Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Alexandre de Bournonville
Història
Militar
Militar i polític.
Segon duc de Bournonville, comte d’Hennin i baró de Caumont Fou creat príncep de Bournonville 1658 per Felip IV de Castella Prengué part en la batalla de Nördlingen i fou virrei de Navarra El 1676 passà a Catalunya amb el càrrec de mestre de camp Residí a Sicília 1677 i tornà a Barcelona com a lloctinent de Catalunya 1678-84, durant un període de treva entre Lluís XIV de França i Carles II, posterior a la pau de Nimega, que aprofità per a construir fortificacions Esclatada novament la guerra 1684, resistí el setge de Girona posat pels francesos
Alexandre de Retz
Història
Militar
Enginyer militar.
Brigadier de l’exèrcit filipista installat a Barcelona Sota la direcció de Pròsper de Verboom s’encarregà del projecte de la capella de la Ciutadella, edifici d’una gran simplicitat no exempta, però, d’elegància Per causa de les obres de la fortificació, aixecà els plànols de l’antic convent de Sant Agustí, on s’indicaven les parts que n'havien d’ésser enderrocades, car hom considerava la proximitat de l’important conjunt religiós perillosa per a la seguretat militar Més tard 1726 dibuixà els plànols dels terrenys proposats a la comunitat per bastir-hi el nou convent, en la construcció del…
Alexandre de Laborde
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Fill del ric financer i marquès Jean-Joseph de Laborde, en començar la Revolució Francesa 1789 fou enviat a Àustria, on serví com a lloctinent del regiment dels hússars de Kinsky Bohèmia Viatjà per molts països i tornà a França uns quants anys després Guia de Napoleó durant la guerra d’Espanya 1808 i durant la d’Àustria 1809, fou ajudant major de la guàrdia nacional 1814 i director del servei de ponts i calçades del departament del Sena Essent diputat per París 1822, s’oposà a la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a la península Ibèrica Intervingué en la insurrecció que obligà…
Alexandre Moreau de Jonnès
Geografia
Història
Militar
Geògraf i militar.
Durant la Revolució Francesa lluità a Toló contra els aliats Més tard passà a les Antilles Fet presoner pels anglesos, en tornar a França serví en les oficines d’estadística dels ministeris de marina i de comerç Això el féu familiaritzar amb l’ús de l’estadística en el coneixement històric i geogràfic Publicà una Statistique de l’Espagne 1834, que fou traduïda pel seu amic Pascual Madoz i publicada a Barcelona el 1835 i a València, traduïda per JGarriga, aquell mateix any També publicà obres sobre el clima de les Antilles, i d’estadística sobre França i altres països d’Europa
Alexandre Alberto Serpa Pinto
Geografia
Història
Militar
Explorador i militar portuguès.
Governador general de Moçambic, explorà les regions situades entre Moçambic i Angola sobretot el 1877 i el 1885, amb l’objectiu de constituir una zona d’influència portuguesa des de l’Índic a l’Atlàntic Aquesta política fou frenada per l’actitud de la Gran Bretanya, que la considerava perjudicial a la seva pròpia expansió colonial Escriví Como eu atravessei a Àfrica 1880
Lluís-Alexandre Procopi Bassecourt i du Pire
Història
Militar
Militar, fill de Procopi Francesc de Bassecourt i de Contes, segon marquès de Bassecourt i nebot del primer comte de Santa Clara.
Fou tinent de governador militar i polític de Trinidad Cuba del 1797 al 1799 Capità general interí de València 1810-11, reorganitzà les forces valencianes després de la desfeta d’Alcalà de Xivert i sofrí una important derrota a Ulldecona 1810 davant les tropes franceses, que els permeté d’ocupar Tortosa Deixà actuar lliurement la Junta d’Observació i Defensa del Regne de València, que convocà, i formà, una Junta-Congrés El 1815 fou nomenat tinent general, i el 1824 era corregidor i governador militar i polític de Barcelona
Cràter
Història
Militar
General d’Alexandre el Gran.
L’acompanyà en les expedicions contra Pèrsia i l’Índia Fou encarregat de conduir els veterans novament a Macedònia després de la insurrecció d’Opis A la mort d’Alexandre, governà Macedònia, Grècia, Epir i Illíria juntament amb Antípater
Pelòpides
Història
Militar
Estadista i general tebà.
De família noble i demòcrata, collaborador d’Epaminondes, reorganitzà l’exèrcit tebà i amb la derrota dels espartans a Leuctra 371 aC imposà a Grècia l’hegemonia tebana i volgué fer-la extensiva als territoris de la Tessàlia i Macedònia Arrestat a traïció per Alexandre de Feres 368 aC, fou ambaixador a Susa i rebé honors d’Artaxerxes II, que renovà l’amistat amb Tebes Havent tornat a la pàtria, combaté el seu enemic Alexandre de Feres a Cinocèfals, on morí
Cassandre
Història
Militar
General macedoni, fill d’Antípater.
A la mort d’aquest 319 aC disputà la regència de Macedònia a Polispercont s’apoderà d’aquest regne, i també d’Atenes, amb l’ajuda d’Antígon Monóftalmos Posteriorment, però, s’alià contra ell amb Ptolemeu, Seleuc i Lisímac En 315-302 aC lluità sovint amb els generals d’Antígon el 307 perdé Atenes, i el 302, les altres possessions al sud de Tessàlia El 309 havia fet occir Roxana i el seu fill Alexandre, i el 305 es proclamà rei de Macedònia, títol que conservà fins a la mort Fundà Tessalònica li donà el nom de la seva muller, germana d’Alexandre el Gran i la ciutat de…
batalla de Borodino
Història
Militar
Fet d’armes que tingué lloc el 1812 a la localitat de Borodino, prop de Moscou, que acabà amb la victòria de Napoleó en la seva campanya de Rússia (5-7 de setembre de 1812).
Fou el darrer intent d’Alexandre I i del seu nou generalíssim, Mikhail Illarionovič Kutuzov, per defensar Moscou