Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
oceà Atlàntic
Oceà
Oceà que forma una franja en forma de S entre les costes d’Amèrica i les d’Europa i Àfrica, i resta limitat, a la part nord, per l’oceà Àrtic, mentre al sud s’obre totalment a l’Antàrtic.
La geografia És el segon en superfície amb 82880000 km 2 92111000 km 2 comptant les mars adjuntes L’Equador el divideix en dues parts la nord, de 36260000 km 2 i la sud, de 46620000 km 2 La profunditat mitjana és de 3322 m, amb un valor aproximat de 353000000 km 3 d’aigua El relleu submarí és format per una dorsal important que el travessa de nord a sud seguint bastant parallelament i equidistant les costes a l’altura de l’Equador pren una direcció est-oest, que és tallada per la fossa del Romanche 7728 m però continua de nord a sud fins a acabar enfonsant-se en la fossa de les illes…
oceà Àrtic

Oceà Àrtic
© Fototeca.cat/COREL
Oceà
El més septentrional dels oceans, comprès entre el pol nord i els 70° N de latitud.
És subsidiari de l’Atlàntic i es troba virtualment voltat per Noruega, Rússia, Alaska i el Canadà Comunica amb l’oceà Atlàntic per tots dos costats de Grenlàndia a través de la badia de Baffin, l’estret de Davis i la mar de Labrador per la part oest i per la mar de Grenlàndia i la mar de Noruega per la part est i amb el Pacífic a través de l’estret de Bering És una conca ellíptica i profunda, dividida en dues parts per una aresta dorsal de Lomonosov que va des de les illes de Nova Sibèria fins a l’illa d’Ellesmere És voltada per costes d’aigües poc profundes i mars marginals la de Barentsz,…
cúrling
Altres esports d’hivern
Disputat entre dos equips de quatre jugadors, consisteix a llançar unes pedres planes de 15 kg, proveïdes d’una nansa, per tal de fer-les lliscar sobre el glaç fins a un cercle (house), al centre del qual hi ha una bitlla (dolly).
Irina Rodnina
Altres esports d’hivern
Patinadora sobre gel russa.
Entre el 1969 i el 1980 ocupà el primer lloc del patinatge mundial formant parella amb Aleksej Ulanov, primer, i amb Aleksandr Zaicev, després Amb el primer fou campiona d’Europa i del món de parelles del 1969 al 1972, a més de guanyar el títol olímpic a Sapporo 1972, i amb el segon, amb el qual es casà el 1976, obtingué els títols continentals i mundials del 1973 al 1980 i els olímpics d’Innsbruck 1976 i Lake Placid 1980 En el decurs de la seva carrera, fou onze vegades campiona d’Europa i del món i tres vegades olímpica Es retirà el 1980
Galina Kulakova
Altres esports d’hivern
Patinadora de fons soviètica.
Guanyà quatre medalles d’or 5 km el 1972, 10 km el 1972 i 4 × 15 km el 1972 i el 1976 i dues d’argent i dues de bronze en quatre Jocs Olímpics consecutius del 1968 al 1980 Obtingué cinc títols mundials, dos el 1970 i tres el 1974 Es retirà despres dels Jocs Olímpics d’Hivern del 1980 celebrats a Lake Placid EUA, on assolí la medalla d’argent en la cursa de relleus de 4 × 5 km
Charles Hamelin
Altres esports d’hivern
Patinador sobre gel quebequès.
Forma part de la selecció canadenca des del 2005, i ha estat medalla d’or en la modalitat d’equip als campionats del món 2005 i 2007, en 5000 m relleus 2005 i 2006, en 3000 m 2006 i en 500 m 2009 Als Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006 obtingué la medalla d’argent en 5000 m relleus, i en els de Vancouver 2010 tornà a ser primer en aquesta prova de l’equip canadenc de la qual també formava part el seu germà François Hamelin Sainte-Julie 1986 En aquests mateixos jocs, Charles Hamelin també guanyà la medalla d’or en 500 m Al gener del 2009 establí el rècord mundial en 1000 m
Christine Nesbitt
Altres esports d’hivern
Patinadora sobre gel canadenca d’origen australià.
Des del 2005 i fins al 2010 ha guanyat tretze medalles d’or en diverses proves de la Copa del Món de patinatge sobre gel, i ha estat medalla d’or als Campionats del Món del 2007 i el 2009 en la modalitat de persecució per equips, i també en la de 1000 m en els del 2009 Als Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006 guanyà la medalla d’argent en persecució per equips, i en els de Vancouver 2010 l’or en 1000 m
oceà Índic
Oceà
Oceà comprès entre Àsia, al N, Àfrica, a l’W, Indonèsia i Austràlia, a l’E, i l’oceà Antàrtic, al S; és el tercer en extensió, després del Pacífic i l’Atlàntic, i inclou les mars adjuntes: la mar Roja, el golf Pèrsic, la mar d’Aràbia, el golf de Bengala i la mar d’Andaman.
L’oceà Índic comunica amb el Pacífic pels estrets de Malaca, de Sonda i de Bass, amb la Mediterrània pel canal de Suez i amb l’Atlàntic pel segle d’Àfrica Comprèn l’illa de Madagascar, la més gran, i els grups d’illes de Seychelles, Comores, Mascarenyes, Laquedives, Maldives, Chagos i Kerguelen Les modernes teories de la deriva continental i tectònica de plaques expliquen l’origen geològic de l’oceà Índic Segons DPM Mckenzie i JG Sclater, el subcontinent índic es desplaçà prop de 5000 km en direcció SW-NE, travessant, en el seu llarg recorregut, la totalitat d’aquest oceà inicialment, l’…