Resultats de la cerca
Es mostren 560 resultats
taula de salts
Gimnàstica
Aparell de gimnàstica artística que hom utilitza per a fer exercicis de salt i que consisteix en una planxa horitzontal encoixinada, amb l’extrem anterior prolongat cap a terra en forma d’angle recte i sostinguda per una base que permet de regular-ne l’alçada.
En competició, la taula de salts ha substituït el cavall de salts
gimnàstica de trampolí
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica de competició consistent a executar seqüències de salts i acrobàcies amb l’ajuda d’un trampolí o en un passadís amb un sistema de ressorts.
valor real
Numismàtica i sigil·lografia
Valor de mercat d’una peça monetària o d’un segell.
valor facial
Numismàtica i sigil·lografia
En una peça monetària o un segell, valor indicat per estampació o encunyació i que pot diferir del seu valor real.
moneda urgellesa
moneda urgellesa Anvers d’un diner de billó del comte Ermengol X (1267-1314)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat d’Urgell, encunyada principalment a Agramunt (d’on li ve el nom d’agramuntesa) i probablement també a Balaguer, per Ermengol VI (1102-54).
La moneda urgellesa tingué llei de 4 diners, o sigui de quatern, que es mantingué fins a Ermengol X, després del qual sembla que minvà Hom creu que les encunyacions van des del s XII fins al XV, és a dir, des dels comtes Ermengol VI fins a Pere II d’Urgell 1347-1408 Les del comte Pere foren encunyades les unes a Agramunt i les altres possiblement a Barcelona
unça
Numismàtica i sigil·lografia
Al segle XIX, moneda espanyola amb el valor de 320 rals de billó (un duro equivalia a 20 rals).
unça
Numismàtica i sigil·lografia
En el sistema de l’as uncial romà, pes de la moneda unitat.
unça
Numismàtica i sigil·lografia
En el sistema monetari romà, dotzena part de la lliura.