Resultats de la cerca

Inicialment estigué vinculada al Club de Vela Kite Malgrat Als nou anys ja guanyà un Campionat d’Europa júnior 2003 i als deu esdevingué la campiona del món absoluta més jove del seu estil 2004 Posteriorment ha estat vuit cops més campiona del món de surf d’estel freestyle 2005-09, 2011, 2013, 2015, modalitat en la qual també fou segona 2014 i tercera 2012 Ha estat també campiona del món de surf d’estel PKRA 2010 i ones PRKA 2010, i tres vegades campiona d’Espanya 2006, 2007, 2008 El 2005 assolí la medalla d’or als Gravity Games i el campionat Wave Master El 2012 fitxà pel Bestkiteboarding de…

Estudià dret S’inicià en l’esquí nàutic a Arenys de Mar el 1959, especialitat en la qual aconseguí diversos premis des del 1962 i es proclamà campió d’Europa infantil 1963 i júnior 1964 El 1969 aconseguí el Campionat del Món d’eslàlom en categoria absoluta i el tercer lloc en salts El mateix any guanyà la medalla de plata en eslàlom i la de bronze en salts en el Campionat d’Europa Fou després el primer europeu del Match Amèrica-Europa de Rouen i el guanyador absolut del trofeu Inter de Sió el 1969, any en què li fou concedit l’esquí de plata a Arona Itàlia El 1971 abandonà l’esquí a causa d’…

La història A l’època visigòtica, Narbona esdevingué la metròpolis de la part de la Gàllia sotmesa als visigots i incloïa, per tant, també Tolosa Dins el seu territori diocesà es formà el segle VI el bisbat d’Elna, que restà unit també a la seva província metropolitana La invasió àrab desbaratà momentàniament aquesta organització, que fou refeta pels francs amb la recuperació d’Usés, Nimes, Lodeva, Magalona, Agde i Besiers 752, Narbona, Carcassona, Elna i la Gòtia 759 i Tolosa 767 En ampliar aquests les seves conquestes a l’altra banda de l’Albera, li uniren les antigues diòcesis de la…

La diòcesi és dividida, actualment, en tres arxiprestats el de Ciutadella amb quatre parròquies la catedral, Sant Francesc d’Assís, Sant Esteve i Sant Bartomeu de Ferreries, el de Maó amb set parròquies Santa Maria, el Carme, Sant Francesc d’Assís i la Immaculada Concepció de Maó, el Roser d’es Castell, Sant Lluís i Sant Climent i d’Alaior amb cinc parròquies Santa Eulàlia d’Alaior, Sant Martí des Mercadal, Sant Cristòfor, Sant Antoni de Fornells i Sant Joan dels Horts des Mercadal Al començament del s V consta ja com a bisbe el primer que és conegut Sever 417, escriptor llatí que residia a…

Origen i evolució del bisbat de Mallorca Per una butlla del 1295, Menorca fou unida a la diòcesi de Mallorca però esdevingué diòcesi independent el 1795 Eivissa no ha pertangut mai, de fet, a la diòcesi de Mallorca De vuit arxiprestats, que comprenien 39 parròquies i 46 filials el 1906, passà el 1928 a set arxiprestats, dividits en 72 parròquies, i el 1964, a 12 arxiprestats, amb 132 parròquies Actualment té 26 arxiprestats, dividits en quatre grups, cadascun presidit per un vicari episcopal L’origen de la diòcesi és obscur El 484 n’era bisbe Elias, del qual només se sap que assistí a un…

Fou erigit el 1076 per Sanç III d’Aragó pel fet que la ciutat era la capital del regne d’Aragó per això era dit també, a l’alta edat mitjana, bisbat d’Aragó i que els bisbes d’Osca hi residien habitualment Reconquerida Osca el 1076, un mateix bisbe governava les dues diòcesis fins que, el 1571, Pius V les separà novament Actualment la diòcesi de Jaca és sufragània de l’arxidiòcesi de Pamplona

Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…

El papa Benet VIII li ho concedí el 1017 malgrat les propostes per a Sant Joan de les Abadesses i per a Sant Pau de Fenollet, Besalú prevalgué com a seu Fou designat primer bisbe Guifré fill de Bernat Tallaferro, que ja era abat de la nova comunitat canonical establerta a Sant Joan de les Abadesses A la mort de Tallaferro 1020, els bisbes de Vic i de Girona reclamaren i obtingueren llurs territoris desmembrats El bisbe Guifré, sense protecció política, es retirà a Sant Joan de les Abadesses