Resultats de la cerca

A setze anys 1941 debutà en la màxima categoria al Club Laietà, amb el qual guanyà dues Copes 1942, 1944 i un Campionat de Catalunya 1944 Posteriorment, jugà al FC Barcelona 1946-47, 1949-53, amb el qual guanyà dues Copes 1947, 1950 i tres Campionats de Catalunya 1947, 1951, 1952 al Joventut de Badalona 1947-48, amb el qual aconseguí una cinquena Copa, i al Club Bàsquet Aismalíbar 1953-58, amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya 1956 i on exercí com a jugador entrenador des de la temporada 1956-57 La temporada 1948-49 no pogué jugar competicions oficials de clubs per la manca d’acord…

Considerat un dels millors jugadors de bàsquet de la història, posseix els rècords de màxim anotador 100 punts i màxim nombre de rebots 55 en un partit Debutà a l’NBA la temporada 1959-60 a l’equip dels Philadelphia Warriors Fitxat el 1963 pels Philadelphia 76ers, i traspassat el 1968 a Los Angeles Lakers, es retirà el 1972 Guanyà dos campionats de l’NBA 1967 i el 1972

Es formà a Barcelona a la imprempta La Catalana, de Francesc Millà, i a la Neotípia, cooperativa d’ensenyament de les arts gràfiques L’any 1950, emigrà, amb la família, a Mèxic Hi treballà a la Companyia Internacional d’Edicions, de l’exiliat Avellí Artís, i a l’editorial intercontinental La Carpeta El 1957 fundà l’editorial Fournier, de la qual fou director fins a la seva mort Fou un dels fundadors de la revista Pont Blau , que ell mateix imprimí també fou l’impressor dels tres primers volums de la Historia gráfica de la Revolución Mexicana del archivo Casaola , i d’una bona part dels…

A començament del segle XX emigrà a l’Argentina Vers el 1906 s’installà definitivament a La Paz Bolívia, on, amb el seu germà Esteve, fundà, el 1907, la llibreria La Universitaria Arnó Hermanos i també l’editorial Arnó Hermanos, Libreros Editores, especialitzada en el llibre escolar També fou empresari immobiliari a Cochabamba i La Paz President de la Cambra Oficial de Comerç espanyola, durant el seu mandat fou fundat el Teatro Princesa, junt amb Gabriel Camarasa El 1928 retornà a Catalunya i féu diversos viatges a Bolívia per mantenir la gestió dels seus negocis El seu fill Josep, nascut a…

Interessat per la situació dels presos, ingressà en el Comité propresos de Vilanova, que treballava per la millora de les seves condicions Dedicat al periodisme, publicà el diari La Estela , i, simultàniament, també publicà, a Barcelona, Terra Lliure , als tallers de la Solidaridad Obrera Fou director de la revista Catalunya Remarcable defensor de la causa republicana, fou un dels fundadors de la Federació Ibérica de Juventudes Libertarias i, durant la Guerra Civil Espanyola, “milicià de la cultura” a la brigada 133 El 1939, s’exilià a França, i més tard fixà la seva residència a Mèxic En…

Estudià magisteri a l’escola Normal de Girona Del 1931 al 1933 fou secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona En acabar la guerra civil, s’exilià a Mèxic Collaborà amb diverses cases editorials, fins que fundà, amb l’editor barceloní Pere Reverté, l’Editorial Reverté, i, també, el 1964, Publicaciones Culturales Fou guardonat amb el premi Juan Pablos per la seva tasca editorial Durant la seva estada a Mèxic adquirí una valuosa collecció de pintures, que cedí al Museu de l’Empordà de Figueres, i amb les quals féu una gran exposició sobre els artistes catalans de l’exili…

Debutà a l’NBA el 1984 en els Philadelphia Sixers, on jugà durant vuit temporades El 1992 marxà als Phoenix Suns, equip amb el qual disputà la final del campionat de la lliga professional enfront dels Chicago Bulls La temporada 1996-97 fitxà pels Houston Rockets Després de setze temporades a l’NBA, decidí retirar-se al final de la temporada 1999-2000 en lesionar-se greument Fou el màxim anotador de la selecció nord-americana que guanyà l’or als Jocs Olímpics de Barcelona

Després d’haver jugat al KK Zadar croat, l’any 1992 fitxà per l’Stefanel de Trieste, amb el qual guanyà el seu primer títol de Lliga el 1995, quan el club s’havia traslladat a Milà Més tard jugà dues temporades al Real Madrid, que guanyà la Copa Saporta el 1997, i a partir del 1998 ho feu en el Panathinaikós grec, equip amb el qual conquerí tres títols de Lliga consecutius 1999, 2000, 2001 i dos cops l’Eurolliga 2000, 2002 Parallelament, es consolidà com un dels jugadors indiscutibles de la selecció de Iugoslàvia, amb la qual guanyà dues vegades el Campionat del Món 1988, 2002 i en tres…

El 1916 creà l’editorial Cervantes, inicialment amb seu a València i traslladada el 1920 a Barcelona Fins el 1924, que tancà, edità nombroses traduccions al castellà dels clàssics de les literatures europees, entre les quals antologies de Heine, Leopardi i Goethe Escriví el recull de poemes La dicha y el dolor 1920 i les proses Gusano de luz 1923 El seu fill Carles Maristany i Mathieu 1913-1985 creà l’editorial Zodíaco després de la guerra civil i edità llibres d’una acurada presentació obres de CJ Cela, S J Arbó, traduccions de Turgèniev, Stevenson, etc Afeccionat a la música, organitzà…

Base format a les categories inferiors del Radnicki, destacà en el Partizan de Belgrad, amb el qual aconseguí una Copa Korac 1989 i una Lliga Europea 1992 Després de jugar a la Lliga italiana amb el Phillips de Milà 1992-94, equip amb el qual aconseguí una segona Copa Korac 1993, i el Fortitudo Bologna 1994-96, el 1996 fitxà pels Portland Trail Blazers de l’NBA S’incorporà aleshores al FC Barcelona, on jugà fins el 1999, i aconseguí dues Lligues ACB 1997, 1999 i una Copa Korac 1999 Jugà també al Real Madrid 1999-2002, a l’Scavolini de Pesaro 2003-05 i a l’Armani Jeans de Milà 2005, on inicià…