Resultats de la cerca
Es mostren 961 resultats
riera de Tordell
Riera
Curs d’aigua del Bages, afluent, per l’esquerra del Cardener, que neix a la serra de Castelladral i s’uneix al seu col·lector aigua avall de Súria.
riera de Tenes

La riera de Tenes en primer pla, amb Lliçà de Vall (Vallès Oriental) al fons
© Fototeca.cat
Riera
Riu del Vallès Oriental, afluent, per la dreta, del Besòs, que neix vora Santa Coloma Sasserra, a la serra de Sauva Negra, i després de passar per Castellcir i Sant Quirze Safaja (aquest sector de capçalera rep també els noms de riera de Castellcir i de Sant Quirze), s’encaixa ràpidament tot constituint pintorescs congosts i salts d’aigua al molí de Llavateres i al Fai, on rep, per l’esquerra, el riu Rossinyol, fins a Riells del Fai, on s’obre a la depressió vallesana.
Passa per Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Parets del Vallès i s’uneix al collector entre Montmeló i Mollet del Vallès
rambla de Tarafa
Riera
Curs d’aigua intermitent, afluent, per la dreta, del Vinalopó, que neix dins el terme del Pinós de Monòver (Vinalopó Mitjà), a la mateixa ratlla de Castella, i després de travessar els termes de Monòver i la Romana de Tarafa s’uneix al seu col·lector al límit dels de Novelda i Asp (Vinalopó Mitjà).
riera de Talamanca
Riera
Curs d’aigua d’Osona, afluent, per la dreta, del Ter, que neix al vessant S del massís dels Munts i dels plans de Montorro, dins el municipi de Sant Boi de Lluçanès.
S'uneix al seu collector a la Farga d’Ordeig, dins el municipi de les Masies de Voltregà
riera de Sorreigs

El Gorg Negre, el Sorreig a Sobremunt (Osona)
© Fototeca.cat
Riera
Curs d’aigua d’Osona, afluent, per la dreta, del Ter, que neix al vessant W del massís dels Munts, entre el cim i el collet de Sant Agustí, dins el municipi de Sant Agustí de Lluçanès.
Després de travessar el terme de Sant Boi de Lluçanès, s’endinsa, dins el de Sant Martí de Sobremunt, en l’engorjat dels Guiterons, del qual surt, ja dins el terme de Santa Cecília de Voltregà, a la plana de Vic S'uneix al seu collector aigua avall de la Gleva, al límit dels termes de les Masies de Voltregà i de Gurb de la Plana
rambla de Somal
Riera
Curs d’aigua intermitent, afluent, per l’esquerra de la rambla d’Àrguines, a l’Alt Palància, que neix al vessant septentrional de la serralada de Portaceli, dins el terme de Sogorb.
S'uneix al seu collector al límit amb el Camp de Morvedre
estany de Seslòses
Estany
Estany de capçalera del riu de Rencules (un dels que formen el riu de Valarties), dins el municipi de Salardú (Vall d’Aran), al vessant est del Montardo.
estanyols de Sant Miquel de Campmajor
Estany
Grup de petits estanys d’origen tectònic, alguns de formació recent (1872 i 1908), del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), a la capçalera de la riera de Campmajor.
Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre
estany de Sant Maurici
L’estany de Sant Maurici amb els Encantats, al fons
© Fototeca.cat
Estany
Llac del Pirineu Central, al terme d’Espot (Pallars Sobirà), inclòs dins el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
És situat a 1900 m alt, al fons d’un circ d’origen glacial dels que integren la regió lacustre dels Encantats Els seus immissaris principals són els rius de Ratera, del Portarró i de Subenuix, que hi aporten les aigües que vessen dels estanys corresponents mentre que el seu emissari, el riu Escrita, drena la vall d’Espot fins a la Noguera Pallaresa L’estany té uns 800-900 m de llarg per 150-200 d’ample, amb un volum de 2,6 hm 3 Vora l’estany, envoltada de boscs de pi negre i amb l’horitzó clos per muntanyes com els Encantats a 1,5 km en direcció SSE, hi ha l’ ermita de Sant Maurici 1841 m…
riera de Santa Coloma

Riera de Santa Coloma a Maçanet de la Selva
© Fototeca.cat
Riera
Curs d’aigua de la Selva, que neix a les Guilleries, dins el terme de Sant Hilari Sacalm; travessa el de Sant Miquel de Cladells i dins del de Santa Coloma de Farners, a la ciutat, rep la riera de Castanyet.
Canvia aleshores la direcció W-E per la N-S, i després de drenar el terme de Riudarenes fa de límit entre els de Maçanet de la Selva i de Maçanes, i desemboca a la Tordera per la dreta a Fogars de Tordera
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina