Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Paul von Mauser
Militar
Fabricant d’armes portàtils alemany, fill d’un armer de l’armeria reial de Württemberg.
El 1873 fundà amb el seu germà Wilhelm Oberndorf 1834 — 1882, la factoria d’Oberndorf, origen de la dinastia d’armers Mauser, el primer gran èxit dels quals fou el fusell M 1871, de mecanisme de forellat i un sol tret, adoptat reglamentàriament per l’exèrcit prussià Els models de repetició foren exportats a un gran nombre d’estats Una altra arma notable fou una pistola automàtica que duia el dipòsit de bales fora de l’empunyadura, una versió de la qual disparava a ràfegues El fusell M 1898, utilitzat ja a la Primera Guerra Mundial, es fabricat encara avui, amb lleugeres…
cassoleta
Militar
Peça que hom posa a la part de fora del broquer per cobrir l’empunyadura.
gumia
Militar
Daga llarga i corbada amb el tall a la part còncava propera a l’empunyadura, usada pels moros.
braç
Història
Militar
Cadascun dels dos sortints de ferro de l’empunyadura de l’espasa i que amb la part vertical d’aquesta formen la creuera.
punyal
© Fototeca.cat
Militar
Arma blanca constituïda per una fulla amb dos talls i punta aguda, dreta o lleugerament corbada, i amb una empunyadura de formes diferents (esculpida, cisellada o simplement adornada), que serveix per a ferir cos a cos.
És una de les armes de mà més antigues Del bastó de plantar, se’n derivà l’aixada, i d’aquesta el punyal, fet de primer antuvi de pedra polida o de qualsevol pedra fina dura, d’os o de banya Amb l’aparició dels metalls els talls foren perfeccionats
espasa
© Fototeca.cat
Militar
Arma ofensiva formada per una llarga fulla tallant i punxant, d’un o dos fils, recta o corbada, i una empunyadura, amb guardamà o sense, on s’engrapa la mà, o ambdues mans, per al seu maneig.
És probable que les primeres fulles fossin, en època prehistòrica, d’una fusta dura, com ho són encara les d’alguns pobles de cultura primitiva Les més antigues conservades són de coure, després de bronze, més endavant de ferro i finalment d’acer Als s XI-XII l’espasa, de vegades dita bran que és pròpiament la fulla, tenia pom, braços, mantí o guarnició i foure o beina sovint era d’una gran riquesa la part superior era anomenada boca , i la inferior, ercontera, guaspa Al s XV els tipus d’espasa eren molt variats, amb mides que oscillaven entre 1,40 i 0,75 m de llargària les més llargues eren…