Resultats de la cerca

A la part alta, els turons del Carmel i de la Rovira el separen de Santa Eulàlia de Vilapicina de l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, i el torrent d’en Mariner o de la Partió, de Gràcia La línia de la costa, fins a la fi de l’edat mitjana, es trobava molt allunyada de l’actual, de manera que la major part del modern barri del Poblenou en restava fora Doumentat des de 989, es creu que l’origen podia provenir d’un grup de provençals establerts en aquest lloc als moments inicials de la repoblació del terme, després de la presa de Barcelona del 801 Alguns autors defensen, però, que el nom…

En el lloc tingueren drets els comtes de Prades, que Joana de Prades vengué a l’arquebisbe de Tarragona a mitjan s XV Al s XIX el terme rural de la Plana i Samuntà fou agregat al municipi d’Alcover

És situat a la dreta de l’Isàvena, límit meridional de l’antic terme el sector septentrional és accidentat per les muntanyes que separen les valls de l’Éssera i de l’Isàvena serra de Güel , que culmina a 1401 m i cobert de boscs de pins, roures i alzines i per matolls en conjunt 2579 ha L’agricultura de regadiu es limita a 4 ha d’horta vora l’Isàvena els conreus de secà blat, vinya i oliveres i la ramaderia bestiar oví són la base de la migrada economia del terme El poble 737 m alt és a mig camí entre l’Isàvena i la cinglera que limita pel S la serra de Güel De la seva església parroquial…

Constitueix un barri industrial i residencial, on hi ha també l’estació ferroviària Madrid-Chamartín i un complex esportiu

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…

Doctorat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Complutense de Madrid 1966, amplià estudis a la Sorbona i fou catedràtic d’història econòmica mundial i d’Espanya 1967 a la Universitat de Santiago de Compostella i d’institucions econòmiques 1968 a la Complutense Fou president del patronat del Museo del Prado 1987-90, vocal de la junta de govern de la Fundación Príncipe de Asturias i conseller del Banc d’Espanya Membre de nombroses institucions, entre d'altres, la Real Academia de la Historia  1980, en fou successivament reelegit president des del 1998 La publicació d’un dels…

Els seus pares procedien de Bocairent Vall d’Albaida Llicenciat en lletres per la Universitat de París, inicià la tasca docent el 1956 a la Universitat de Bordeus, on el 1960 obtingué la càtedra de civilització espanyola i de l’Amèrica Llatina Desenvolupà la seva carrera acadèmica i científica en aquesta universitat, de la qual fou rector del 1978 al 1983 Especialitzat en la formació de l’Estat espanyol modern, l’any 1970 es doctorà amb la tesi La revolución de las Comunidades de Castilla 1520-1521 , obra considerada fonamental en la historiografia hispànica Investigà també sobre els jueus a…

Originàriament eren dos petits nuclis de cases de pescadors i d’esbarjo dins el terme de la parròquia de Sant Tomàs de la ciutat de València L’any 1981 tenia 1 400 h

Les tensions entre els pagesos i la vila s’havien iniciat ja el 1762 L’ajuntament es reunia a l’Hostalet del Bolló L’audiència de Barcelona ordenà la fusió amb el municipi de la vila el 1831

El poble d'Arànser havia estat el cap del municipi, que comprenia, a més, el poble de Músser, el castell de Queralt i el balneari de Caldes de Músser