Resultats de la cerca

Fundat l’any 1983, nasqué com a secció de patinatge artístic del Club Hoquei d’Olot Disputà la primera prova la temporada 1985-86 El 1993 se n’escindí i prengué la denominació actual Monsita Casadellà en fou una de les principals impulsores Disposa d’equip sènior femení i equips en categories inferiors L’equip de competició participa en campionats d’àmbit català i estatal, així com en competicions internacionals Guanyà el Campionat d’Europa de grups de xou i precisió 2003-07, 2009, 2010, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, el Campionat del Món de grups de xou i precisió 2004-07, 2009, 2010,…

L’any 1954 s’estrenà en la màxima categoria després de guanyar la promoció d’ascens, en un equip on destacà l’internacional Ricard Brasal Tot i això l’equip no es consolidà a primera divisió i els ascensos i descensos foren la tònica durant els vint anys següents Finalment la temporada 1973-74 jugà a la divisió d’honor espanyola, categoria on romangué durant dotze temporades, fins 1984-85 Aquesta participació a la divisió d’honor coincidí amb l’època d’expansió del club Al febrer del 1980 inaugurà el seu pavelló poliesportiu i abandonà el pavelló municipal, que utilitzava des del 1973 La…

Entre el 1969 i el 1980 ocupà el primer lloc del patinatge mundial formant parella amb Aleksej Ulanov, primer, i amb Aleksandr Zaicev, després Amb el primer fou campiona d’Europa i del món de parelles del 1969 al 1972, a més de guanyar el títol olímpic a Sapporo 1972, i amb el segon, amb el qual es casà el 1976, obtingué els títols continentals i mundials del 1973 al 1980 i els olímpics d’Innsbruck 1976 i Lake Placid 1980 En el decurs de la seva carrera, fou onze vegades campiona d’Europa i del món i tres vegades olímpica Es retirà el 1980

Guanyà quatre medalles d’or 5 km el 1972, 10 km el 1972 i 4 × 15 km el 1972 i el 1976 i dues d’argent i dues de bronze en quatre Jocs Olímpics consecutius del 1968 al 1980 Obtingué cinc títols mundials, dos el 1970 i tres el 1974 Es retirà despres dels Jocs Olímpics d’Hivern del 1980 celebrats a Lake Placid EUA, on assolí la medalla d’argent en la cursa de relleus de 4 × 5 km

Forma part de la selecció canadenca des del 2005, i ha estat medalla d’or en la modalitat d’equip als campionats del món 2005 i 2007, en 5000 m relleus 2005 i 2006, en 3000 m 2006 i en 500 m 2009 Als Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006 obtingué la medalla d’argent en 5000 m relleus, i en els de Vancouver 2010 tornà a ser primer en aquesta prova de l’equip canadenc de la qual també formava part el seu germà François Hamelin Sainte-Julie 1986 En aquests mateixos jocs, Charles Hamelin també guanyà la medalla d’or en 500 m Al gener del 2009 establí el rècord mundial en 1000 m

Des del 2005 i fins al 2010 ha guanyat tretze medalles d’or en diverses proves de la Copa del Món de patinatge sobre gel, i ha estat medalla d’or als Campionats del Món del 2007 i el 2009 en la modalitat de persecució per equips, i també en la de 1000 m en els del 2009 Als Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006 guanyà la medalla d’argent en persecució per equips, i en els de Vancouver 2010 l’or en 1000 m