Resultats de la cerca
Es mostren 394 resultats
Betzatà
Judaisme
Piscina situada, en temps de Jesús, prop del portal de les Ovelles, a Jerusalem.
Els jueus atribuïen a les seves aigües virtuts terapèutiques
mitnagdisme
Judaisme
Moviment jueu ultraortodox dels mitnagdim,'oponents', perquè s'oposen al hassidisme.
No creuen en intermediaris entre Déu i l'home, i s'autoanomenen devots de la lletra de Déu El major exponent en fou el rabí Elies de Vílnius 1720-97, tingut per infant prodigi car a set anys ja estudiava el Talmud
ciutat intel·ligent
Urbanisme
Sociologia
Ciutat dotada de mecanismes intel·ligents basats en tecnologies de la informació i les comunicacions i enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis de la ciutat, com la qualitat de vida dels seus habitants.
Aquests mecanismes intelligents consisteixen en la recollida de dades per part d’una xarxa de sensors, i en la posterior anàlisi automatitzada d’aquelles que permet la millora en la presa de decisions sobre diferents serveis Alguns exemples de serveis que poden fer ús d’aquesta intelligència són el control automàtic de l’enllumenat públic, el control del reg depenent de la humitat, la recollida d’escombraries segons l’estat dels contenidors, el control automàtic dels semàfors segons l’estat del trànsit, etc Les ciutats intelligents a més d’una bona xarxa d’infraestructures d’informació…
ciutat genèrica
Urbanisme
Prototipus de la ciutat global postindustrial que resulta de l’urbanisme de lògica capitalista i que es caracteritza per l’absència d’identitat local i per la negació dels trets principals de la ciutat històrica.
El terme fou encunyat per l’arquitecte neerlandès Rem Koolhaas en el llibre “S, M, X, XL”, publicat el 1995 A partir de la concreta reflexió de Koolhaas sobre la ciutat postindustrial, el terme juntament amb altres com “ciutat global” s’ha emprat per anomenar el tipus de metròpolis caracteritzada per l’absència de límits, d’identitat local i de reconeixement històric Urbanísticament i arquitectònica, a la ciutat genèrica predominen les xarxes i els nusos de comunicacions, els no-espais aeroports, intercanviadors i els gratacels
ciutat creativa
Urbanisme
Sociologia
Ciutat oberta, dinàmica i tolerant on es concentra de manera significativa la classe creativa.
El filòsof i urbanista Richard Florida constata que les persones que formen aquest collectiu escullen el seu lloc de residència en funció de les oportunitat de treball i en funció dels estils de vida de la població Per exemple, les ciutats de San Francisco, Seattle o Boston són ciutats de caràcter tolerant molt cobejades pels membres de les classes creatives Segons Florida, els llocs en els quals els homosexuals, els immigrants i els bohemis se senten com a casa són els espais més propicis a la creativitat En un món globalitzat, la competitivitat esdevé un factor clau de productivitat i de…
tal·lit
Judaisme
Xal rectangular de llana, de color blanc i amb franges de color negre o blau amb serrells als quatre angles, que els homes jueus porten durant certes pregàries.
parc agrari
Urbanisme
Agronomia
Espai agrari periurbà, delimitat i gestionat amb l’objectiu de preservar-hi les funcions agràries pròpies i, a més, promoure-hi el desenvolupament econòmic i les explotacions agrícoles i conservar i difondre els valors ecològics i culturals associats.
infraestructura ambiental
Urbanisme
Qualsevol de les infraestructures destinades a serveis relacionats amb qüestions mediambientals o sanitàries.
En són exemples les infraestructures del clavegueram i de les xarxes de sanejament urbanes i les destinades al tractament de residus
ecobarri
Urbanisme
Assentament a escala local concebut urbanísticament sota criteris de sostenibilitat amb els objectius de generar el mínim impacte de l’ecosistema urbà i la cohesió social.