Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Ukaz Suq
Jaciment arqueològic
Lloc d’interès arqueològic de l’emirat de Makka (Aràbia Saudita).
Qasr Ibn Rashid Palace
Jaciment arqueològic
Lloc d’interès arqueològic de l’emirat de Ḫā’il (Aràbia Saudita).
Mada’in Salih
Jaciment arqueològic
Lloc d’interès arqueològic de l’emirat d’Al-Madina (Aràbia Saudita).
Burma Cave
Jaciment arqueològic
Lloc d’interès arqueològic de l’emirat d’ar-Riyāḍ (Aràbia Saudita).
Birhat al-Khuraba Pool
Jaciment arqueològic
Lloc d’interès arqueològic de l’emirat de Makka (Aràbia Saudita).
qalat az Zubaidiyah
Jaciment arqueològic
Lloc d’interès arqueològic de l’emirat d’Al-Madina (Aràbia Saudita).
Al-Qurayyat
Jaciment arqueològic
Lloc d’interès arqueològic de l’emirat de Tabūk (Aràbia Saudita).
qalat al-Mafira
Jaciment arqueològic
Lloc d’interès arqueològic de l’emirat d’Al-Madina (Aràbia Saudita).
ciutat ibèrica d’Ullastret
Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret (CC BY-NC-ND 2.0)
Jaciment arqueològic
Conjunt de jaciments arqueològics preromans ibèrics, situats en tres emplaçaments del municipi d’Ullastret (Baix Empordà).
Els tres emplaçaments coneguts són, per ordre d’importància i la cronologia de la descoberta, el turons del puig de Sant Andreu, l’Illa d’en Reixac i el puig de Serra Els dos primers corresponen a ciutats i el tercer a una necròpolis El jaciment del puig de Sant Andreu fou descobert el 1934, i fou excavat sistemàticament des del 1947, sota la direcció de Lluís Pericot, primer, de Miquel Oliva fins a la seva mort 1974 i, posteriorment, per Maria Aurora Martín, de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Joan Maluquer de Motes, entre molts altres El 1961, la…
la Fonollera
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), situat a l’aire lliure, que presenta quatre fases d’ocupació humana.
A la primera correspon una petita agrupació de cases de l’edat del bronze La següent correspon a la fase més important del poblat, durant l’edat del bronze final, amb cabanes fetes de materials peribles Les dues darreres fases d’ocupació corresponen a l’època romana, republicana i del Baix Imperi, respectivament, moment en què el poblat fou utilitzat com a establiment comercial per a distribuir els productes que arribaven per via marítima Els habitants de la Fonollera aprofitaven els recursos que l’entorn els oferia Foren caçadors, pescadors, recollectors de molluscs i agricultors Tot i que…