Resultats de la cerca

Enfront de la controvèrsia de la primera meitat del s XX sobre la preponderància del factor genètic o de l’ambiental, actualment es considera que ambdós es troben interrelacionats, i les investigacions se centren en la determinació del grau de contribució de cada factor en les diverses capacitats i trets del comportament

Hom considera que, tant si les aptituds són innates com adquirides, hom les pot perfeccionar per mitjà de l’educació, tenint en compte diversos factors com són la intelligència, la destresa manual, l’atenció, la memòria, els sentiments Les aptituds són una de les bases de les diferències individuals i per a llur determinació han estat creats nombrosos tests, diferents dels d’intelligència

Estat afectiu contrari al desplaer, comporta un impuls dirigit al manteniment de la situació que el provoca Motivat originàriament per un estímul físic, el plaer pot ésser també provocat, mitjançant el condicionament, per una representació o un concepte, en el qual cas hom parla sovint de plaer espiritual o de plaer estètic Les bases fisiològiques del plaer són només parcialment conegudes entre elles se'n destaquen dues el sistema nerviós autònom, relacionat amb activitats plaents fam, set, sexe, etc, i els centres cerebrals del plaer, situats en el sistema límbic

Teòric de l’anàlisi existencial, un model psicològic i antropològic basat en les idees d’encontre Buber i de transcendència Kierkegaard i Scheller, i creador de la logoteràpia com a mètode terapèutic Fou seguidor de SFreud i deixeble d’AAdler, però en el seu primer llibre Psicoanàlisi i existencialisme 1946 criticà el causalisme de l’inconscient i la preeminència de la sexualitat Freud i el sentiment de poder Adler Jueu de naixement i d’educació, perdé tota la família —tret de la germana— als camps d’extermini, i fou durant el seu captiveri a Auchswitz que posà en pràctica l’eficàcia d’un…

Com a moment primari del procés cognoscitiu, diferent del de la percepció, bé que sovint identificat amb ell, la sensació mai no es dóna en l’home independentment d’aquesta percepció i és alhora ordenat a la mateixa aprehensió intellectual coneixement 2 2 Objecte, en Kant, de l’anomenada estètica transcendental entès el terme estètica en el seu sentit etimològic d' aisthánomai , ‘sentir’, el fet que aquesta sigui una part de la Crítica de la raó pura i, a més, tingui en el temps com a forma pura de la intuïció un vincle inqüestionable amb l' analítica transcendental o exposició de les…

Hom sol distingir la memòria —com a capacitat, disposició o funció— del record, acte o procés de recordar Bé que aquesta distinció arrela en la filosofia grega i la seva diferenciació entre mnéme i anamnesi , aquests termes tenien un significat peculiar el primer es referia a la facultat de recordar les dades sensibles i a la retenció de les impressions i les percepcions, mentre que el segon alludia a l’acte espiritual mitjançant el qual l’ànima veu en el sensible l’intelligible, en virtut de força dels arquetips o idees que ha contemplat abans de la seva existència en el cos Si el sentit…