Resultats de la cerca
Es mostren 958 resultats
estràs
Arts decoratives
Vidre especial, incolor o de colors, amb un elevat poder de dispersió, molt utilitzat per a imitar gemmes.
Té una duresa més baixa que el vidre convencional
frita
Arts decoratives
Mescla de materials fosos vitrificats emprada per a elaborar pastes ceràmiques, esmalts i vernissos.
vernís
Arts decoratives
Química
Substància vitrificable transparent, generalment a base de composts de plom, tals com blanc de plom, galena, litargiri i mini, amb què hom recobreix les peces de ceràmica, de porcellana o de terrissa i que, després d’ésser cuita al foc, es vitrifica i adquireix una brillantor característica.
valor real
Numismàtica i sigil·lografia
Valor de mercat d’una peça monetària o d’un segell.
valor facial
Numismàtica i sigil·lografia
En una peça monetària o un segell, valor indicat per estampació o encunyació i que pot diferir del seu valor real.
moneda urgellesa
moneda urgellesa Anvers d’un diner de billó del comte Ermengol X (1267-1314)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat d’Urgell, encunyada principalment a Agramunt (d’on li ve el nom d’agramuntesa) i probablement també a Balaguer, per Ermengol VI (1102-54).
La moneda urgellesa tingué llei de 4 diners, o sigui de quatern, que es mantingué fins a Ermengol X, després del qual sembla que minvà Hom creu que les encunyacions van des del s XII fins al XV, és a dir, des dels comtes Ermengol VI fins a Pere II d’Urgell 1347-1408 Les del comte Pere foren encunyades les unes a Agramunt i les altres possiblement a Barcelona
unça
Numismàtica i sigil·lografia
Al segle XIX, moneda espanyola amb el valor de 320 rals de billó (un duro equivalia a 20 rals).
unça
Numismàtica i sigil·lografia
En el sistema de l’as uncial romà, pes de la moneda unitat.