Resultats de la cerca
Es mostren 1518 resultats
ciutat intel·ligent
Urbanisme
Sociologia
Ciutat dotada de mecanismes intel·ligents basats en tecnologies de la informació i les comunicacions i enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis de la ciutat, com la qualitat de vida dels seus habitants.
Aquests mecanismes intelligents consisteixen en la recollida de dades per part d’una xarxa de sensors, i en la posterior anàlisi automatitzada d’aquelles que permet la millora en la presa de decisions sobre diferents serveis Alguns exemples de serveis que poden fer ús d’aquesta intelligència són el control automàtic de l’enllumenat públic, el control del reg depenent de la humitat, la recollida d’escombraries segons l’estat dels contenidors, el control automàtic dels semàfors segons l’estat del trànsit, etc Les ciutats intelligents a més d’una bona xarxa d’infraestructures d’informació…
ciutat genèrica
Urbanisme
Prototipus de la ciutat global postindustrial que resulta de l’urbanisme de lògica capitalista i que es caracteritza per l’absència d’identitat local i per la negació dels trets principals de la ciutat històrica.
El terme fou encunyat per l’arquitecte neerlandès Rem Koolhaas en el llibre “S, M, X, XL”, publicat el 1995 A partir de la concreta reflexió de Koolhaas sobre la ciutat postindustrial, el terme juntament amb altres com “ciutat global” s’ha emprat per anomenar el tipus de metròpolis caracteritzada per l’absència de límits, d’identitat local i de reconeixement històric Urbanísticament i arquitectònica, a la ciutat genèrica predominen les xarxes i els nusos de comunicacions, els no-espais aeroports, intercanviadors i els gratacels
ciutat creativa
Urbanisme
Sociologia
Ciutat oberta, dinàmica i tolerant on es concentra de manera significativa la classe creativa.
El filòsof i urbanista Richard Florida constata que les persones que formen aquest collectiu escullen el seu lloc de residència en funció de les oportunitat de treball i en funció dels estils de vida de la població Per exemple, les ciutats de San Francisco, Seattle o Boston són ciutats de caràcter tolerant molt cobejades pels membres de les classes creatives Segons Florida, els llocs en els quals els homosexuals, els immigrants i els bohemis se senten com a casa són els espais més propicis a la creativitat En un món globalitzat, la competitivitat esdevé un factor clau de productivitat i de…
wasonita
Mineralogia i petrografia
Mineral format per dos compostos, el sofre i el titani, amb una estructura cristal·lina única, que no s’havia observat fins ara a la natura.
Fou descobert per la NASA en un meteorit caigut l’any 1969
volborthita
Mineralogia i petrografia
Mineral hidroxivanadat de coure, de la classe del fosfats, arseniats i vanadats que cristal·litza en els sistema monoclínic, lluïssor vítria, translúcid, de color verd oliva o groguenc, d’origen sedimentari.
siegenita
Mineralogia i petrografia
Mineral de sulfur de cobalt i níquel, de la classe dels sulfurs, isomètric, opac i de lluïssor metàl·lica, de color blanc a gris, i d’origen hidrotermal.
Pertany a la classe dels sulfurs, isomètric, opac i lluïssor metàllica, de color blanc a gris, d’origen hidrotermal
pedra de bisbe
Mineralogia i petrografia
Nom popular de l’ametista.
L’origen es troba en l’antic us d’aquest mineral en la confecció dels anells dels bisbes
morenosita
Mineralogia i petrografia
Mineral sulfat hidratat de níquel Ni(SO4)·7H20.
Pertany a la classe dels sulfats que cristallitza en el sistema ròmbic, de lluïssor vítria, transparent, de color verd
monzogranit
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia plutònica, varietat del granit.
Té un contingut superior al 50% de quars i major contingut de feldespat potàssicque no pas sòdic És de color fosc i de composició intermèdia entre el granit i la monzonita
monzodiorita
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia plutònica de composició bàsica.
Té un contingut inferior al 5% de quars i superior al 50% de plagiòclasi i feldespat alcalí És de color fosc i de composició intermèdia entre la diorita i la monzonita