Resultats de la cerca
Es mostren 1362 resultats
cartoixa de Montalegre
La cartoixa de Montalegre, a Tiana
© Fototeca.cat
Cartoixa
Cartoixa (Santa Maria de Montalegre), l’única subsistent a Catalunya, situada al municipi de Tiana (Maresme), sota el seminari-col·legi de la Conreria .
Els cartoixans de Vallparadís Terrassa s’establiren el 1415 a l’antic priorat femení de Montalegre , mentre construïen al seu peu, en un vessant de la Serralada de Marina, un nou monestir Els cartoixans de Sant Pol Maresme s’hi reuniren el 1434 El nou monestir fou construït, d’acord amb els models de l’orde, amb tres sectors el primer, habitat per conversos, amb porteria, fusteria, farmàcia i altres dependències el segon, amb dependències comunes església bastida en 1415-63, gòtica, amb un portal afegit el 1625, menjador, sala capitular i capelles, entorn d’un petit claustre i el tercer,…
Sant Pol del Maresme
Vista general de l'ermita de Sant Pau (o monestir de Sant Pol del Maresme), a Sant Pol de Mar (Maresme)
© Fototeca.cat
Cartoixa
Monestir benedictí i més tard cartoixa, situat a la vila de Sant Pol de Mar (Maresme), en un petit promontori, on resta encara una antiga església fortificada, d’absis romànic i nau renovada, construïda sobre els basaments d’una edificació romana i paleocristiana.
El monestir existia ja el 955, quan començava a rebre donacions dels fidels El 966 era regit per un mateix abat amb Sant Feliu de Guíxols i el 968 rebé un precepte d’immunitat i protecció del rei Lotari, que confirmà la unió d’ambdues abadies fins a la mort de l’abat Sunyer El 977 el regia l’abat Ató i continuà amb abats propis fins després de mitjan segle XI, en què fou desertat pels monjos a causa de les freqüents depredacions dels pirates àrabs per això els comtes Ramon Berenguer I i Almodis el cediren el 1068 als monjos de Sant Honorat de Lerins i fou fortificat torre de Sant Pau L’…
cartoixa de Viaceli
Cartoixa
Monestir cartoixà, fundat inicialment amb monjos de Portaceli a la capella de Sant Cristòfol, dins el terme d’Oriola (Baix Segura), el 1640.
L’any següent es traslladaren a l’antic monestir mercedari de Sant Genís d’Oriola, on adoptaren el nom de Via Coeli El 1654 es traslladaren de nou, a la torre de Masquefa, i prengueren el nom de Viaceli i de Sant Josep però abans de deu anys ja tornaven a trobar-se a Sant Genís, on, per falta de rendes, es dissolgué la fundació el 1681
Aula Dei
Cartoixa
Cartoixa situada prop de Saragossa, fundada per l’arquebisbe Ferran d’Aragó (1564).
A l’església hi ha una collecció de grans teles de Goya 1774
wasonita
Mineralogia i petrografia
Mineral format per dos compostos, el sofre i el titani, amb una estructura cristal·lina única, que no s’havia observat fins ara a la natura.
Fou descobert per la NASA en un meteorit caigut l’any 1969
volborthita
Mineralogia i petrografia
Mineral hidroxivanadat de coure, de la classe del fosfats, arseniats i vanadats que cristal·litza en els sistema monoclínic, lluïssor vítria, translúcid, de color verd oliva o groguenc, d’origen sedimentari.
siegenita
Mineralogia i petrografia
Mineral de sulfur de cobalt i níquel, de la classe dels sulfurs, isomètric, opac i de lluïssor metàl·lica, de color blanc a gris, i d’origen hidrotermal.
Pertany a la classe dels sulfurs, isomètric, opac i lluïssor metàllica, de color blanc a gris, d’origen hidrotermal
pedra de bisbe
Mineralogia i petrografia
Nom popular de l’ametista.
L’origen es troba en l’antic us d’aquest mineral en la confecció dels anells dels bisbes
morenosita
Mineralogia i petrografia
Mineral sulfat hidratat de níquel Ni(SO4)·7H20.
Pertany a la classe dels sulfats que cristallitza en el sistema ròmbic, de lluïssor vítria, transparent, de color verd
monzogranit
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia plutònica, varietat del granit.
Té un contingut superior al 50% de quars i major contingut de feldespat potàssicque no pas sòdic És de color fosc i de composició intermèdia entre el granit i la monzonita