Resultats de la cerca

Fill de Jordi Joan Entre l’any 1416 i el 1418 dugué a terme la decoració de la façana gòtica del Palau de la Generalitat de Barcelona, amb el formós relleu de sant Jordi matant el drac, les expressives gàrgoles i els permòdols Feu la primera clau de volta, després del cimbori, a la nau principal de la catedral de Barcelona, amb la figura de Déu Pare 1418 El 1426 es feu càrrec de l’altar major de la seu de Tarragona, la predella del qual, decorada amb relleus de la vida de santa Tecla, és la seva obra mestra i una de les més importants de l’art medieval català El 1434 emprengué l…

Fou partidari de la compenetració entre arquitectura, pintura i escultura Establert a Venècia 1527, hi aportà la rigorosa sintaxi arquitectònica del classicisme romà l’altar major de la Scuola Grande di San Marco ~1533, la nova Scuola della Misericordia des del 1532, l’església de San Francesco della Vigna des del 1534 i el palau Corner a San Maurizio des de ~1533 Li fou encomanada la renovació del centre urbà de Venècia plaça de San Marco, i des del 1537, amb un projecte unitari i orgànic, en construí els principals edificis Libreria di San Marco, Zecca, Loggetta i fixà els…

Fill de l’escultor i orfebre Pietro d’Angelo di Guarnieri Vasari el situa, vers el 1394, a Lucca i, el 1401, a Florència, on participà en el concurs per a la realització de les portes del baptisteri Fou un dels artistes més importants de l’escola senesa situat en un moment de transició, al principi la seva obra fou fidel als cànons gòtics tomba d’Ilaria del Carretto ~ 1406, a la catedral de Lucca, d’un pensat classicisme gòtic, i la Madonna ~1408 del Museo dell’Opera, de Ferrara després evolucionà, influït per l’escola florentina, cap al nou estil renaixentista relleu de la Fonte Gaia senesa…

Molt jove anà a estudiar a Barcelona amb un cert Marsal Una pensió de l’ajuntament d’Alcoi el portà a Madrid, on fou deixeble d’Agustí Querol A l’Exposición Nacional del 1897 presentà Mater Dolorosa Del tema decoratiu, amb clara presència del Modernisme, passà per una etapa classicista i desembocà en la temàtica religiosa talles Sant Joaquim, Santa Llúcia, bronze Sant Jordi Alcoi, Museu del Casal de Sant Jordi, marbre Virtuts teologals i l' Àngel imposant el silenci cementiri municipal d’Alcoi També féu els dos àngels de marbre blanc per a l’altar major de l’església de Sant…

Fill de Josep Simó Xoriguera i Elies, amb el qual es formà, treballà en la Capilla del Sagrario de la catedral de Segòvia 1686-90, i el 1689 guanyà el concurs convocat per a erigir el túmul funerari de la reina Maria Lluïsa El 1692 es traslladà a Salamanca, on treballà en la catedral nova 1693 i en el retaule de l’altar major de l’església de San Esteban 1693, de grans columnes salomòniques i elements corbs, amb rica ornamentació daurada, una de les seves obres cabdals Un altre cop a Madrid, elaborà una part de la façana de l’església de San Cayetano, la de l’església de Santo…

Es formà a Llotja amb Antoni Alsina Treballà als tallers d’Eusebi Arnau i de Josep Llimona Estudià anatomia a la facultat de medicina de la Universitat de Barcelona, on el 1918 esdevingué, per oposició, escultor anatòmic Anà pensionat 1919 a París —on Despiau el prengué en consideració— i a Brusselles Professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts de Barcelona des del 1923, esdevingué numerari el 1927 i fou catedràtic del 1943 al 1961 Exposà a París 1954, a Terrassa 1955, a Madrid 1956 i a l’Architecture League de Nova York Obtingué el Gran Premi Internacional d’Escultura Conreà molt la…

Fill d’un mestre d’obres Deixeble de Lluís Domingo, al seu taller, d’on sortí mestre el 1767, i a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou aprovat d’escultura el 1768 Sembla ésser que, encara deixeble, viatjà a Madrid, on potser fou alumne de Juan Pascual de Mena El 1769 muntà taller propi i esdevingué acadèmic de mèrit Tinent de director a Sant Carles el 1771, s’anà desentenent del gremi de fusters, al qual també pertanyia, i el 1774 esdevingué director honorari d’escultura i dos anys més tard director efectiu Succeí Ignasi Vergara en la direcció general de l’entitat fins el 1793 Són coneguts els…

Visurà obres de Pere Nunyes i Enric Fernandes 1527 i el retaule de Poblet del seu rival i antic collaborador Damià Forment 1536, que criticà obertament Associat amb els tallistes Jean de Tours i Joan Massiques, executà retaules a Mollet, Dosrius, Canyamars i Marata 1530 només amb Jean de Tours, féu el retaule major d’Arenys de Munt Féu altres contractes a Barcelona, Terrassa 1539, Montcada 1544, Sàsser 1548, Sant Esteve de Castellar 1569, Lliçà de Munt 1576 i la Granada 1578, obres de les quals hom només conserva l' Enterrament de Jesús , de Terrassa, deteriorat el 1936 cripta de l’església…

Josep Moretó mort el 1672 treballà entre el 1619 i el 1672 fou nomenat mestre major de la seu de Vic 1663 contractà el campanar de l’església de Sant Domènec 1663 i inicià les obres de la Pietat, de la qual projectà la façana 1664 En morir, sense descendència, continuaren la tradició els seus nebots, fills del germà menor, Isidre Moretó 1619-72, contractista, i d’Helena Pujol Josep Moretó i Pujol Vic 1654 — 1694, autor de la capella de Sant Bernat Calvó, a la seu vigatana 1673, i de l’església de la Pietat, i Joan Francesc Moretó i Pujol Vic 1656 — 1714 imaginaire i tallista, que figura, a 22…

Aficionat des de molt jove a la pintura, a deu anys d’edat participà i fou premiat en una exposició organitzada per les Galerías Layetanas per a pintors menors de trenta anys L’any 1953 exposà pintures a la Casa del Llibre de Barcelona És autor d’importants escultures, entre les quals cal destacar una sèrie de relleus en bronze de la basílica de la Mercè de Barcelona 1959 la restauració de l’altar d’alabastre del Sant Sepulcre de la Galilea del monestir de Poblet 1960 el viacrucis en fris de fusta, en talla directa, de l’església de les carmelites descalces del carrer de la…