Resultats de la cerca

Assistí com a delegat de Daroca a la controvèrsia de Tortosa 1413-14, on prengué una part activa negant l’autoritat de diverses sentències de l' haggadà en defensa del Talmud

Reconegué la sobirania d’Antíoc VII, però, en morir aquest, amb l’ajut de Roma, prengué Siquem, destruí el temple de Garizim i s’imposà als idumeus, que es judaïtzaren Reeixí a independitzar-se de Síria El succeí el seu fill Aristòbul

El 1304 s’establí a Toledo, on fundà una escola talmúdica, i fou nomenat cap de totes les comunitats jueves de Castella Prengué una part activa en la controvèrsia sobre la Guia de Maimònides i escriví nombrosos comentaris i addicions Responsa a diversos tractats talmúdics, ultra una obra eticomoral, Orhôt hayyîm ‘Camins de vida’, anomenada també Séfer ha-hanhagà ‘Llibre de la conducta’

De 1303 a 1306 visqué a Montpeller i prengué activa part en la controvèrsia promoguda pel grup de rabins antiracionalistes —entre ells Šělomó ben Adreṭ de Barcelona i Cresques Vidal de Perpinyà— que refusaren els nous corrents filosòfics de Maimònides, a qui consideraren heretge i, àdhuc, excomunicaren En la seva obra Ofrena del cel recull la documentació d’aquesta polèmica L’expulsió dels jueus del regne de França apaivagà les baralles, encara que la tendència filosòfica s’imposà en el judaisme Abba Mari es refugià a Perpinyà 1306 Més tard visqué a Barcelona, on escriví una…

Format a les escoles de Barcelona, en especial sota el rabí Nissim ben Reuben Gerundí, es dedicà als estudis i als negocis i ocupà càrrecs menors de la comunitat El 1367 fou empresonat per una falsa acusació de crim ritual El 1373 fou nomenat rabí de Saragossa, i quan el 1385 es traslladà a València ja era la principal autoritat rabínica del seu temps El dia 11 de juliol de 1391, constret, rebé el baptisme i prengué el nom de Jaume de València Al cap de pocs mesos emigrà al nord d’Àfrica, a Miliana i Alger, on continuà exercint de rabí i esdevingué el cap espiritual del judaisme…

El seu nom, a les fonts hebrees, és Iṣḥaq ben Moše ha-Leví, i en batejar-se, el 1392, prengué el d’Honorat de Bonafè, però signà els escrits en hebreu amb el pseudònim acròstic  Efodi Es dedicà preferentment al préstec de diners i feu estades a Girona i a Barcelona El 1392, nomenat metge reial, el rei Joan el recomanà als cònsols de Perpinyà perquè l’aconductessin Després de batejat publicà dos escrits anticristians una famosa carta satírica i el llibre Kelimat ha-Goyyim ‘Confusió dels cristians’, que és un atac al cristianisme en forma criticohistòrica El 1404 acabà la seva…

De caràcter religiós i filantròpic al principi, anà prenent un aire més polític i nacionalista, d’acord amb les tendències emancipacionistes europees d’ençà del 1860 Els pogroms russos del 1881 provocaren l’arribada a Palestina de diversos grups de jueus —la primera alià “‘pujada’ a Sió”— que hi establiren les primeres colònies agrícoles Fou, però, per l’obra de Theodor Herzl i d’ençà del primer congrés sionista Basilea, 1897 que el moviment prengué caràcter polític foren creades l’Organització Sionista Mundial i dues grans institucions de recaptació de fons per a l’establiment…