Resultats de la cerca

Granollers fou la primera ciutat catalana i de l’Estat espanyol en què es jugà a aquest esport Conegut com a BM Granollers, començà jugant en la pràctica esportiva que es practicava a l’època, l’handbol d’onze, però fou un dels principals impulsors de la introducció de l’especialitat actual de set jugadors Destacà en el Campionat de Catalunya de final dels anys cinquanta i principi dels seixanta Guanyà dos Campionats d’Espanya d’onze 1956, 1959, i fou el primer equip de l’Estat que participà en una competició europea, l’any 1959 No participà en la primera Copa d’Europa que s’organitzà el 1957…

Porter, començà a jugar a handbol a vuit anys a l’escola Sagrada Família d’Horta El 1984 passà al FC Barcelona , on jugà en categories júniors fins el 1988, que passà a formar part del primer equip, amb el qual ha guanyat set Copes d’Europa 1991, 1996-2000, 2005, dues Recopes d’Europa 1994, 1995, cinc Supercopes d’Europa 1997-2000, 2004, tretze Supercopes d’Espanya 1989-92, 1994, 1997, 1998, 2000, 2001, 2004, 2007, 2009, 2010, nou Lligues dels Pirineus 1998-2002, 2004, 2006, 2007, 2010, sis Copes Asobal 1995, 1996, 2000, 2001, 2002, 2010, sis Lligues catalanes 1991-95, 1997, onze Lligues…

Es formà en el Granollers, equip en el qual jugà del 1985 al 1990 El 1990 fou fitxat pel Futbol Club Barcelona, en el primer equip del qual acabà la seva trajectòria com a jugador Destacà en la posició de primera línia Fou un dels pilars de l’equip dirigit per Valero Ribera, considerat el millor de la història del club i de l’handbol mundial, i que dominà l’handbol europeu i estatal la dècada de 1990 Fou escollit tres vegades jugador més valuós i ha estat l’únic jugador amb més de mil gols al mateix equip El seu palmarès com a jugador és molt extens Amb el FC Barcelona guanyà sis Copes d’…

Provinent d’una família d’ascendència irlandesa establerta a l’Hospitalet de l’Infant Baix Camp, començà a jugar al club Aster de la mateixa localitat La temporada 1986-87 es traslladà a Barcelona per incorporar-se a la secció d’handbol del FC Barcelona, on després d’aconseguir tres campionats d’Espanya juvenils i un de júnior debutà amb el primer equip la temporada 1990-91, en el qual feu tota la seva carrera esportiva fins que es retirà temporada 2004-05 i que, a les ordres de Valero Ribera dominà durant anys l’handbol espanyol i europeu, al costat de Massip, Barrufet, Urdangarín, Ortega,…

Esportista que ha conquerit més medalles en els jocs olímpics dues d’argent una als Jocs Olímpics de Montreal del 1976 amb l’equip de K4—1 000 metres, amb Díaz Flor, Esteban Celorrio i Ramon Misioné i l’altra als Jocs Olímpics de Moscou del 1980 amb el K2—500 metres, amb Guillermo del Riego i una de bronze als Jocs Olímpics de Moscou del 1980 amb K2—1 000 metres, amb Ramos Misioné Retirat de l’alta competició, ha estat membre del Consejo Superior de Deportes i el màxim responsable de l’oficina permanent de Madrid del COOB'92 A la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona fou l’…

Format al Sícoris Club de Lleida, s’inicià en el piragüisme impulsat pel seu pare, Manel Craviotto Aconseguí la medalla d’or en la prova de 500 m en K-1 i K-2 en el Campionat d’Europa sub-23 2004 Debutà en categoria sènior el 2003 i l’any següent es proclamà campió d’Espanya de clubs Guanyà la medalla d’or en K-2 a les proves de 200, 500 i 1000 m del Campionat d’Espanya 2005 i novament l’or en 200 m 2006 Feu parella amb Carlos Pérez en les proves de K-2 Ha guanyat la medalla d’or en la prova de 500 m en K-2 en els Jocs Olímpics de Pequín 2008, la de plata en els 200 m en K-1 als de Londres…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…