Resultats de la cerca
Es mostren 500 resultats
Antoni Carné i Parramon
Folklore
Literatura
Activista cultural.
Cursà estudis d’arquitecte tècnic i treballà en l’empresa familiar Interessat des de jove en l’activisme social, fou cap a la Creu Roja Presidí també la Societat Coral del seu poble i, posteriorment, fou delegat pel Bages a la Federació de Cors de Clavé , a la junta de la qual ingressà, i des d’on fou un dels principals organitzadors de l’Any Clavé 1999-2000 President durant dos mandats 2001-2009, entre altres activitats organitzà, juntament amb Moviment Coral Català, el concert Cants de Pau en el marc del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 i impulsà la recuperació dels cants d’…
Federació de Diables i Dimonis de Catalunya
Folklore
Organització que agrupa les colles de diables i dimonis de Catalunya, i també dels Països Catalans.
Fou creada al març del 2000 a partir d’una sèrie de trobades de colles de diables de diverses poblacions de Catalunya amb l’objectiu de promoure les tradicions populars vinculades sobretot al ball de diables , i també per coordinar i unir esforços en el vessant legal de les seves activitats, associades als correfocs i a la pirotècnia A mitjan segona dècada del segle XXI reunia unes 250 colles de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord L’any 2015 fou guardonada amb el Premi Nacional de cultura del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA
Lluis Subirana i Rebolloso

Lluis Subirana i Rebolloso
(CC) Josep Renalias
Folklore
Folklorista.
Des d'infant residí a Sabadell, ciutat a la qual estigué estretament vinculat com a membre destacat de nombroses associacions, com ara la Cobla Jovenívola, Sabadell Sardanista, les Agrupacions Professionals Narcís Giralt, Òmnium Cultural, de la secció local de la qual fou un dels fundadors, la Unió Excursionista de Sabadell o el Museu d’Història Cronista i collaborador de mitjans de comunicació locals Ràdio Sabadell , El 9 Nou , etc, centrà la seva activitat a documentar i difondre la sardana i la seva història, sobre la qual publicà un gran nombre de títols, entre els quals cal …
Toralla i Serradell
Antic municipi
Antic municipi del Pallars Jussà, incorporat el 1969 al nou del Pont de Claverol (actual Conca de Dalt), a l’extrem nord-occidental de la conca de Tremp, entre els contraforts de la serra de Sant Gervàs (turó de la Capcera, 1.685 m alt.; serres de Setcomelles i de Camporan, 1.701 m; puig de Lleràs, 1.688 m) i el fons de la conca (a 500 m del pantà de Sant Antoni, molt a prop de Sant Joan de Vinyafrescal).
L’antic terme comprenia els pobles de Toralla l’antic cap del municipi, Serradell que fins a mitjan s XX fou cap del municipi, al qual donà nom, Erinyà, Rivert i Torallola
Toledo
Antic municipi
Antic municipi de Sobrarb, a la Fova de Terrantona, format pels pobles de Samper de Toledo (17 h [1991]), San Juan de Toledo (9 h [1991]) i el despoblat d’Atiart.
Sant Martí de Provençals
Església parroquial i nucli antic a Sant Martí de Provençals, voltat pel blocs de la Verneda
© Fototeca.cat-E.Casas
Antic municipi
Antic municipi del Barcelonès, agregat el 1897 al de Barcelona, situat a la costa, a llevant de l’antiga ciutat, entre el parc de la Ciutadella i el carrer de Marina, d’una banda, i la riera d’Horta (límit amb Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar), de l’altra.
A la part alta, els turons del Carmel i de la Rovira el separen de Santa Eulàlia de Vilapicina de l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, i el torrent d’en Mariner o de la Partió, de Gràcia La línia de la costa, fins a la fi de l’edat mitjana, es trobava molt allunyada de l’actual, de manera que la major part del modern barri del Poblenou en restava fora Doumentat des de 989, es creu que l’origen podia provenir d’un grup de provençals establerts en aquest lloc als moments inicials de la repoblació del terme, després de la presa de Barcelona del 801 Alguns autors defensen, però, que el nom…
Samuntà
Antic municipi
Antic terme del municipi d’Alcover (Alt Camp), situat a la dreta del riu Glorieta; comprenia l’antic santuari de les Virtuts.
En el lloc tingueren drets els comtes de Prades, que Joana de Prades vengué a l’arquebisbe de Tarragona a mitjan segle XV Al segle XIX el terme rural de la Plana i Samuntà fou agregat al municipi d’Alcover
el Poble Nou de la Mar
Antic municipi
Antic municipi de l’Horta, que comprenia els barris marítims del Cabanyal (que n’era el centre) i del Canyamelar, i el més petit del Cap de França, i que fou creat el 1837, i annexat al de València el 1897.
Originàriament eren dos petits nuclis de cases de pescadors i d’esbarjo dins el terme de la parròquia de Sant Tomàs de la ciutat de València L’any 1981 tenia 1 400 h
Músser i Arànser
Antic municipi
Antic municipi de la Baixa Cerdanya, al Baridà, al límit amb l’Alt Urgell i amb Andorra, annexat al de Lles de Cerdanya el 1966.
El poble d'Arànser havia estat el cap del municipi, que comprenia, a més, el poble de Músser, el castell de Queralt i el balneari de Caldes de Músser
Vila-seca i Salou
Antic municipi
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina