Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
minador | minadora
Militar
Soldat especialista en la manipulació de mines.
És una especialitat de l’arma d’enginyers, i comprèn tant la installació com la desactivació de camps de mines de terra, així com la guerra de mines, que és aquella en què hom colloca càrregues explosives en galeries subterrànies, dirigides contra objectius enemics
batalla de Corbins
Història
Militar
Fet d’armes que tingué lloc el 1126, pel qual les forces musulmanes recuperaren el castell de Corbins
(Segrià), el qual, conquerit pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona, havia estat encomanat el 1117 al cavaller Arnau Berenguer d’Anglesola.
Els almoràvits, aprofitant-se probablement de la rivalitat entre el comte de Barcelona i el rei d’Aragó, Alfons el Bataller, per tal d’apoderar-se de Lleida, envaïren el Segrià i amenaçaren Albesa i les darreres conquestes del comtat d’Urgell Els cristians experimentaren en aquella batalla, segons el Chronicon Dertusense , moltes pèrdues d’homes, i el castell no tornà a les mans catalanes fins el 1147
Karl Friedrich Hieronymus Münchhausen
Història
Militar
Militar alemany.
Baró de Münchhausen Al servei de Rússia, lluità contra els turcs i es féu famós per les fanfarroneries que explicava Es convertí, així, en un personatge llegendari, protagonista de moltes aventures, recollides per RERespe, GBürger i KLImmermann Per analogia amb l’actitud d’aquest personatge, la patologia mèdica denomina síndrome de Münchhausen aquella situació clínica en què els trastorns que comenta el pacient són ficticis o bé provocats per ell mateix amb la intenció de patir una malaltia que no té realment
milícia
Història
Militar
Tropa o gent de guerra, especialment aquella que té un grau de militarització inferior a la de l’exèrcit (exèrcit; host).
Les milícies, com a forces auxiliars, reserves o formacions defensives, es desenvoluparen a partir del sXVII com a complement dels exèrcits, que aleshores ja eren arreu d’Europa permanents i assalariats Les milícies, en canvi, eren locals, formades per paisans instruïts ocasionalment i que hom mobilitzava només en cas de guerra Cal veure-hi la llavor del soldat-ciutadà i del servei militar obligatori L’existència de milícies a les Tretze Colònies americanes, destinades a lluitar contra els indis i els francesos, permeté d’utilitzar-les a la guerra d’independència nord-americana Foren l’…
batalla d’Almenar
Història
Militar
Victòria de les tropes de Carles VI, comandades per Guido von Starhemberg i James Stanhope, durant la guerra de Successió, sobre les de Felip V i el marquès de Villadarias (27 de juliol de 1710).
Després d’una sèrie de maniobres d’ambdós exèrcits al front lleidatà juny-juliol, centrades especialment entorn de Balaguer, les forces de l’arxiduc Carles passaren la Noguera Ribargorçana per Alfarràs i ocuparen aquella població 26 de juliol L’endemà formaren en ordre de batalla prop d’Almenar Segrià i atragueren les tropes borbòniques La batalla fou una victòria decisiva que permeté la darrera contraofensiva carolina i obligà les tropes filipistes a abandonar Catalunya En la campanya que seguí, Carles ocupà Saragossa 20 d’agost i entrà a Madrid 28 de setembre
José Moscardó Ituarte
Història
Militar
Militar castellà.
Coronel des del 1929, en produir-se l’ alçament militar del general Franco , del qual no tenia notícia, era cap de l’escola de gimnàstica de Toledo S'hi adherí i es tancà a l’alcàsser d’aquella ciutat —seu de l’Academia de Infantería— amb una guarnició integrada per guàrdies civils, i hi resistí 22 de juliol - 28 de setembre de 1936 fins que el general Varela obligà les forces republicanes a aixecar el setge Manà la divisió reforçada de Sòria El 1938 fou nomenat president del Consejo Nacional de Deportes des del 1941 Delegación Nacional de Deportes, a través del qual imposà la…
companyia
Història
Militar
Des de l’edat mitjana, conjunt d’homes armats, mercenaris, a peu o a cavall, sota el comandament d’un capità
.
Aquests eren reclutats pel rei, pels nobles o pels consells municipals, com la Companyia dels Almogàvers almogàver, les Companyies Blanques de Bertrand Du Guesclin o la Companyia dels Blaus de València Des de la fi del s XV reberen també el nom de capitanies , com les del Gran Capità a Granada i a Nàpols En disminuir, al llarg del s XVI, el nombre d’homes que les formaven, foren agrupades en terços L’ordenança del 1768 abolí el nom de capitania i establí la formació d’unitats superiors a partir de la companyia En aquella època també s’organitzaven en companyies la cavalleria i l’…
divisió
Militar
Unitat militar fonamental de la maniobra tàctica constituïda per unitats de les diverses armes i serveis, que disposa de capacitat logística pròpia per a actuar de forma independent o que serveix de base per a formar altres grans unitats superiors (cos d’exèrcit i exèrcit).
Sol ésser integrada per dues o tres brigades d’infanteria, un regiment de cavalleria cuirassada, un batalló de sapadors i un altre de transmissions i unitats de serveis transport, intendència, sanitat, etc Els seus efectius comprenen entre uns 12 000 i 20 000 soldats Hom pot classificar les divisions en dos grans tipus d’una banda, la divisió d’infanteria , equipada per al combat en condicions de tota mena, en la qual tenen una gran importància els contingents d’infanteria, dotats d’equipament suplementari ràdio, manteniment, etc Aquesta divisió de tipus més general, en una progressiva…
Domènec Batet i Mestres
Història
Militar
Militar.
Ingressà a l’acadèmia militar el 1887 El 1895 partí com a tinent voluntari a Cuba, on ascendí a capità per mèrits de guerra 1896 Tornà a la Península el 1897, continuà els estudis i ascendí a coronel el 1919 L’any 1921 fou designat jutge especial encarregat d’instruir els procediments derivats dels desastres militars esdevinguts al Marroc expedient Picasso, càrrec que dimití, entenent que corresponia a un militar del cos jurídic Ascendit a general de brigada el 1925, fou destinat a Alacant, i posteriorment a Tarragona Acusat de complicitat en l’intent d’alçament militar contra la Dictadura…
conquesta de Múrcia
Militar
Campanya militar de conquesta del regne musulmà de Múrcia per Jaume I de Catalunya-Aragó.
Pel tractat de Tudellén 1151 la conquesta corresponia a la corona catalanoaragonesa, però Alfons I hi renuncià el 1179 a favor de Castella en canvi de certes compensacions Castella havia sotmès Múrcia a vassallatge 1243, però només n'havia ocupat uns quants castells L’expansió d’Alfons X de Castella per terres andaluses i els seus projectes africans originaren, el 1264, una revolta sarraïna d’envergadura, ajudada per Granada i el Marroc, i Jaume I rebé aquell mateix any una urgent petició d’ajuda per part de la seva filla Violant, reina de Castella El rei aplegà consell a Osca, on demanà,…