Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Paul Morrissey
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Realitzà per a AWarhol Flesh 1968, Trash 1970 i Heat 1973, exponents de l’estètica underground Posteriorment derivà vers el cinema comercial Dirigí Mixed Blood 1983 i Beethoven's Nephew 1985
Elio Petri
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
S'inicià com a realitzador amb films policíacs com L’assassino 1961, La decima vittima 1965 i derivà posteriorment vers un thriller polític de caràcter populista Indagine su un cittadino al di sopra di ogni sospetto 1969 La classe operaia va in paradiso 1971, Todo Modo 1976, Buone notizie 1980 i altres
Jaromil Jireš
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic eslovac.
Graduat per l’Escola d’Arts de la Interpretació de Praga, s’integrà en el corrent del “nou cinema txec” amb Křik ‘El primer crit’, 1963 Derivà després vers el gènere fantàstic amb Valerie a týden divů ‘Valèria o la setmana de les meravelles’, 1969 i, posteriorment, vers un realisme crític i humà, sovint emprant actors no professionals Causa králik ‘El cas del conill’, 1979 Més tard dirigí Útěky domů ‘Escapar de casa’, 1981, Néuplné zatmění ‘Eclipsi incomplert’, 1982, Katapult ‘Catalulta’, 1983, Prodloužený čas ‘Temps perllongat’, 1984, Lev s bílou hřívou ‘Lleó amb una crinera…
Mohsen Makhmalbaf
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic iranià.
D’origen humil, començà a treballar a dotze anys, i a quinze s’implicà en la lluita política contra la dictadura del xa, fet que el portà a ser empresonat i torturat Posteriorment, combaté el fonamentalisme islàmic i derivà el seu activisme cap a la literatura i el cinema, que veié com uns mitjans que, a més del vessant artístic, servien per a modificar les consciències Formà part de l’anomenada Nova Ona del cinema iranià —amb directors com Abbas Kiarostami, Jafar Panahi Majid Majidi i Bahman Ghobadi—, ha escrit guions i obres de teatre, i el 1996 fundà l’escola de cinema…
Marco Bellocchio
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
Començà estudis de filosofia, que abandonà pels de cinematografia, i l’any 1962 es graduà en direcció al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma, i amplià estudis a Londres Entre la segona meitat de la dècada dels anys seixanta i l’inici de la dels setanta milità en un grup d’extrema esquerra de tendència maoista Les seves dues primeres produccions cinematogràfiques I pugni in tasca, 1965 La Cina è vicina, 1967, premi especial del jurat del Festival de Venècia, mostren aquest decantament Sense abandonar mai del tot el to de denúncia, en els films posteriors amplià la seva temàtica amb…
Fernando Guillén Gallego
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Fernando_Guillen.jpg)
Fernando Guillén Gallego
© Academia del Cine
Cinematografia
Teatre
Actor.
Començà estudis de dret però es decantà pel teatre Debutà l'any 1952, i actuà en les companyies de Conchita Montes i de Fernando Fernán Gómez, i malgrat que fou conegut sobretot pel cinema i la televisió no abandonà mai la carrera teatral, de la qual es va retirar l'any 2008 Des del 1950 actuà en sèries de televisió i en telefilms, que li donaren una gran projecció Destacaren, sobretot, les interpretacions a Estudio 1 1966-2000, La saga de los Rius 1976-77, per la qual rebé el TP de Oro, La huella del crimen 1985, Brigada Central 1989 i Hospital Central 2002-03 Bé que havia debutat en el…
Lluís Racionero i Grau
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Lluis_Racionero.jpg)
Lluís Racionero i Grau
CCMA
Cinematografia
literatura castellana
Literatura catalana
Economista i escriptor en català i castellà.
Llicenciat en enginyeria industrial i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, on fou professor a la Facultat d’Econòmiques Posteriorment estudià becat a la Universitat de Berkeley, Califòrnia, on obtingué un doctorat en urbanisme i entrà en contacte amb el moviment estudiantil, el moviment hippy i la contracultura , que tingueren una gran influència en la seva obra Treballà com a urbanista a Algèria i al Brasil, país on collaborà en un projecte d’urbanització de l’Amazònia En tornar a Catalunya, participà en els inicis de la revista contracultural Ajoblanco 1974-80 i…
, ,
Ventura Pons i Sala
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Ventura_Pons.jpg)
Ventura Pons
Culturcat. Generalitat de Catalunya
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic, de nom complet Bonaventura.
Vida Entrà en el món del teatre a vint anys, i el 1967 dirigí la seva primera obra, Els diàlegs de Ruzante , seguida de Nit de reis 1968, de William Shakespeare Aquell atractiu que es diu el Knack o qui no té grapa no endrapa 1969, d’Ann Jellicoe Allò que tal vegada s’esdevingué 1970, de Joan Oliver L’auca del senyor Llovet 1972, de Jordi Teixidor, i un llarg etcètera En el camp del cinema, publicà articles a Serra d’Or , Destino i Presència i al diari El Correo Catalán abans de debutar amb el documental Ocaña, retrat intermitent 1977 Projectat al Festival de Canes, el 1978 insistí en el…
,