Resultats de la cerca
Es mostren 259 resultats
Roskosmos
Astronàutica
Agència espacial russa, fundada el 1992.
És un organisme de titularitat pública, amb funcions equivalents a la NASA i a l’ Agència Espacial Europea ESA Prové del programa espacial soviètic que, a diferència de l’europeu i el nord-americà, no era gestionat per una entitat única Malgrat el llançament de l' Sputnik 1957, fita essencial en la cursa espacial soviètica, continuà depenent d’un conglomerat de ministeris i organitzacions, especialment vinculats a la defensa i les telecomunicacions El 1965 fou creat el més semblant a un organisme unificat, el ministeri general de construcció de maquinària En dissoldre’s l’URSS 1992, fou…
Copèrnic
Astronàutica
Programa de l’Agència Espacial Europea que té com a objectiu la recollida massiva de dades sobre la Terra i la seva anàlisi amb finalitats diverses
És dividit en sis grans àrees d’observació superfície terrestre, mars i oceans, atmosfera, canvi climàtic, gestió d’emergències i seguretat Les aplicacions cobreixen una àmplia gamma de serveis, entre els quals figuren la protecció del medi ambient, la predicció de catàstrofes naturals, la gestió i planificació del territori, l'agricultura, la silvicultura, el desenvolupament sostenible, l'avaluació i disponibilitat dels recursos naturals, la protecció civil, el control de moviments de població i el turisme, entre moltes altres Per tal d'aconseguir les dades, el programa Copèrnic disposa tant…
poblat ibèric de la Serreta d’Alcoi
Poblat prehistòric
Santuari
Poblat (i santuari: santuari ibèric de la Serreta d’Alcoi) ibèric del municipi d’Alcoi (Alcoià), en un contrafort de la serra de l’Ull de Moro, a llevant de la ciutat.
Han estat parcialment excavats en diverses etapes C Visedo 1921-23, V Pascual 1956 i M Tarradell 1968 Els materials es conserven al Museu d’Alcoi El poblat tingué una primera fase segles V-IV aC, però les restes conservades cases, carrers corresponen als segles III-II aC Fou abandonat pacíficament, segons sembla, durant la primera meitat del segle II aC Es destaca la troballa de diverses plaques de plom ploms d’Alcoi escrites amb llengua ibèrica, les unes amb l’alfabet grec jònic i les altres amb l’alfabet ibèric El santuari, prop del poblat, a l’extrem de la serra, correspon al tipus de…
el Puig
Poblat prehistòric
Poblat ibèric del terme d’Alcoi (Alcoià), excavat parcialment per V.Pascual i M.Tarradell (els materials són al Museu Camil Visedo d’Alcoi).
Fou edificat sobre un poblat del bronze valencià i tingué vida durant els segles V-IV aC Conserva en bon estat una part del recinte emmurallat
la Mola Alta de Serelles
Poblat prehistòric
Poblat de la cultura del bronze valencià, del municipi d’Alcoi (Alcoià), situat uns 4 km al N de la ciutat, prop de la masia de Serelles.
Un dels primers coneguts, fou excavat parcialment per EBotella en 1925-26 cinc cambres adossades a la muralla que defensa el poblat Les memòries d’aquesta excavació 1926 i 1928 donen una primera visió d’aquesta cultura, aleshores considerada argàrica
Capocorb Vell
Jaciment arqueològic
Poblat prehistòric
Prehistòria
Poblat prehistòric de la cultura dels talaiots, un dels més grans i més ben coneguts de Mallorca, situat a l’antiga possessió de Capocorb.
Fou excavat parcialment per l’Institut d’Estudis Catalans 1918-20 sota la direcció de Josep Colomines el 1959 hi fou elevat un obelisc a la seva memòria Els materials són al Museu d’Arqueologia de Barcelona El sector de ruïnes més destacades ocupa uns 7000 m 2 , que corresponen a la part sud del poblat Es conserva una bona part del recinte emmurallat, amb dos talaiots adossats i un grup d’habitacions, així com altres talaiots solts Sembla que fou habitat des de les primeres fases de la cultura talaiòtica fins als segles IV-III aC Bartomeu Font i Obrador hi ha fet noves excavacions
vela solar
Astronàutica
Sistema de navegació interplanetària consistent a aprofitar la pressió de radiació solar sobre grans superfícies reflectores orientables, per a imprimir un impuls a un vehicle còsmic.
trobada orbital
Astronàutica
Coincidència voluntària en un indret d’una òrbita de dos ginys espacials amb idèntics elements orbitals, seguida o no d’acoblament.
En la tecnologia astronàutica sovint és anomenada '' rendez-vous ' orbital
torre umbilical
Astronàutica
Estructura metàl·lica a través de la qual són mantinguts una sèrie de contactes destinats al servei, el control i el comandament d’un coet espacial situat a la plataforma de llançament.
La torre umbilical se separa automàticament, desendollant-se els connectors, a l’instant de l’enlairament del coet
llançament
Astronàutica
Acció d’alliberar un coet que hom vol fer enlairar, després d’ésser-hi produïda l’encesa del propulsor i en el moment que aquest forneix l’impuls necessari per a assegurar la resposta dels controls de comandament.
Hom efectua el llançament de coets de petites dimensions, com és ara els de sondeig atmosfèric, amb l’ajut d’una rampa o d’un tub que controla llur moviment fins a assolir la velocitat mínima de vol Els coets de grans dimensions, com és ara els coets espacials, s’enlairen des d’una plataforma proveïda d’un sistema d’ancoratge torre umbilical que allibera el coet quan els motors assoleixen l’impuls de règim
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina