Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
vegueria de Vilafranca del Penedès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (23 970 h [1718]), dita també vegueria del Penedès, creada al començament del s. XIII.
El veguer de Vilafranca tenia jurisdicció sobre la sotsvegueria d'Igualada , fins que aquesta passà a dependre el 1381 del veguer de Barcelona Inicialment comprengué tot el Penedès i el sector del Camp de Tarragona a l’esquerra del Gaià a la dreta d’aquest riu, comprenia també el Pont d’Armentera i Salmella, i al N, al límit amb la sotsvegueria d’Igualada, dins Anoia, incloïa la vall de la Llacuna, Cabrera d’Anoia, Vallbona d’Anoia, Piera, Pierola, Masquefa i el Bruc, i, al Baix Llobregat, Collbató, Esparreguera i Abrera Poc abans de la Nova Planta, la zona costanera entre el Gaià i Vilanova…
vegueria de Vilafranca de Conflent
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia tot el Conflent (inclosos Sautó, Fetges i la Llacuna, de l’Alta Cerdanya) juntament amb la sotsvegueria de Capcir.
És esmentada ja el 1126, pocs anys després de l’annexió del comtat de Cerdanya al qual pertanyia l’antic pagus de Conflent, i fou anomenada inicialment vegueria de Conflent Persistí fins a la Revolució Francesa 1790, que fou integrada al districte de Prada, nova capital de la comarca
baronia de Querol
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim que al final del s XIV ja apareix amb aquest nom.
Estigué des de sempre vinculada als Cervelló, dels quals passà, vers el 1528 als Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès, i vers el 1597 als Saiol, els quals la posseïren fins vers la fi del s XIX
vegueria de Tarragona
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (26.709 h [1718]), que comprenia el Camp de Tarragona, a l’W del Gaià excepte el Pont d’Armentera, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, la Riba, Mont-ral, la Mussara, Vilaplana, l’Aleixar, Maspujols, Prades, Capafonts, la Febró, Colldejou, Pratdip i Vandellòs.
Un zona costanera a l’E de l’esmentat riu, entre Torredembarra i Vilanova i la Geltrú, fins aleshores de la vegueria de Vilafranca del Penedès, li fou agregada poc abans de la Nova Planta 1716, amb la qual la vegueria de Tarragona esdevingué una de les dues alcaldies majors del nou corregiment de Tarragona
sotsvegueria d’Igualada
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (5.148 h [1718]).
El 1233 consta com a sotsvegueria de la vegueria de Vilafranca Al segle XIV desaparegué momentàniament, i reaparegué després del 1381, data en què Igualada passà a formar part de la vegueria de Barcelona El 1467 la integraven Capellades, Castellolí, Claramunt, Espoia, Espelt, Òdena, Orpí, la Torre de Claramunt, Tous i Vilanova del Camí El 1508 el duc de Cardona en féu desmembrar els termes dels castells d’Òdena, Montbui i Claramunt, que foren inclosos a la vegueria de Manresa, però l’escissió fou transitòria, així com la unió de Rubió, Jorba i Copons, a la sotsvegueria d’Igualada…
vescomtat de Vilamur
Geografia històrica
Jurisdicció feudal de l’antic comtat de Pallars que comprenia, a l’origen, la vall de Siarb —avui, de Soriguera—.
Els vescomtes de Pallars, després d’un breu temps d’anomenar-se vescomtes de Siarb, adoptaren el nom definitiu de Vilamur el 1135, però no signaren com a vescomtes fins el 1149 el primer a fer-ho fou Pere II de Vilamur vescomtat de Pallars Al s XII actuaven a les altes valls dels Pirineus frontereres amb l’Urgell, i signaren pactes dels bisbes d’Urgell i dels vescomtes de Castellbò Al s XIII foren convocats a corts, tingueren accés a l’episcopat i establiren un doble matrimoni amb la casa comtal pallaresa 1250, acordat entre el vescomte Pere IV de Vilamur i el comte Roger I com a garantia el…
comtat de Cerdanya
Geografia històrica
Territori format per l’alta vall del Segre, regit per un comte.
Comprenia originàriament la depressió de la Cerdanya Després de la fi del domini islàmic i de la seva incorporació a l’imperi Carolingi, un comte Borrell 798-812 sembla haver estat el primer administrador dels territoris de Cerdanya-Urgell, sota l’autoritat superior dels comtes de Tolosa fou succeït en el càrrec pels comtes aragonesos Asnar Galí i el seu fill Galí, vers el 820 El 839 ambdós comtats eren a mans de Sunifred I, de la família comtal carcassonesa originària del Conflent, al qual, immediatament després del judici i l’execució de Bernat de Septimània primavera del 844, Carles el…