Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Montenegro
![](/sites/default/files/media/FOTO/mne_130_m.jpg)
Monestir de Rezevici
© Comissió Europea
Estat
Estat dels Balcans que limita al SW amb la Mar Adriàtica i uns pocs kilòmetres amb Croàcia, a l’W amb Bòsnia i Hercegovina, al NE amb Sèrbia, a l’E amb Kosovo i al SE amb Albània; la capital és Podgorica.
La geografia Vorejant la mar Adriàtica des de les boques de Kotor a la desembocadura del Bojana, i entre Hercegovina al N, Sèrbia a l’E i Albània al S, Montenegro és una regió muntanyosa Inclosa dins les serralades dinàriques, és formada per una sèrie d’alts relleus parallels a la costa que constitueixen el vorell de l’altiplà càrstic de Crna Gora entre aquests relleus es destaquen els massissos de Durmitor 2522 m, Komovi 2483 m i Maganik 2400 m, entre els quals s’obren profunds congosts encaixats en les calcàries Al S del Crna Gora, ja prop d’Albània, s’obre l’ampla conca del llac de Shkodër…
Guyana
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Guyana.jpg)
Vista aèria de la cascada Kaieteur
Estat
Estat del NE de l’Amèrica del Sud, que limita al N amb l’oceà Atlàntic, a l’E amb Surinam, al S i SW amb el Brasil i a l’W amb Veneçuela; la capital és Georgetown.
La geografia Situada sobre el massís de roques primàries de la Guaiana, ofereix un relleu que s’aixeca suaument cap als confins del Brasil i de Veneçuela Al S, un altre massís granític, amb serres aïllades, s’eleva a 1500 m a la Sierra de Acarí, fronterera amb el Brasil De clima equatorial, el territori que hom dedica als conreus és una mínima franja costanera 2,3% del territori, que per la fertilitat dels alluvions i l’abundor d’aigua obté bones collites d’arrels i tubercles, hortalisses i fruita cocos, plàtans i mangos per al consum nacional, i taronges i bananes per a exportar Però…
Tadjikistan
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES099_N1.jpg)
Estat
Estat del SE de l’Àsia central que limita a l’W i al NW amb l’Uzbekistan, al NE amb el Kirguizistan, a l’E amb la Xina, i al S amb l’Afganistan; la capital és Dušanbe.
La geografia física Més de la meitat del territori es troba per damunt dels 3000 m Les valls i les terres baixes, en les quals es concentra la majoria de la població, no superen el 10% del territori, que es troba tot ell en una zona d’intensa activitat sísmica Les regions fisiogràfiques més importants són, a la meitat oriental el Pamir, el sistema muntanyós més alt de l’Àsia Central, amb cims per damunt dels set mil metres Pic Comunisme 7495 m Pic Lenin 7134 m les serralades del Turquestan i del Zeravšan al NW, i del Gissar, que travessa horitzontalment la meitat occidental del país l’extrem…
Burundi
![](/sites/default/files/media/FOTO2/burundi.jpg)
Dona conreant a Burundi
© US Geological
Estat
Estat de l’Àfrica centreoriental, limitat al N per Ruanda, a l’W per la República Democràtica del Congo, i a l’E i al S per Tanzània; la capital és Gitega.
La geografia La geografia física Hom distingeix a Burundi quatre regions geomorfològiques els altiplans centrals, de 1500 a 2000 m d’altitud la regió muntanyosa septentrional, que constitueix la partió d’aigües més elevada de Burundi, per damunt dels 2600 m la regió Imbo, entre 800 i 1000 m d’altitud, que voreja el llac Tanganyika i les regions deprimides de l’est El clima és equatorial, bé que modificat als indrets de més altitud, amb una temperatura mitjana anual de 20°C i una pluviositat d’uns 1400 mm l’any, llevat de la regió del llac Tanganyika, on arriba solament a 800 mm La vegetació…
Romania
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES091_N1.jpg)
Estat
Estat del SE d’Europa, entre Bulgària al S, la mar Negra, Ucraïna i Moldàvia a l’E, Ucraïna al N, i Hongria i Sèrbia a l’W.
La geografia física Bé que país danubià, Romania és, sobretot, el país dels Carpats, els quals la travessen formant una gran essa i hi assoleixen les màximes altituds Omul, 2500 m, i Negoiu, 2544 m hom hi distingeix, però, tres grans unitats la muntanya carpàtica, els altiplans i les planes Els Carpats constitueixen l’element bàsic de la geomorfologia del país i presenten aspectes molt diversos Són formats per un nucli central cristallí cobert per formacions volcàniques i sedimentàries de flysch i que ha estat intensament afectat pels moviments tectònics, per la qual cosa presenten nombroses…
Nepal
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES133_N1.jpg)
Estat
Estat de l’Àsia meridional, situat a l’Himàlaia, entre la Xina al N i l’Índia a l’E, S i W; la capital és Katmandú.
La geografia física Nepal és un país essencialment muntanyós El N el Pahar comprèn la part més elevada de l’Himàlaia, amb unes grans altituds Everest 8848 m, Gangchhen-dsönga 8585 m, Dhaulāgiri 8168 m, Annapurna 8078 m Al S s’estenen les formacions de l’Himàlaia exterior, que, separades per estretes i profundes valls, a través de les quals corren impetuosos rius, que flueixen a la plana gangètica, assoleixen altituds menys elevades 3000 m, les quals descendeixen gradualment cap a l’extrem sud del país, on deixen lloc a una estreta franja plana el Terai, calorosa, humida i coberta de bosc…
Brasil
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES018_N1.jpg)
Estat
Estat de l’Amèrica meridional limitat al N per la Guaiana Francesa, Surinam, Guyana i Veneçuela, a l’W per Colòmbia, el Perú i Bolívia, al S pel Paraguai, l’Argentina i l’Uruguai, i a l’E per l’oceà Atlàntic; la capital és Brasília.
La geografia física El relleu i la geologia El Brasil, que no ha estat afectat directament per les convulsions orogèniques més recents, presenta, en general, un relleu monòton, d’altituds relativament poc marcades —el 40% de la seva superfície, per sobre dels 200 m, i el 7%, per sobre dels 800—, i amb un predomini clar de les formes massisses, pesants, dels relleus tabulars i de les superfícies horitzontals i subhoritzontals Hom pot separar netament, des d’un punt de vista morfoestructural, dues grans unitats al nord, l’Amazònia —vasta àrea de subsidència i sedimentació, drenada per l’…
Mèxic
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES075_N1.jpg)
Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, que limita al N amb els Estats Units d’Amèrica, a l’E amb la mar de les Antilles, al S amb Guatemala i Belize i a l’W amb l’oceà Pacífic; la capital és Ciutat de Mèxic.
La geografia física El relleu El relleu de Mèxic és molt variat i accidentat D’una banda hi ha la part septentrional, que és la continuació dels relleus del sud dels EUA, formada per altiplans vorejats per la Sierra Madre Oriental i la Sierra Madre Occidental, orientats de NW a SE, molt fracturats, formats per materials sedimentaris del Secundari, entre els quals aflora algunes vegades el sòcol cristallí A l’altre costat de les serres resten les estretes planes costaneres Al centre del país hi ha la cadena volcànica que el travessa d’oest a est, amb les altituds màximes Orizaba,…
Cuba
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES030_N1.jpg)
Estat
Arxipèlag
Estat de l’Amèrica Central, a les Antilles, format per les illes de Cuba (la més gran de les Antilles), de la Juventud i més de 1.600 cayos i petites illes; la capital és l’Havana.
La geografia física El relleu i la geologia L’illa de Cuba, la superfície de la qual representa el 95% de la de l’estat, és constituïda per un sòcol antic de roques eruptives i metamòrfiques, recobert de materials sedimentaris del Secundari i Terciari, especialment calcaris del Juràssic i del Cretaci, juntament amb margues i material volcànic Els moviments orogènics al llarg del Secundari i Terciari donaren lloc als tres eixos muntanyosos de l’illa, separats per extenses planes calcàries que ocupen la major part del territori El primer eix que s’originà fou el massís d’Alturas de las Villas,…
Xile
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES111_N1.jpg)
Estat
Estat de l’Amèrica del Sud, situat a l’extrem sud-occidental del continent americà, limitat al N pel Perú, a l’E per Bolívia i l’Argentina, al S pels oceans Atlàntic i Pacífic i a l’W pel Pacífic. La capital és Santiago.
La geografia física El relleu i la geologia Hom ha parlat sovint del caràcter insular de Xile Efectivament, el país és envoltat per la mar, la muntanya i el desert es pot parlar, doncs, d’una illa o, millor dit, amb els seus 4000 km de llargada, d’una espècie de subcontinent reduït a la seva façana marítima i gairebé desproveït de zona interior, ja que l’amplada mitjana és de 200 km Hom distingeix a Xile tres unitats de relleu d’una gran importància a l’E la serralada dels Andes, a l’W la serralada de la Costa, i enmig d’ambdues, la Depressió Longitudinal Durant l’era terciària es produïren…