Resultats de la cerca

Són designades amb aquest nom la mongetera de confit Psphaericus , la mongetera de jardí Plunatus ssp macrocarpus , la mongetera de la reina o de pasta reial Phoematocarpus , la mongetera del grapat Poblongus , la mongetera de Lima Plimensis , la mongetera montmelona Pcompressus , la mongetera catalana Ptimidus i la mongetera vermella Pcoccineus

Fou catedràtic d’agricultura a Burgos, director de l’Escuela Central de Agricultura des del 1856 i jardiner major del jardí botànic de Madrid Membre de la Real Academia de Ciencias, de Madrid És autor de nombrosos treballs sobre temes d’agricultura i inventor d’una arada que porta el seu nom

Estudià a la Universitat de Cervera i fou professor del Collegi de Cirurgia de Burgos 1799-1806 i de l’Escola de Botànica i Agricultura creada el 1807 per la Junta de Comerç de Barcelona 1815-41, així com director del Jardí Botànic d’aquesta institució Representant típic de la mentalitat illustrada, es dedicà activament a promoure la divulgació de temes agronòmics, especialment a través de les Memorias de Agricultura y Artes i de Cartilles , algunes publicades en català Com a metge, arran de l’epidèmia de febre groga de Barcelona del 1821, defensà la teoria del contagi i la…

Fou deixeble d’Antoni Josep Cabanilles El 1802, en collaboració amb Mariano La Gasca, inicià la publicació de la Introducción a la criptogamia española , que deixà inacabada En 1802-03 viatjà en companyia de Domènec Badia Alí Bei per França i Anglaterra, on perfeccionaren llurs coneixements de l’àrab i herboritzaren, com a preparació del viatge que havien de fer al Marroc per encàrrec de Godoy Clemente prengué el nom àrab de Muḥammad ‘Alī i es vestí d’àrab com Badia, però no arribà a partir cap al Marroc per tal com no es volgué circumcidar, i restà a Andalusia, on estudià la botànica del…

Després de la pollinització el peduncle floral s’allarga cap al sòl, i hi va enfonsant el fruit, una beina de 2 a 4 cm, anomenat, com la planta mateixa, cacauet , que acaba de madurar sota terra, adquirint una forma allargada i una closca dura, groguenca, amb constriccions que corresponen als espais entre les llavors El cacauet exigeix un clima temperat, càlid i sec, sòls poc compactes, on els fruits puguin enfonsar-se bé, fèrtils i profunds, preferentment arenosos, rics en calci, fòsfor i potassi És planta exhauridora i exigent, que demana de seguir en rotació un conreu que hagi estat molt…