Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
fossa del Japó
Fossa marina
Fossa abissal a l’E del Japó, que forma part del cinturó del Pacífic.
trinxera de Mèxic
Fossa marina
Profunda fossa marina, llarga i estreta, paral·lela a la costa pacífica de Mèxic i a la Sierra Madre del Sur.
S'estén des del sud del cap Corrientes fins a la costa de Guatemala Assoleix la profunditat màxima al sud del golf de Tehuantepec 6 662 m El gran desnivell uns 9 000 m existent entre la fossa i la serralada costanera de Sierra Madre del Sur es produeix a través d’una sèrie de falles, paralleles a la mateixa direcció NW-SE, que actualment encara presenten una gran inestabilitat
fossa de les Filipines
Fossa marina
Fossa de l’oceà Pacífic que voreja, per l’oest, la mar de les Filipines.
De forma estreta i allargada, té una profunditat màxima de 10 541 m, una de les més grans del món
fossa d’Atacama
Fossa marina
Depressió submarina de l’oceà Pacífic, al llarg de la costa oest de l’Amèrica del Sud, entre els paral·lels 17° i 27° S.
Llarga i estreta, té una profunditat que oscilla entre els 6000 i els 7000 m, amb una màxima de 7973 m davant Antofagasta
fossa d’Acapulco
Fossa marina
Profunda fossa submarina (5290 m de profunditat i uns 500 km de longitud), situada a l’oceà Pacífic, davant les costes mexicanes.
Forma part de la trinxera de Mèxic
fossa de les Marianes
Fossa marina
Depressió de l’oceà Pacífic que constitueix un arc estret que s’estén d’E a S de l’arxipèlag de les Marianes.
Té una profunditat de 10960 m, registrada l’any 1958, i és la més profunda que hom coneix
Josep Comas i Solà
Josep Comas Solà
Història de l’aviació catalana
Astronomia
Esports aeris
Astrònom.
De vocació precoç, a quinze anys ja li fou publicat un treball a la revista francesa L’Astronomie Es llicencià en ciències fisicomatemàtiques a Barcelona 1889 fou astrònom de l’observatori privat de Rafael Patxot a Sant Feliu de Guíxols des del 1896, i el 1901 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la qual li encarregà que dirigís la installació de l’ Observatori Fabra , la Secció Astronòmica del qual dirigí del 1904 al 1937 Ací i en el seu observatori privat, situat a la Villa Urània de la Via Augusta de Barcelona, dugué a terme importants treballs descobrí dos cometes un…
,
Josep Maria Carreras i Dexeus
Josep Maria Carreras Dexeus
Arxiu Carreras-Colomer / Pere Ribalta
Aeronàutica
Esports aeris
Aviador.
Reconegut promotor de l’aviació catalana, fou el primer alumne de l’escola de la Lliga Aeronàutica de Catalunya Obtingué el títol de pilot el 1927 i un any després obtingué el de pilot militar El 1929 fou professor de l’Escola d’Aviació de Barcelona, a l’Aeròdrom Canudas, i posteriorment a l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès El 1931, amb Salvador Farré, realitzà el vol Barcelona-Las Palmas Participà en nombroses exhibicions aèries i concursos arreu de Catalunya El 1935, obtingué el títol de pilot de transport, i assumí el càrrec de director de l’Escola d’Aviació de Barcelona a…
,