Resultats de la cerca

Estudià a l’escola tècnica i a l’Acadèmia d’Arts d’Estocolm Indiferent al funcionalisme europeu, féu una arquitectura romàntica, d’arrels clàssiques No obstant això, a l’exposició d’Estocolm del 1930, Asplund, amb el seu pavelló, esmicolà el llenguatge figuratiu estès per Europa pel racionalisme, independitzant-se de la seva volumetria, de la seva estereotomia cubista i de la ideologia mecànica i mecanicista La seva influència a tot Europa fou immensa, sobretot a Anglaterra La seva arquitectura és una invitació a la modèstia i a l’antiretòrica Les obres més importants del seu període romàntic…

Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1915 Fou deixeble de Francesc d’A Galí i de Jean Forestier Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior dels Bells Oficis i des del 1917 director dels jardins públics de Barcelona Succeí Cebrià de Montoliu com a secretari de la societat La Ciutat-Jardí 1920 Collaborà amb Forestier en la realització del parc de Montjuïc i vers el 1925 introduí a Catalunya el jardí de paisatge plaça de Francesc Macià, de Barcelona…

Vida Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior ETS de Barcelona, i n’obtingué el títol l’any 1916 presentà el projecte de la nova façana per a l’església del Sant Esperit de Terrassa Aviat deixà els projectes per exercir de professor d’ensenyament artístic 1928 i història de l’art 1930, activitats vinculades a la seva vocació de dibuixant i pintor Amb Enric C Ricart i Rafael Sala formà un grup artístic, i a Barcelona fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, a redós del qual fundà amb Josep Llorens i Artigas l’ Agrupació Courbet La primera exposició on participà l’…