Resultats de la cerca

Fou l'embrió d'un dels grups editorials més importants de l'Estat espanyol, amb la incorporació successiva de fins a vuit segells editorials, entre els quals cal esmentar Taurus, Alfaguara i Aguilar, i també d'una potent divisió de publicacions educatives Incorporada el 1989 al grup de comunicació PRISA , fundat i dirigit pel mateix Polanco El 2014 vengué les publicacions generals al grup Penguin Random House i restà com a editorial dedicada exclusivament al llibre escolar, que aquests anys representava més del 80% dels ingressos L'any 2020 PRISA vengué al grup de comunicació finlandès Sanoma…

Sorgí de l’acord subscrit pels grups de comunicació Pearson i Bertelsmann AG  al juliol d’aquest any, que tingué com a resultat la fusió de les divisions editorials respectives, Penguin Books  Pearson i Random House Bertelsmann La nova empresa, participada en el moment del seu naixement en el 53% per Bertelsmann i en el 47% per Pearson, és una de les cinc més grans del món del sector editorial L’any 2014 absorbí set editorials en castellà pertanyents a Santillana, del grup PRISA L’abril del 2017 signà un acord amb el Grup Zeta  per a l’adquisició d’Edicions B, i el 2019 adquirí La Campana

Limita al nord amb amb les pedanies de Benimàmet i Beniferri, a més del disticte de Benicalap, a l’est amb el districte de la Saïdia, al sud amb Extramurs i l’Olivereta i a l’oest amb els termes municipals de Paterna, Quart de Poblet i Mislata Inclou els barris de Campanar , Tendetes, el Calvari i Sant Pau Campanar fou un municipi independent fins que el 1897 fou annexionat a la ciutat de València Encara avui el seu centre històric conserva les característiques d’un típic poble de l’Horta

Limita al nord amb la Saïdia i Campanar, a l’est amb Pla del Real, al sud-est amb l’Eixample, al sud i l’oest amb Extramurs Està format pels barris del Carme, el Mercat, el Pilar Velluters, la Seu, la Xerea i Sant Francesc És la zona més antiga de la capital valenciana S'hi poden trobar les restes romanes de l’antiga Valentia, a més de vestigis de la ciutat musulmana i la gran majoria d’edificis remarcables de la ciutat des de l’edat mitjana fins l’època moderna Acull les principals institucions de la ciutat i el País Valencià, com les Corts Valencianes, la Presidència de la Generalitat, la…

Limita al nord amb Algirós, a l’est amb Poblats Marítims, al sud amb Quatre Carreres i a l’oest amb Pla del Real Està format pels barris d’Aiora, Albors, la Creu del Grau, Camí Fondo i Penya-Roja

Limita al nord amb el terme municipal d’Alboraia, a l’est amb el districte d’Algirós, al sud amb el Pla del Real, a l’oest amb la Saïdia i Rascanya Consta de dos barris, un amb el mateix nom del districte benimaclet  i l’altre amb el nom Camí de Vera Benimaclet era, com tants altres barris i districtes de València, una població independent que fou annexionada a la capital la segona meitat del segle XIX Mantingué l’estatus de pedania fins l’any 1970, quan quedà totalment absorbida per València En època medieval fou una alqueria musulmana que figura amb el mateix nom en el Llibre del…

Limita al nord amb el districte de Pobles del Nord, a l’est amb Rascanya, al sud amb la Saïdia i Campanar i a l’oest amb Pobles de l’Oest i el terme municipal de Burjassot El districte de Benicalap està dividit en dos barris, un amb el mateix nom Benicalap  i la Ciutat de l’Artista Faller El nucli es formà a l’edat mitjana per un conjunt d’alqueries musulmanes Benicalap fou població independent fins que s’annexionà a la ciutat de València a la segona meitat del segle XIX, convertint-se en una pedania, i el 1979 deixà de ser pedania per passar a ser un barri de la ciutat

Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…

Després de la guerra esdevingué una de les més importants en llengua castellana, gràcies a les colleccions de clàssics universals —"Crisol”, “Obras eternas”, etc—, antologies de teatre, atles, etc Ha publicat algunes colleccions i algunes obres en català S'ha dedicat també a la cartografia El 1986 passà a formar part del grup editorial Santillana de Jesús de Polanco

El 1950 inicià les edicions catalanes, dintre les quals publica les colleccions “Biblioteca Biogràfica Catalana” i “Enciclopèdia Catalana”, obres de geografia, història, literatura i belles arts El 1953 instituí el premi de biografia catalana AEDOS, atorgat anualment fins al 1964