Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Super-Kamiokande - Institute for Cosmic Ray Research
Física
Laboratori de física de neutrins de la Universitat de Tòquio situat en una mina subterrània a la ciutat de Hida, a la prefectura de Gifu, al Japó.
Fou inaugurat el 1995 i des de llavors hi han portat a terme experiments diversos grups científics internacionals S'hi van descobrir les oscillacions dels neutrins, que foren relacionades amb la possessió d’una massa finita A més del laboratori amb el detector de neutrins, també hi ha un telescopi d’ones gravitacionals, equipaments per a la recerca geofísica i, des del 2009, un detector de matèria fosca de xenó líquid XMASS
Fermilab
Física
Laboratori de física de partícules d’altes energies a Batavia, Illinois.
Fundat el 1967 amb el nom de National Accelerator Laboratory, el 1974 canvià el seu nom per l’actual en honor al físic Enrico Fermi El 1977 s’hi descobrí el mesó èpsilon, fet que constituí la primera evidència de l’existència del quark b, el primer dels sis predits pel model estàndard, i el 1995 s’hi descobrí l’últim dels sis, el quark t El 2000 s’hi obtingué la primera evidència directa del neutrí de la tau ντ Entre d’altres, ha allotjat el Tevatró 1983-2011, un sincrotó de 6,28 km de circumferència que ha proporcionat energies de fins 0,98 TeV a cada raig de protons o antiprotons circulant…
Institut de Física d’Altes Energies
Física
Institució creada el 1991 com a consorci entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de promoure els treballs dels equips de física d’altes energies catalans i la participació en projectes internacionals.
Centre Internacional de Física Teòrica
Física
Institut creat a Trieste (Itàlia) el 1964 pel físic pakistanès Abdus Salam, que n’ha estat sempre el director.
Es planteja facilitar a investigadors d’Àfrica, Àsia i l’Amèrica Llatina llur formació i el contacte amb científics de països amb major potencial en recerca Finançat en el 90% pel govern italià, a més de la UNESCO i l’AIEA, els darrers anys ha tingut problemes econòmics que n'amenacen la supervivència
Companyia Anònima Filatures de Fabra i Coats
![](/sites/default/files/media/FOTO/Fabra_i_Coats.jpg)
Vista aèria de les instal·lacions de Sant Andreu de la Fabra i Coats
© Amics de la Fabra i Coats
Indústria tèxtil
Economia
Indústria tèxtil que tingué la seu central a Barcelona.
Té l’origen en la fàbrica de fil per a cosir installada el 1843 a Sant Andreu de Palomar per Ferran Puig , capdavantera de la indústria de fil de cotó El 1860 formà companyia amb el seu gendre Camil Fabra i Fontanills La societat Camil Fabra i Companyia s’uní el 1884 amb Manuel Portabella i Companyia, i en sorgí Fabra i Portabella El 1903 esdevingué Fabra i Coats per l’entrada de la firma anglesa J and P Coats Ltd Tenia fàbriques a Sant Andreu, Borgonyà Osona, i magatzems a Sant Martí de Provençals, coneguts antigament com la fàbrica de La Xarxa La participació britànica en el…
tapís d’Arràs
Indústria tèxtil
Arts decoratives
Tapís teixit amb fil de seda i llana de diversos colors produït d’ençà del s XIII a la ciutat d’Arràs.
El Vapor Vell
![](/sites/default/files/media/FOTO/B104240.jpg)
Dibuix de l’interior d’El Vapor Vell
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Nom amb el qual fou popularment coneguda la fàbrica tèxtil establerta a Sants (Barcelona) per Joan Güell i Ferrer, el 1840.
Assolí una remarcable prosperitat gràcies al privilegi d’introducció de primeres matèries que obtingué per a la fabricació de velluts El 1848 passà a formar part del patrimoni de la nova societat Güell, Ramis i Companyia El 1855, durant la vaga general, hi fou assassinat Josep Sol i Padrís Eusebi Güell i Bacigalupi la tancà i la traslladà a Santa Coloma de Cervelló Baix Llobregat, l’any 1891, on formà part de la colònia Güell
La Propagadora del Trabajo
Indústria tèxtil
Economia
Fàbrica de teixits que funcionava com a cooperativa de producció, la primera de Catalunya, fundada abans del desembre del 1865 per Josep Roca i Galés, Jaume Esteve i Joan Fargas.
Representants seus prengueren part en el congrés obrer celebrat a Barcelona pel desembre del 1865
L’Espanya Industrial
L’Espanya Industrial Sala de telers inaugurada el 1928
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Empresa industrial fundada a Madrid el 1847 pels germans igualadins Joan, Pau, Bernat, Jaume, Ignasi, Isidre i Josep Antoni Muntadas i Campeny, amb un capital de cinquanta milions de rals de billó.
Sorgida gràcies a l’aranzel proteccionista aleshores vigent, fou la primera societat limitada cotonera de l’Estat espanyol La seva junta de govern inicial era de caràcter centralista, però la societat passà a Barcelona 1851 i hom creà els centres de producció a la ciutat al carrer de la Riereta i a Sants El Vapor Nou, el 1849 La maquinària, anglesa i francesa, movia 41748 bobines i 1000 telers Les seves accions assoliren cotitzacions molt altes a la borsa de Barcelona El 1854 fou afectada per l’oposició obrera a les selfactines, filadores automàtiques en l’aldarull, morí un contramestre de…
Junta de Fàbriques
Indústria tèxtil
Economia
Nom que adoptà la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó el 1847, quan amplià el camp a d’altres activitats industrials, com la llanera, la sedera, la de construcció i la metal·lúrgica, entre altres.
En fou nomenat president Joan Güell La seva actuació proteccionista fou reforçada amb la creació de l’Institut Industrial de Catalunya El 1861 fou dissolta a causa de la creació de les juntes provincials d’agricultura, indústria i comerç, però l’Institut Industrial de Catalunya continuà existint