Resultats de la cerca
Es mostren 7614 resultats
condensació de Perkin
Química
Reacció descoberta el 1877, consistent en la condensació d’un aldehid aromàtic amb l’anhídrid d’un àcid alifàtic amb dos àtoms d’hidrogen en la posició α, en presència de la sal sòdica del mateix àcid, i que condueix a sistemes β-arilacrílics, d’acord amb l’esquema
.
La reacció és afavorida per la presència de grups atraients d’electrons en l’anell aromàtic És emprada en la preparació de l’àcid cinàmic
Aziz Sancar
Aziz Sancar
© The University of Texas at Dallas
Química
Químic turc de nacionalitat turca i nord-americana.
Graduat en medicina per la Universitat d'Istanbul 1969, des del 1973 resideix als Estats Units, on el 1977 es graduà en biologia molecular per la Universitat de Dallas El 1982 s'incorporà a la Universitat de Carolina del Nord, de la qual és professor titular de bioquímica i biofísica des del 1988 El 1984 rebé el Presidential Young Investigator Award al millor investigador jove El 2015 fou distingit amb el premi Nobel de química, compartit amb Tomas Lindahl i Paul Modrich , per les descobertes sobre els mecanismes de reparació de l' ADN , en el seu cas sobre la detecció de dímers de timines…
Tomas Lindahl
Tomas Lindahl
Química
Químic suec.
Graduat i doctorat 1967 a l’Institut Karolinska d’Estocolm, després d’un període d’estudis postdoctorals a les universitats de Princeton i Rockefeller EUA, el 1972 s’incorporà com a professor de bioquímica mèdica a la Universitat de Göteborg El 1981 es traslladà a la Gran Bretanya, on ha estat investigador del Cancer Research UK, i el 1986 esdevingué el primer director dels laboratoris Clare Hall d’aquesta institució, posteriorment integrats al Francis Crick Institute Membre de la Royal Society 1988, rebé d’aquesta institució la Royal Medal 2007 i la Copley Medal 2010 El 2015 fou distingit,…
Albert Serratosa i Palet
Albert Serratosa i Palet
© Servei de comunicació de l'IEC / Jordi Pareto
Construcció i obres públiques
Enginyer de camins i urbanista.
Germà del químic Fèlix Serratosa , es graduà a l’Escola d’Enginyers de Camins de Madrid el 1956, i l’any següent inicià l’activitat professional a l’Ajuntament de Barcelona, on durant els anys seixanta emprengué la tasca de vertebrar l’ordenació del territori metropolità de Barcelona, centre del seu interès professional Formà part de l’equip encarregat de revisar el Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona del 1953 i del grup de treball del Pla Director de l’Àrea Metropolitana de Barcelona El 1968 fou nomenat director del Pla General d’Ordenació Urbana de Barcelona, al qual donà forma…
Carl Djerassi
Carl Djerassi
© Stanford University
Química
Químic i novel·lista nord-americà d'origen austríac.
E1939 arribà als Estats Units fugint de la persecució nazi als jueus i el 1945 es doctorà en química orgànica a la Universitat de Wisconsin-Madison És considerat el pare de la píndola anticonceptiva, que desenvolupà el 1951 en collaboració amb el mexicà Luis Miramontes i el mexicà d'origen búlgar George Rosengkranz a partir del descobriment de la progestina-19-norestistorena, un component que neutralitza la progesterona generada pel cos de la dona i que regula el cicle menstrual També descobrí el primer antihistamínic Entre el 1949 i el 1959 presidí el laboratoris Syntex a Mèxic, i des d'…
piula
Piules
innovació incremental
Construcció i obres públiques
Innovació tecnològica que comporta la millora de tecnologies ja establertes sense alterar significativament els segments de mercat.
nano-
Construcció i obres públiques
Forma prefixada del mot grec νάνος (nánnos, ’nan’), que indica que una àrea del coneixement s’ocupa d’estructures de dimensions nanomètriques.
nanoempremtació
Construcció i obres públiques
Tècnica que consisteix a aplicar una pressió a escala nanomètrica sobre un material, mitjançant una micropunta, per mesurar-ne algunes de les propietats, especialment la duresa, o bé per conferir-li una determinada propietat.
nanotecnologia humida
Construcció i obres públiques
Conjunt de processos tecnològics que tenen per objecte l’obtenció de nanoestructures a partir de l’ús de dissolvents.
La nanotecnologia humida sol prendre com a model els sistemes biològics