Resultats de la cerca
Es mostren 179 resultats
Vincenzo Nibali
Vincenzo Nibali (2010)
© Carlos Delgado
Ciclisme
Ciclista italià.
Professional des del 2005, l'any següent aconseguí la seva primera victòria important, el Grand Prix Ouest-France L'any 2010 guanyà la Vuelta Ciclista a España i fou vencedor de la combinada, el 2013 el Giro d'Italia a més de dues etapes i el 2014 el Tour de França, en el qual guanyà quatre etapes
rebuf
Ciclisme
Esports de motor
En ciclisme i en els esports de motor, buit aerodinàmic generat darrere seu per un vehicle en moviment, que pot ésser aprofitat pel vehicle que el segueix per a reduir la despesa energètica i augmentar la velocitat.
trialera
Trialera
© Honda
Ciclisme
Esports de motor
En els esports de motor i en ciclisme, tram d’un circuit marcat sobre un terreny accidentat que presenta moltes dificultats per a superar-lo.
En motociclisme, les trialeres són pròpies dels circuits d’enduro en ciclisme, dels circuits de bicicleta tot terreny, i en automobilisme, dels circuits de trial de 4×4
quadriatló
Atletisme
Ciclisme
Altres esports nàutics
Natació
Altres esports
Competició esportiva que combina la natació, el piragüisme, el ciclisme i la cursa atlètica.
proves de velocitat
Ciclisme
En el ciclisme, proves sobre pista en la distància de 750 m o més, sovint de 1.000 m.
Hi participen només tres corredors, i hom cronometra els darrers 200 m on sovint s’atenyen velocitats de 60 a 65 km/h Les proves de velocitat es fan en bicicletes especials, sense fre i molt lleugeres
usatge
Història del dret català
Del segle X al XIII, prestació personal o real que un vassall o emfiteuta feia al seu senyor, segons costum de la terra, tant en serveis com en pagament de diner, fruits, participacions en bestiar o altres servituds.
mal ús
Història del dret català
Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l’establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.
També tingueren una part d’aquests mals usos barons i senyors de viles i burgs damunt dels habitants d’aquests Alguns dels mals usos eren regulats pels mateixos Usatges de Barcelona, ben pocs per alguna constitució de Catalunya i la majoria pel dret consuetudinari Unes mateixes institucions interferien entre el dret privat les que dimanaven de l’emfiteusi i el públic i penal que pervenien de la jurisdicció, perquè moltes vegades feia difícil d’enquadrar-les concretament en cada una d’aquestes modalitats, sobretot quan en l’ambient jurídic s’estenien moltes normes feudals als contractes…
taulatge
Història del dret català
Impost que pagaven els jugadors al propietari de la taula o establiment de joc.
terç
Història del dret català
Dret que rebia el senyor territorial de l’emfiteuta pel seu consentiment perquè la finca passés del domini del censatari a un tercer, amb les mateixes característiques que el lluïsme.
Podia ésser la tercera part del valor de l’immoble A vegades cobrava només mig terç , costum recollit pel dret gironí