Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
amfiteatre d’El-Djem
Amfiteatre
Amfiteatre romà de la ciutat d’El-Djem, al wilāya de Mahdia (Tunísia).
Construït entre els anys 230 i 238, fou una de les grans construccions de la ciutat romana de Thysdrus Amb capacitat per a 30000 espectadors, fou el més gran de l’imperi Romà després dels de Roma 45000 espectadors i Càpua 40000 espectadors, amb unes mides similars 148 m de llarg per 122 m d’ample i una alçària de 36 m Disposava de tres pisos o plantes, amb arcades, i de dues galeries en forma de creu a sota L’arena mesurava 65 × 39 m És ben conservat i des del 1979 és protegit com a patrimoni de la humanitat
pont del riu Kwai
Pont del riu Kwai
Roman Möckli (CC BY-ND 2.0)
el Terme de Ponts
Pont
Construcció i obres públiques
Antic terme del municipi d’Oliola (Noguera), que limitava amb el terme de la vila de Ponts i comprenia els llocs de Plandogau, Serralta, Serrabaixa, les Mollerigues, el Gos i Gratallops.
Al s XIX fou agregat al municipi d’Oliola
pont de Sant Antoni
Art romànic
Pont
Pont romànic de la parròquia de la Maçana, sobre el riu Valira, al camí d’Andorra la Vella a Ordino, a la gorja de la Grella.
Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella
hort de Pontons
Pont
Construcció i obres públiques
Antiga sumptuosa alqueria del municipi de València, a Patraix, al SW de l’antic nucli urbà, feta construir a la fi del s. XVII pel canonge Antoni Pontons i Garcia (mort a Rubielos Bajos, Aragó, el 1706).
Moltes de les pintures que l’adornaven foren traslladades modernament a la catedral i algunes de les estàtues del jardí de Ponzanelli adornaren posteriorment alguns indrets de la ciutat, com el Tritó a la Glorieta i les Quatre Estacions als Vivers El 1705, essent el canonge Pontons un ardent filipista, la casa fou segrestada i esdevingué dependència reial de Carles III i hi fou condicionada una famosa sala del tron, que es conservà, excepcionalment, fins al s XX Mort Pontons, Felip V n'esdevingué hereu, i després passà a particulars, que la convertiren en fàbrica de seda
pont Milvi
Pont
Construcció i obres públiques
Pont antic de la ciutat de Roma per mitjà del qual la via Flamínia travessava el Tíber.
Construït al s II aC, fou modificat al s XV i, després de l’escomesa dels garibaldins, restaurat el 1850 per Pius IX Al seu entorn tingué lloc, el 312, la batalla del pont Milvi entre les forces de Constantí el Gran i de Maxenci Aquest morí ofegat al riu Amb el triomf que havia anat precedit d’una visió profètica que ja el prenunciava la famosa frase In hoc signo vinces , ‘venceràs amb el signe de la creu’, Constantí afermà el seu domini
pont d’Angostura
Pont
Pont sobre l’Orinoco a Ciudad Bolívar, Veneçuela.
Té una llargària de 1 670 m, i els pilars centrals tenen una alçària de 120 m Inaugurat l’any 1967, contribueix al desenvolupament de l’estat de Bolívar, tot facilitant les comunicacions terrestres amb la Guyana
taifa d’Alpont
Pont
Construcció i obres públiques
Petit regne de taifa, constituït al s XI per la família dels Banū Qāsim a la zona central interior del País Valencià, al voltant de la vila d’Alpont (Serrans).
Durant la revolta de Còrdova 1026-27 el senyor d’Alpont ‘Abd Allāh ibn Qāsim allotjà el califa Hišām III Mort ‘Abd Allāh 1030, el seu fill i successor Muḥammad ibn ‘Abd Allāh es declarà senyor independent 1031 en desintegrar-se el califat cordovès Després d’ell seguiren Ahmad ibn Muḥammad, que morí el 1048, i ‘Abd Allāh ibn Muḥammad, el qual, després d’ésser combatut pel Cid i obligat a tributar-li 10 000 dinars anuals, fou desposseït pels almoràvits el 1092 El 1094, al costat dels nous invasors, Nizām al-Dawla, com a senyor d’Alpont, lluità contra el Cid