Resultats de la cerca

És una dependència de l’estat de Xile des del 1888, agregada a la regió de Valparaíso Ocupada, probablement s X i XIII pel llegendari Hatu-Matua, fou descoberta, el 1686, pel pirata anglès Edward Davis, i batejada per l’holandès Roggeveen el dia de Pasqua del 1722 amb aquest nom La població autòctona pertany, sembla, per raça, per llengua i per cultura al grup polinèsic, però a causa de l’isolament geogràfic han desenvolupat una forma particular de civilització Posseïa una escriptura jeroglífica Hom hi trobà més de 300 escultures antropomòrfiques d’enormes proporcions moai en la llengua…

Administrativament és dividida en dues entitats territorials la província indonèsia de la Sonda Oriental, de la qual ocupa 15850 km 2 , i l’estat de Timor Oriental Illa muntanyosa, alguns cims sobrepassen els 2000 m Ramelau, 2960 m Mutis, 2365 m El clima és calorós, més sec al N i humit al S La població és majoritàriament indonèsia i melanèsia L’activitat principal és l’agricultura ultra els conreus de subsistència arròs, blat de moro i mandioca, en té de comercials, destinats a l’exportació, com tabac, cafè, copra, cautxú i sàndal També hi ha ramaderia bestiar boví, cabrú i oví Habitada…

L’altura màxima és un volcà inactiu, l’Epomeo 789 m Les terres són fèrtils i ben conreades Té una central geotèrmica i una estació termal És un port pesquer A la costa oriental hi ha un castell construït per Alfons IV de Catalunya-Aragó El 1284 el futur Carles II de Nàpols cedí l’illa a Roger de Lloria, el qual l’ocupà en nom de Pere II de Catalunya-Aragó Perduda, Alfons IV de Catalunya-Aragó la tornà a ocupar el 1423 i, en conquerir 1443 el regne de Nàpols, hi establí una colònia de catalans per tal que es barregessin amb la població autòctona perquè aquesta no es revoltés, i…

Constitueix una regió administrativa de Grècia, dividida en quatre nomoí Càndia, Canea, Lasíthion i Réthymnon La capital és Càndia És de forma allargada d’oest a est té 260 km de longitud i uns 60 d’amplada El relleu és muntanyós, format per tres massissos calcaris separats per depressions, parallels a la costa meridional D’oest a est hi ha el mont Levkà 2 452 m, l’Ida 2 456 m i el Diktē 2 148 m La plana costanera més gran és la de Messarà, a la part meridional La costa meridional és abrupta i espadada, i la septentrional és retallada per profundes badies El clima és mediterrani, molt sec…

Té 1 569 ha, i les seves distàncies màximes són 5 km d’E a W i 7 km d’E-NE a W-SW La costa té 34 km de longitud, i l’altitud màxima na Picamosques és de 172 m Forma part del municipi de Palma L’illa emergí per primera vegada entre l’Aptià i el Turonià A l’Eocè, la transgressió del Lutecià cobrí les terres emergides a baix a la mar nummulítica fins al Vindobonià, que es produí una emersió parcial Constitueix una prolongació de les serres de Llevant de Mallorca El conjunt presenta nombroses ruptures, falles i enfonsaments recents El relleu es disposa en tres alineacions, orientades de NW a SE,…

La geografia L’illa, de forma allargada, té una longitud de 238 km i una amplada de 84 km A l’est hi ha la serralada de les Blue Mountains, amb un punt culminant de 2257 m a l’oest s’estén un planell calcari, que ocupa pràcticament tota l’illa És molt afectada pels ciclons La temperatura mitjana anual és de 27 °C, i la pluviositat anual, de 1980 mm L’economia és basada principalment en el sucre, la bauxita i el turisme L’agricultura ocupa el 18% de la població activa i proporciona el 7,8% del producte nacional brut Els conreus més destacats són la canya de sucre, les bananes, el cafè i el…

La geografia Té una extensió de 567,51 km 2 11,3% de la total de l’arxipèlag, 170 km de costa i unes distàncies màximes de 41 km de N a S i de 15 km d’E a W Per la seva importància física i humana ocupa el tercer lloc entre les Balears, després de Mallorca i Menorca, respecte a les quals presenta diferències ben marcades, tant en el paisatge com en les activitats humanes Forma, per factors geogràfics de formació i veïnatge i sobretot de dependència lligams humans —de poblament, històrics, etc—, econòmics i administratius, la unitat administrativa suprainsular d’Eivissa i Formentera, conjunt…

Té una extensió de 701,84 km 2 el 14% de la total de l’arxipèlag, 216 km de costa i unes distàncies màximes de 53 km de W a E del cap de Menorca o de Bajolí a la punta de la Mola i de 23 km de N a S del cap de Cavalleria a la punta de son Bou La posició llevantina en el conjunt de les illes baleàriques li dona una situació privilegiada en la Mediterrània occidental La situació geogràfica ha condicionat fortament la història, les formes de vida i l’economia menorquines i ha donat a l’illa…