Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
acceptor
Química
Substància que, en produir-se la ruptura d’un enllaç heterogèniament (reaccions heterolítiques), actua com a acceptant d’electrons.
Segons els punt de vista, acceptor pot ésser considerat com un àcid de Lewis o com el reactant electròfil
BRET
Química
Tècnica que es basa en la transferència d’energia ressonant (RET) entre un donador bioluminescent i un acceptor fluorescent.
Aquesta tècnica utilitza l’enzim luciferasa de Renilla renoformis com a agent donador d’energia i la proteïna fluorescent groga YPF o la proteïna fluorescent verda GPF com a acceptor La bioluminiscència és el resultat de la degradació catalítica en presència d’oxigen d’un substrat per la luciferasa Aquesta degradació genera llum d’una longitud d’ona que depèn del substrat degradat La llum es transfereix a la proteïna YPF o a la proteïna GPF, segons el cas, que emet fluorescència si la luciferasa i la proteïna acceptora són prou properes L’eficiència de transferència d’energia és…
transmissió d’energia de ressonància
Química
Fenomen caracteritzat per la transferència d’energia entre cromòfors.
L’energia es transfereix de l’estat excitat d’un donant a una molècula acceptora, sense emetre radiació, quan el donador i l’acceptor estan molt propers, entre 10 i 100 àngstroms Es basa en un mecanisme acoblador dipol-dipol Perquè es doni, cal que l’espectre d’absorció de l’acceptor s’encavalqui amb l’espectre d’emissió de fluorescència del donant L’eficiència de transferència d’energia és altament dependent de la distància entre les meitats donant i acceptora i de la seva orientació relativa d’una respecte a l’altra La transferència d’energia indica que les dues…
deshidrogenació
Química
Oxidació mitjançant la qual l’hidrogen és eliminat o substituït per un altre element, com és ara l’oxidació d’alcohols en aldehids i en àcids o la substitució de l’hidrogen per halògens.
Sempre cal la presència d’un acceptor d’hidrogen que es combini amb aquest element i es redueixi formació d’aigua o hidràcids La deshidrogenació és una operació molt corrent en química orgànica preparativa
compost molecular
Química
Compost d’addició format per dues o més molècules, de diferent natura, en el qual aquestes conserven, almenys fins a un cert punt, llur individualitat, de tal manera que la formació del compost és reversible.
Són composts moleculars els composts reticulars tals com les sals dobles i els hidrats i altres solvats, els clatrats, els complexos de transferència de càrrega i molts altres complexos acceptor donador Els composts moleculars no se subjecten a les regles ordinàries de la valència, i els enllaços entre les molècules constituents poden ésser-hi covalents, d’hidrogen o de van der Waals
coordinació
Química
Formació d’un enllaç químic entre un element ió o compost de natura electròfila (acceptor de parells d’electrons, a causa, per exemple, de contenir orbitals de valència vacants) i un ió o molècula nucleòfil (donador de parells electrònics).
L’enllaç és anomenat coordinat i a voltes semipolar en la teoria electrònica de la valència de Gilbert Newton Lewis i Nevil Vincent Sidgwick , segons la qual aquest enllaç difereix del covalent normal només en el fet que els dos electrons que el constitueixen procedeixen d’un sol dels dos àtoms que s’enllacen, la qual cosa permet d’explicar l’estructura electrònica d’alguns grups no saturats per exemple, -NO 2 de molècules orgàniques i inorgàniques, la dels complexos complex i la dels adductes formats per molècules neutres, l’una acceptora i l’altra donadora per exemple F 3 BNH 3 Segons la…
polímer
© fototeca.cat
Química
Cadascuna de les molècules d’elevat pes molecular constituïdes per unitats estructurals idèntiques repetides i unides entre elles mitjançant enllaços covalents.
Cal distingir els polímers de les macromolècules, malgrat que en la pràctica ambdós termes són emprats sovint com a sinònims Alguns dels criteris emprats arbitràriament per a definir una molècula com a polímer són un pes molecular superior a mil o la presència de més de cent unitats estructurals en la cadena La molècula que constitueix la unitat estructural bàsica del polímer és coneguda com a monòmer i el seu procés de transformació en polímer rep el nom de polimerització El concepte actual de polímer fou introduït entre el 1920 i el 1930 per Staudinger, superant la idea…
alumini
Química
Element metàl·lic, pertanyent al grup III de la taula periòdica, de color blanc d’argent, dúctil i molt mal·leable, de valència 3.
Friedrich Wöhler l’aïllà pur per primera vegada el 1827, bé que Ørsted l’havia obtingut impur dos anys abans L’alumini terrestre és constituït exclusivament pel núclid 27, però en els meteorits hom troba el núclid radioactiu 26, que és el més important dels 6 isòtops radioactius que han estat obtinguts artificialment Constitueix el 8,13% de l’escorça terrestre i és, per ordre d’abundància, el tercer dels elements i el primer dels metalls No existeix a l’estat natiu, i hom el troba sobretot en forma de silicats argiles, caolí, aluminosilicats, d’òxid alúmina anhidra o hidratada i de fluorur…