Resultats de la cerca
Es mostren 908 resultats
tenyir a la corda
Indústria tèxtil
Tenyir peces de roba arrugades en el sentit de la seva llargària.
espadar
Indústria tèxtil
Sacsejar (el cànem) per separar els filaments de la canemuixa.
voraviu
Voravius per a trama tallada (a dalt i al centre) i contínua (a baix)
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Vora resistent d’una tela, teixida de manera que no es pugui desfilar.
Sovint el voraviu té també una finalitat d’adornament, com en la tela de paraigua Com que en els voravius sol haver-hi més densitat d’ordit, cal emprar un lligat que permeti a la trama d’entrar més fàcilment És corrent el voraviu francès , que lliga un acanalat de 2,3 o 4 El fals voraviu , obtingut mitjançant lligats de gasa de volta, té per missió evitar que els fils d’ordit s’esmunyin en els voravius quan s’han de tallar totes les passades de trama, com en teixir més d’una peça en els telers de llançadora i sempre en els telers sense llançadora En aquests últims hom pot també…
catifa
Dones fent catifes a Jaipur, Índia
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit gruixut de superfície generalment vellutada, amb diversitat de dibuixos i colors, fet amb fils de llana o amb mescla d’aquesta i de fibres sintètiques, que té per base un teixit fort de cànem, jute, cotó, etc, i que és emprat, recobrint el soler d’habitacions, de graonades, etc, per a resguardar del fred i com a ornamentació.
L’art de fabricar catifes prové de l’Orient, on és conegut des de la més remota antiguitat Segons llur origen, tenien dibuixos geomètrics les catifes atribuïdes a les tribus nòmades de l’Àsia central, dibuixos de figures d’influència xinesa i motius florals d’origen persa Les catifes poden ésser fabricades manualment o mecànicament Les primeres són teixides en bastidors o telers, horitzontals o verticals es caracteritzen per la forma dels nusos són anomenades de nus turc, de nus persa , etc i són definides pel nombre de fileres de nusos per metre de teixit, nombre que sol…
mocador
Mocadors de butxaca per a homes
Indústria tèxtil
Peça quadrada de tela, d’un o dos pams d’amplària, que serveix per a mocar-se i eixugar-se la suor o les llàgrimes.
corda
Corda per a escalada
Indústria tèxtil
Feix de fils, gruixut i flexible, format per un conjunt retort de dos o més cordons cadascun dels quals és compost de tres o més fils, també retorts.
Cada cordó per separat, o bé la seva reunió, pot tenir ànima Les matèries tèxtils emprades són el cànem, abacà, pita, jute, espart, cotó, fibra de cotó, niló, perló, draló i altres fibres sintètiques Les cordes són fabricades amb màquines que hom carrega amb rodets del fil a emprar, i en una sola operació es formen els cordons i es retorcen, amb formació de la corda En la fabricació de les cordes molt gruixudes ambdues operacions són fetes separadament Les cordes usades a bord dels vaixells són anomenades cap A l’edat mitjana la fabricació de cordes als…
ris
1, a una cara; 2, a dues cares; A, lligat; B, esquema de la formació del ris
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit de cotó en el qual un segon ordit forma baguetes o anelletes, en una cara o en totes dues.
Per a fabricar aquest teixit són necessaris dos ordits desenrotllats de diferents plegadors L’ordit que, juntament amb la trama, forma el teixit de fons és fortament tesat en el teler, mentre que l’ordit de ris és teixit molt fluix El teler té, a més, un mecanisme especial per mitjà del qual la pua de teixir, en batre la trama, dóna dos cops curts o més i un de més llarg, de manera que en el curs de dues passades o més la trama lliga lleugerament els dos ordits a una petita distància del començament del teixit, i quan ve el cop més llarg la pua s’emporta…
Joseph Marie Jacquard
Monument a Joseph Marie Jacquard, a la plaça de La Croix-Rousse, a Lió
© MC
Indústria tèxtil
Inventor francès.
Fill d’un teixidor de brocats, treballà amb els telers del seu pare El 1801 inventà una màquina rudimentària la màquina jacquard que simplificava la reproducció dels dibuixos en els teixits, alhora que permetia l’obtenció de mostres més grans el 1806, després de perfeccionar-la amb les idees que li suggerí el teler de Jacques de Vaucanson, fou declarada d’utilitat pública
berguedana
Secció transversal d’una berguedana: 1, bancada; 2, ballador; 3, regle per a guiar el fil a les pues; 4, braç oscil·lant; 5, llanternó; 6, fileta de les metxes; 7, bernat o borinot; 8, pua; 9, roda d’accionament manual; 10, regle per a guiar la metxa del carro; 11, carro
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Antiga màquina de filar construïda a la fi del s XVIII, entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, conegut per Maixerí
, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870.
Té una certa semblança amb la màquina de l’anglès Hargreaves 1764, i és probable que ambdues fossin modificacions d’altres de més antigues, derivades de l’antic torn de filar La berguedana era constituïda per dues bancades de fusta paralleles unides perpendicularment per la testa a una tercera bancada, també de fusta Una roda accionada a mà feia girar, per mitjà d’un cordill sense fi, una roda solidària d’un joc d’engranatges el pinyó més petit dels quals movia un llanternó , que per mitjà de cordills feia giravoltar les agulles o pues sostingudes per balladors , un…
cotó
Plantació de cotó a Santiago del Estero, Argentina
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil natural procedent de les llavors del cotoner.
N'hi ha diverses varietats, segons les espècies de cotoner d’on procedeixen Gossypium barbadense forneix el millor cotó, amb una longitud mitjana de fibra de 34-42 mm i un diàmetre de 15 microns G hirsutum produeix fibres de 24-34 mm de longitud mitjana i d’un diàmetre de 20-25 microns G herbaceum dóna fibres amb una longitud mitjana inferior a 23 mm i amb un diàmetre de 25 microns Aquestes classes de cotó són anomenades també, respectivament, cotó egipci de fibra llarga, cotó americà de fibra mitjana i cotó indi de fibra curta La denominació comercial de cada cotó es basa principalment en…