Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
taitxí
Gent practicant taitxí
© Lluís Prats
Altres esports de combat
Série d’exercicis dinàmics i terapèutics, derivats directament del txikung, i basats en la boxa xinesa.
Aquest es desenvolupà a partir de formes antigues d’exercicis de taoin i de txikung, combinades amb tècniques de circulació del qi, de respiració i d’elements marcials El seu origen és divers segons les fonts Alguns ho relacionen amb un ermità, anomenat Chang Sang Feng segle XIV, qui sembla va tenir un somni en el qual una deessa taoista li ensenyà els moviments del taitxí, encara que una altra versió diu que els va extreure de la lluita entre una serp i una grua Altres, en una versió més versemblant, afirmen que el taitxí aparegué fa uns tres-cents anys, a finals de la dinastia Ming i a…
taijutsu
Altres esports de combat
Art marcial clàssica japonesa en què els oponents es baten sense armes.
tonfa
Altres esports de combat
Arma originària d’Okinawa consistent en un bastó d’una llargada lleugerament superior a l’avantbraç, amb un mànec perpendicular situat a tres quartes parts de la longitud total del bastó, que s’utilitza en determinades arts marcials.
En alguns països s’utilitza com a arma policial És una denominació provinent del japonès
shurikenjutsu
Altres esports de combat
Tècnica pròpia de determinades arts marcials d’origen japonès consistent en el llançament de shurikens
.
Denominació procedent del japonès
shuriken
Altres esports de combat
Arma llancívola d’origen japonès petita i afilada, que s’utilitza en determinades arts marcials.
Hi ha dos tipus principals de shurikens els bo-shurikens i l' estrella ninja o hira-shurikens Els shurikens s’utilitzen en el shurikenjutsu És una denominació procedent del japonès
nunchaku
Altres esports de combat
Arma originària d’Okinawa formada per dos bastons d’aproximadament 30 cm units per un extrem mitjançant un tros curt de corda, de corretja o de cadena, que s’utilitza en determinades arts marcials.
Denominació procedent del japonès
kick-boxing
Altres esports de combat
Esport de combat d’origen oriental que combina tècniques de la boxa i del karate i en què es permeten els cops de peu per sobre de la cintura i a les cuixes.
full-contact
Altres esports de combat
Esport de combat d’origen nord-americà que combina tècniques de la boxa i del karate i en què es permeten els cops de peu només per sobre de la cintura.
savate
Altres esports de combat
Mena de boxa ideada a França, el 1825, per Charles Lecour.
També anomenat boxa francesa, addiciona als cops de la boxa anglesa uns cops particulars executats amb el peu
taekwondo
Altres esports de combat
Art marcial consistent a atacar i defensar-se colpejant l’adversari, sobretot amb les mans i amb els peus.
D’origen coreà, és molt similar al karate , del qual deriva en part Els combats reglamentats consten de tres mànegues, de dos minuts cadascuna El 1973 hom creà la Federació Internacional de Taekwondo A l’Estat espanyol fou inclós en la Federació de Judo fins el 1986, que constituí una federació independent Fou esport d’exhibició per primer cop als Jocs Olímpics del 1992 i olímpic als del 2000 En els campionats el món del 2007 el català JARamos fou medalla d’or en la catagoria de 58 kg i la mallorquina BYague, en 51 kg Als Jocs de Pequín del 2008 Corea del Sud encapçalà el medaller, amb quatre…