Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
la Màquina pneumàtica
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Brúixola, l’Hidra femella, el Centaure i la Vela.
És poc extensa i fou descrita per primera vegada per NL Lacaille, l’any 1760 Conté 42 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Antliae , és de magnitud aparent 4,42, pertany al tipus espectral M0 i és situat a una distància de 325 anys llum
Jacques Babinet
Astronomia
Física
Físic francès, professor a la Sorbona, membre de l’Académie des Sciences, astrònom del Bureau des Longitudes.
Creà el polariscopi, el goniòmetre de collimador per a mesurar els índexs de refracció, el compensador òptic que porta el seu nom, un higròmetre i l’aixeta de tres vies per a la màquinapneumàtica El 1840 detectà l’anomenat punt de Babinet , un dels tres punts de la vertical que passa pel Sol per als quals la radiació celeste difosa té polarització nulla i que roman entre 15° i 20° pel damunt del Sol punt d’Aragó Francesc Aragó , punt de Brewster David Brewster Estudià la doble refracció circular, la influència del moviment de la Terra sobre les interferències…
la Vela
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Brúixola, la Màquina pneumàtica, el Centaure, la Quilla i la Popa.
Conté 195 estels visibles a ull nu, els més brillants dels quals són tres astres de tercera magnitud Una característica important d’aquesta constellació és que és travessada per una de les regions més brillants de la Via Làctia La constellació de la Vela era considerada antigament com una part de la constellació d' Argo
l’Hidra femella
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Lleó, el Sextant, la Copa, el Corb, la Verge, la Balança, el Centaure, la Màquina pneumàtica, la Brúixola i el Cranc.
L’estel principal, α Hydrae , és un gegant de segona magnitud anomenat Alfard i és situat a 130 anys llum
Brúixola
Astronomia
Constel·lació austral, situada al nord de la Vela i al sud de l’Hidra femella, a l’est de la Popa i a l’oest de la Màquina pneumàtica.
constel·lació
Astronomia
Cadascuna de les 88 zones en què hom divideix l’esfera celeste (planisferi celeste).
Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni Les constellacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’esquema de l’…