Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
especular
Disseny i arts gràfiques
Dit de la imatge d’un objecte que correspon a la reflectida per un mirall i, per extensió, aquella que —amb relació a la imatge normal de l’objecte— apareix com vista en un mirall.
Així, els signes alfabètics per a l’impremta i les màquines d’escriure es presenten com imatges especulars, respecte dels caràcters impresos o mecanografiats
tinta
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Substància sòlida que, deixatada o dissolta, serveix per a escriure, dibuixar o imprimir.
Eugene Fodor
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor nord-americà d’origen hongarès.
Estudià ciències polítiques a Praga, París, Hamburg i Londres A partir del 1949 començà d’escriure i editar les guies turístiques que duen el seu nom Fodor's Modern Guides de les quals n'ha fetes més de cinquanta i en diverses edicions
rúbrica
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
En els manuscrits i impresos antics, la part que era escrita en lletres vermelles: els títols, els índexs, etc.
El mot prové de la terra roja utilitzada primerament per a pintar la tija central umbilicus d’un rotlle, l’estoig i la membrana penjant index després, per a escriure les primeres lletres, els títols dels capítols, les signatures, les referències i els índexs Aquest ús actualment és limitat als llibres litúrgics rúbrica 2
traç
Disseny i arts gràfiques
Escriptura i paleografia
Senyal que fa un llapis, una ploma, etc, sobre el paper en escriure, dibuixar, etc.
Felice Romani
Disseny i arts gràfiques
Llibretista italià.
Llicenciat en dret, es dedicà a escriure i aviat es destacà com a autor de llibrets per a Rossini Il turco in Italia , 1814, d’una gran originalitat, puix que fa Construir l’acció a un personatge, per bé que assolí la màxima fama associat a Bellini Il Pirata , 1827 La sonnambula , 1831 Norma , 1831 i Donizetti L’elisir d’amore , 1830 Lucrezia Borgia , 1833 en aquestes obres mostra una influència classicitzant Com a periodista, polemitzà contra el Romanticisme
Vicent Cabrera
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Fou nomenat llibreter 1675 i poc després impressor de la ciutat de València Inicià la impressió 1702 de la Biblioteca valentina de Josep Rodríguez El 1706 estampà la Relación de la fiesta que Carlos tercero mandó hacer por la victoria conseguida sobre Barcelona S'establí a Sogorb quan les tropes austriacistes evacuaren València, però hi tornà 1725 i fou de nou llibreter de la ciutat 1726 La impremta continuà després de la seva mort el 1733 hi fou imprès un Tractat per escriure ab perfecció la llengua valenciana
Ettore Sottsass
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Grafista, arquitecte i dissenyador austríac naturalitzat italià.
Graduat el 1930 en arquitectura per la Universitat de Milà, des del 1946 visqué i treballa a Milà, amb freqüents estades als EUA El seu treball, d’una gran complexitat formal, es pot definir com a “metatècnic”, on les morfologies naturals, antropomòrfiques, sexuals, etc, s’entrecreuen en un conjunt molt orgànic, lluny del racionalisme acadèmic i amb implicacions lúdiques, màgiques, utòpiques, imaginatives molt identificables amb el pop art Cal destacar, entre la seva immensa producció, els seus dissenys de màquines d’escriure per a Olivetti i les peces produïdes per a “Memphis”, del qual fou…
ciclostil
Disseny i arts gràfiques
Multicopista que treballa per serigrafia.
La tinta grassa d’impremta travessa un clixé format per un paper ceba o teixit fibrós proveït d’una capa permeable de parafina o de nitrat de cellulosa per una de les cares en el qual, per mitjà d’un punxó, d’una màquina d’escriure sense cinta o de màquines electròniques, ha estat perforat el text o dibuix en la cara no permeable La reproducció és efectuada en passar el paper entre el cilindre tintador, portador del clixé, mogut a mà o per motor elèctric, i un corró de goma que el prem En els models més antics el clixé era muntat pla damunt un teixit esponjós, subjectat en un marc, el qual…