Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Al-Dāḫila
Oasi
Oasi del nord d’Egipte, a l’oest del Nil.
La ciutat més important és Al-Hāriǧa, també a l’oest
Al-Buraymī
Oasi
Localitat
Localitat i oasi de l’emirat d’Abū Ẓaby, Emirats Àrabs Units, a la frontera amb el soldanat d’Oman.
Arran d’unes prospeccions petrolíferes, el 1949 s’inicià una disputa territorial sobre l’oasi entre l’antic soldanat d’Abū Ẓaby i Masqat i Oman, del qual depenia, d’una banda, i l’Aràbia Saudita, de l’altra Al-Buraymī fou ocupat el 1953 per tropes britàniques que sostenien la sobirania de Masqat i Oman, i després d’un arbitratge fracassat fou reocupat definitivament el 1955
oasi d’Sīwa
Oasi
Oasi d’Egipte, prop de la frontera amb Líbia, en una fondalada on abunden els llacs salats.
El més septentrional dels cinc oasis ubicats en el desert líbic o occidental, és conegut sobretot perquè Alexandre el Gran hi consultà el famós oracle de Zeus o Júpiter Amon segons alguns, aquest Amon potser no sigui el déu tebà, sinó una divinitat líbica S'hi conserven algunes antiguitats que van de l’època faraònica a la romana, entre les quals hi ha dos temples un d’ells, potser el de l’oracle, encara en bastant bon estat i del final de la dinastia XXVI o de la XXX, datació també aquesta última del segon temple, en pèssimes condicions i un gran nombre de tombes a Ǧabal al-Mawtā, quatre d’…
vall de Fergana
Oasi
Gran oasi de l’Àsia central, repartit entre l’Uzbekistan (la major part) i el Tadjikistan.
És regada pel riu Syrdarja i els seus afluents, els quals baixen de les muntanyes que voregen la vall pel nord, est i sud Només un pas estret, obert pel Syrdarja, uneix la vall de Fergana amb les altres regions de l’Àsia central Al sud i a l’est de Fergana hi ha concentrada quasi tota la terra de regadiu El gran canal de Fergana, construït el 1939, recull aigua dels afluents Naryn i Karadarja i la distribueix pel sud de la vall Al nord hi ha pocs sembrats El centre és ocupat pel desert on hi ha la central hidroelèctrica de Toktogul, al riu Syrdarja És un gran nucli productor de cotó…
Thomas Bach

Thomas Bach
© Comité Olímpic Internacional / Laci Perenyi
Esport general
Esgrima
Advocat, tirador i dirigent esportiu alemany
Llicenciat en dret a la universitat de la seva ciutat natal 1979 i doctorat el 1983, ha ocupat nombrosos càrrecs públics i privats, entre els quals destaquen el de director de relacions internacionals de l’empresa de material esportiu Adidas 1985-88, assessor del Ministeri d’Economia del govern federal 1988-90 i assessor de Siemens AG 2000-08 L’any 2010, a proposta del Partit Liberal, fou membre de l’Assemblea Federal, òrgan que escull el president d’Alemanya Els anys setanta començà a practicar l’esgrima i s’especialitzà en floret El 1973 fou subcampió amb l’equip alemany en els campionats…
Cristià d’Oriola
Esgrima
Esportista.
Estudià a Perpinyà i a la facultat de dret de Montpeller Quatre vegades campió d’esgrima a Lisboa 1947, al Caire 1949, a Brusselles 1953 i a Luxemburg 1954 Obtingué medalla d’argent als jocs olímpics de Londres 1948 i d’or als de Hèlsinki 1952 i de Melbourne 1956
Pere d’Antist
Esgrima
Història
Mestre d’esgrima d’Alfons el Benigne, de Pere el Cerimoniós i dels fills d’aquest, Joan i Martí; fou també porter reial.
El 1336 fou enviat pel rei Pere a Utiel amb altres consellers seus a fi de parlamentar amb el noble rebel Pere de Xèrica els missatgers foren empresonats per aquest, tret d’Antist, que pogué fugir i avisar el rei de la trampa preparada contra ell mentre esperava, desprevingut, en terres de Pere de Xèrica, llur retorn