Resultats de la cerca

Fou notari de València El 1515 concorregué al certamen poètic en honor de santa Caterina celebrat a València Durant la guerra de les Germanies lluità al costat de la noblesa i fou perseguit pels agermanats Escriví, com a testimoni, una relació dels fets, a la qual afegí notícies de caràcter general que arriben fins el 1535, relació que fou utilitzada per Rafael Martí de Viciana Ha estat publicada, mutilada i en castellà, juntament amb una relació de Lluís de Quas i, íntegrament i en català, el 1938 i el 1974

Fou catedràtic de poesia a la Universitat de València 1515 Compongué uns goigs a la Mare de Déu, anteriors al 1490 i desapareguts, i el 1511 participà en un certamen poètic celebrat a València amb un poema de versos decasíllabs “Fort i guarnit, castell inexpugnable” recollit al llibre Obres fetes en llaor de la seràfica santa Caterina de Siena València 1511

El 1486 era notari fou conseller de la ciutat de València el 1486 i el 1509 Participà amb composicions en català en els certàmens poètics del 1474 i el 1498 celebrats a València

Inscrit dins el realisme crític, es donà a conèixer amb Nuevas amistades 1959, on, sobre la base anecdòtica d’un avortament clandestí, descriu objectivament les situacions conflictives d’un seguit d’individus de la burgesia illustrada i progressista Altres obres seves són els relats Gente de Madrid 1967 i Mucho Cuento 1987 i les novelles Tormenta de verano 1962, premi Formentor, El gran momento de Mary Tribune 1972, Gramática parda 1982 i Muñeca y macho 1992

Dissenyador gràfic de professió, amb el seu primer recull de contes publicat, Twistanschauung 2009, obtingué el premi Documenta El 2016 publicà la primera novella,  Els ocells , guardonada amb el premi Marian Vayreda, a la qual seguí Els romanents 2018, que obtingué el premi Just M Casero Tornà al conte amb el recull El país dels cecs 2019, premi Mercè Rodoreda del 2018 Amb  L’aigua que vols 2021, novella ambientada en els debats sobre la independència del Quebec, l’any 2020 aconseguí el premi Sant Jordi i el 2022 el premi Crítica Serra d'Or de novella En collaboració amb Emily McBride és…

Doctor en filologia catalana, la seva trajectòria literària se centrà en el gènere poètic Ha estat antologat en volums com ara Bengales en la fosca 1997 i Camp de mines 1991 Publicà Sol de violoncel 1987, Els noms insondables 1990, premi Vicent Andrés Estellés, Anatema 2001, premi Ausiàs Marc 2000, Al fons de vies desertes 2002, premi Agustí Bartra 2001 i Constants vitals 2006, entre d’altres A més, publicà estudis filològics i literaris, com ara Polítiques i lingüístiques 1997 i Les suspicàcies metòdiques 2002 També conreà la novella El Papa maleït una intriga novellística sobre el Papa Luna…

Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch, preparà per a les Publicacions de l’Oficina Romànica una Història sumària de la literatura catalana 1932, amb un apèndix bibliogràfic a cura de Manuel de Montoliu

Llicenciat en dret 1847, collaborà en la revista literària El Fénix i dirigí 1851-70 el Diario Mercantil de València Es traslladà a Madrid, on escriví a El Imparcial i la Ilustración Española y Americana Part de les seves novelles curtes, realistes, foren publicades sota el títol Historias para todos 1870, i Teodor Llorente n'edità unes Obras literarias selectas 1884

Estudià dret i filosofia i lletres i ingressà en el cos diplomàtic residí a Anvers 1892, a Hèlsinki 1896 i a Riga 1898, d’on fou cònsol Esperit crític i introvertit, potser el seu fracàs matrimonial i una paràlisi progressiva foren els motius del seu suïcidi, al Dvina En morir deixà publicades poesies i collaboracions periodístiques, com les del diari “El Defensor de Granada”, dos llibres d’assaigs i dues novelles Granada la bella 1896, estudi alhora racionalista i intuïtiu de la idiosincràsia de la ciutat, sembla preludiar la seva obra Idearium español 1897, una de les primeres…

Professor d’ètica a la Universitat de Barcelona des del 1980 i professor invitat en diverses universitats nord-americanes i europees entre les quals Berkeley, Harvard, París i UNAM de Mèxic És director del Màster en Immigració i Educació Intercultural de la Universitat de Barcelona i president del Comitè per a la Integritat de la Recerca Científica de Barcelona La seva obra s’articula a l’entorn de tres temes bàsics, bé que interrelacionats la filosofia catalana o a Catalunya, sobre la qual ha publicat Joan Crexells en la filosofia del Noucents 1979, premi Estelrich , Els orígens…