Resultats de la cerca

Es graduà l’any 1982 a l’Institut Físic i Tecnològic de Moscou i el 1987 es doctorà a l’Institut de Física de l’Estat Sòlid de Černogolovska, on dugué a terme recerca fins el 1990 Després d’una etapa d’estudis postdoctorals a les universitats de Nottingham, Bath i Copenhaguen 1990-94, del 1993 al 2000 fou professor associat de la Universitat de Nimega A partir del 2001 fou professor de la Universitat de Manchester i des del 2002 n'és director del Centre per a la Mesociència i Nanotecnologia Amb Konstantin Novoselov ha dut a terme aportacions crucials en el camp dels…

Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…

Estudià a la Universitat de Nagoya, on es doctorà el 1967 Desenvolupà la seva trajectòria docent i científica a l’Institut Yukawa de Física Teòrica de la Universitat de Kyoto Per les seves aportacions al coneixement de la ruptura de les simetries en les partícules subatòmiques rebé el 2008 el premi Nobel de física compartit amb Yoichiro Nambu i Makoto Kobayashi

Fou professor a la Universitat de Glasgow És un dels creadors de la termodinàmica, en el qual camp féu nombroses aportacions Treballà en diverses màquines i motors tèrmics de vapor, d’aire calent, etc i ideà el cicle que duu el seu nom Estudià també l’equilibri dels cossos elàstics Publicà nombroses obres i articles, com A Manual of Steam Engine 1859 i Miscellaneous Scientific Papers 1881, obra pòstuma

Fou catedràtic a la Universitat de París-Orsay i el 1971 ingressà al Collège de France Especialista en física de la matèria condensada, realitzà aportacions en magnetisme, superconductivitat, hidrodinàmica i altres camps, en els quals dugué a terme la formulació de models aptes per a la utilització en aplicacions industrials El 1991 rebé el premi Nobel de física Entre tot el recull dels seus estudis cal destacar The Physics of Liquid Crystals 1974 i Fragiles 1994

Després de graduar-se a la Universitat de Chicago 1957, es doctorà per la Universitat d’Illinois 1959, on fou professor fins el 1962, i successivament també a les universitats de Pennsilvània 1962-69, Cornell 1969-75, Santa Barbara, Califòrnia 1975-91 i Forida Feu aportacions sobre magnetisme i especialment sobre superconductivitat, camp en el qual establí la teoria BCS, juntament amb John Bardeen i Leon Cooper, amb els quals compartí el premi Nobel de física el 1972 Publicà, entre molts altres treballs, Theory of Superconductivity 1964

El 1955 es graduà a la Universitat de Pennsilvània i el 1959 es doctorà a la Universitat de Chicago Des d’aquest any fins a la jubilació 1986 treballà als Bell Laboratories on, amb Willard Sterling Boyle Boyle, feu aportacions fonamentals en semiconductors , entre les quals sobresurt el detector CCD o detector de dispositiu d’acoblament de càrrega, de gran importància en el desenvolupament de la tecnologia digital en aparells òptics Ha compartit amb Boyle diversos premis, entre els quals el Liebmann 1973, el Draper d’enginyeria 2006, i el Nobel de física 2009, la meitat del qual…

Inicià els estudis de física a la Universitat de Barcelona però els acabà a la Universitat de París Sud El 1966 s’incorporà al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS, dins del qual dirigí primer la divisió de física teòrica de l’Institut de Física Nuclear IPN i després el Laboratori de Física Teòrica i Models Estadístics LPTMS, a la mateixa Universitat de París Sud Feu aportacions a la teoria del caos quàntic i les seves aplicacions a la física nuclear i mesoscòpica, que li van valer el premi Alexander von Humboldt 1992 i la Medalla Holweck de la Universitat de…

Graduat a l’Institut Electrotècnic Ulianov de Leningrad 1952, es doctorà el 1970 a l’Institut AF Ioffe de la mateixa ciutat des del 1991 Sant Petersburg, que dirigí des del 1987 Rebé, entre d’altres, els premis Ballantyne de l’Institut Franklin 1971, Lenin 1972 i Nobel de física 2000, aquest compartit amb els nord-americans H Kroemer i JS Kilby , per les seves aportacions pioneres a les tecnologies de la informació El 1963, l’equip dirigit per ell patentà el principi operacional d’un làser basat en una heteroestructura semiconductora doble simultàniament descobert per Kroemer, i…

Doctorat en física per la Universitat de Berkeley 1976, des del 1990 és professor d’humanitats i ciències a la Universitat de Stanford Desenvolupà la tècnica d’alentiment dels àtoms mitjançant làser, anomenada refredament Doppler, per la qual rebé el premi Nobel de física del 1997, compartit amb DPhillip i CCohen-Tannoudji A banda, ha rebut altres distincions, entre les quals el premi Faisal de ciència 1993 Posteriorment ha fet aportacions a l’anàlisi de processos biològics a nivell molecular S'ha posicionat públicament en favor del desenvolupament de les energies nuclear i…