Resultats de la cerca

Nebot de Bartomeu Caldentei, fou ordenat sacerdot després del 1462, i es dedicà a la predicació Fou canonge de la seu de Mallorca Durant algun temps dirigí espiritualment Isabel Sifre Publicà Hugoni Senensis expositio in libros Tegni Galeni cum questionibus Pavia, 1496

D’ascendència criolla i de nom Isabel Flores, hom l’anomenà Rosa a causa de la seva bellesa Terciària dominicana 1606, visqué a casa seva una vida de pregària i mortificació Primera de les santes americanes, fou canonitzada el 1671 i declarada patrona de les Amèriques La seva festa se celebra el 23 d’agost

Ingressà al convent del Caballero de Gracia, a Madrid Carlina i pretesament estigmatitzada i miraclera, fou processada per impostora 1836 i desterrada a Talavera de la Reina Consellera, més tard, d’Isabel II i del seu espòs, formà part de la camarilla ultrareaccionària, fins al punt d’enderrocar Narváez Fugí a França 1868 i tornà amb la Restauració

El 1784 residia a Barcelona fou prior del monestir d’Isona Publicà Eclectica philosophia viro catholico ac religioso digna quam in templi 1784, obra influïda per Descartes contradictor d’Aristòtil, negava l’existència de tot principi vital en les plantes i en els animals Era també partidari de la física de Newton i de Gassendi El 1789 publicà una biografia sobre la religiosa dominicana Maria Isabel Francesc i Escorpí

Fill de teixidors, practicà l’ofici, a Barcelona, i estudià dibuix a l’escola de Llotja 1825-29 Inicià 1829 la carrera sacerdotal al seminari de Vic i fou ordenat el 1835 Exercí el ministeri parroquial a la seva vila natal posteriorment anà a Roma, on ingressà a la Companyia de Jesús 1839, de la qual sortí abans de professar De retorn a Catalunya, regí les parròquies de Viladrau i de Sant Joan d’Oló 1840-43 Situat en la línia del catolicisme antirevolucionari, recorregué, com a missioner i predicador, les comarques catalanes, gairebé sempre a peu, i collaborant amb el clericat i les…

Estudià a Alcalá, Salamanca i Roma, i fou nomenat vicari general de la diòcesi de Sigüenza 1480-84 L’any 1484 ingressà al convent de franciscans de Toledo, on romangué vuit anys Amb motiu de la conquesta de Granada 1492 i el nomenament de fra Hernando de Talavera com a arquebisbe de l’esmentada diòcesi, restà vacant el càrrec de confessor de la reina Isabel Per recomanació del cardenal Mendoza, Isabel designà Cisneros com a confessor Provincial dels franciscans i arquebisbe de Toledo a partir del 1495, impulsà la tasca reformista per restablir la puresa de l’orde de Sant Francesc i per frenar…

Ardiaca de Lieja 1240 i bisbe de Verdun 1253, fou patriarca llatí de Jerusalem 1255 El 1262 s’oposà al casament de l’infant Pere, fill de Jaume I de Catalunya-Aragó, amb Constança de Sicília, filla del rei Manfred i possible hereva, com en realitat ho fou, del regne de Sicília, i també volgué evitar el matrimoni entre la infanta Isabel, filla de Jaume I, i el príncep Felip l’Ardit

El 1837 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou catedràtic de gramàtica i on llegí el treball Clásicos y románticos Moderat i canonge de la seu de Barcelona, fou nomenat predicador de la reina Isabel II Publicà, en collaboració amb Balmes, Manual para la tentación 1842, i entre altres obres, Leyenda de Oro 1844, mena de compendi hagiogràfic Juntament amb Josep Ferrer, Pau Piferrer i Francesc Permanyer fundà el periòdic La Corona 1843

Es graduà en teologia i dret canònic al seminari de Vic, hi fou professor de teologia i guanyà per oposició, contra Jaume Balmes i Jaume Passarell les oposicions dels tres Jaumes una canongia de la catedral Nomenat rector del seminari, fou també vicari capitular en la vacant del 1835 al 1848 El 1850 Isabel II el nomenà bisbe de Terol, on es remarcà per les seves pastorals i diligència Morí anant de camí a València i fou enterrat a la catedral de Sogorb

Fill de Perot-Jàfer de Lloris i d’Isabel de Borja i Navarro Bisbe electe de Terni 1498, hi renuncià per tal de rebre, el 1499, el bisbat d’Elna deixat vacant per Cèsar Borja, que retingué fins a la mort El 1503 Alexandre VI el creà cardenal diaca de Santa Maria Nova Fou, encara 1503, arquebisbe de Trani i patriarca titular de Constantinoble, per nomenament d’Alexandre VI, després de la mort del cardenal i patriarca Joan de Borja i Navarro d’Alpicat