Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Zeus
© Corel Professional Photos
Mitologia
Religions de Grècia i Roma
Déu de la mitologia grega.
Portat pels indoeuropeus que s’establiren a l’Hèllade i documentat en els texts micènics, tant en els poemes homèrics com en Hesíode ja té una posició preeminent entre els déus al llarg de la cultura grega conserva aquesta posició, contrastable tant en la literatura com en l’abundància de llocs destinats al seu culte A l’època hellenística hom troba, vinculada a ell, una tendència intellectual vers el monoteisme, perceptible sobretot en ambient estoic per exemple Cleantes Fill de Cronos i de Rea, el seu pare solia empassar-se tots els fills que tenia, en néixer Rea li estalvià Zeus, quan…
Cronos
Mitologia
Fill d’Urà i de Gea, una de les divinitats majors gregues.
Mutilà el seu pare perquè havia fet davallar els seus germans al Tàrtar Amb Rea tingué sis fills, els quals devorà en néixer només Zeus en fugí i, ajudat pels ciclops, el destronà L’assimilació tradicional del seu nom amb χρόνος el ‘temps’ és tardana, pròpia de l’orfisme A Atenes li era tributat un culte oficial de tipus agrari les Cronies , que hom celebrava en acabar la sega, i també a Olímpia, durant l’equinocci de primavera, i a Rodes, on li sacrificaven un home
Hera
Mitologia
Divinitat olímpica, filla de Cronos, germana i muller de Zeus i dea de la vida matrimonial.
Venerada antigament a Argos, fou associada al pare dels déus, i ocupà un lloc de preeminència per damunt de les altres divinitats, que passaren a ésser amants del seu marit Això originà la llegenda de la infidelitat de Zeus i de la gelosia d’Hera El seu culte s’estengué per tot Grècia i el sud d’Itàlia li foren dedicats santuaris l’Herèon d’Argos, els de Samos i d’Olímpia, etc Hom n'ha conservat nombroses estàtues, entre les quals se'n destaca una d’acèfala al Musée du Louvre, de París
Níobe
Mitologia
Filla del rei lidi Tàntal i muller del tebà Amfió.
Enorgullida de la seva nombrosa fillada, es creia superior a Latona, però hagué de veure com tots els seus fills eren occits per Apollo i Àrtemis Convertida en pedra pel dolor i transportada pels déus a Frígia, no parava de plorar Aquest mite registrà moltes variants, sobretot a l’època hellenística, que inspiraren diversos autors Ovidi, a les Metamorfosis L’art antiga representa sovint Níobe en el moment de l’assassinat dels fills Niòbides N'han estat conservats exemples al Museo delle Terme de Roma la Níobe procedent dels Jardins de Sallusti i als Uffizi de Florència que recorden el…
Hermes
Mitologia
Divinitat grega, anomenada pels romans Mercuri, fill de Zeus i de Maia.
Nascut al mont Cilè, a l’Arcàdia, mostrà tot seguit una precocitat extraordinària Amb la closca d’una tortuga construí la primera lira i robà el ramat d’Apollo Aquest n'exigí el retorn, però finalment li cedí el bestiar en canvi de la lira Així, Hermes esdevingué pastor i inventà la flauta i altres instruments que donà novament a Apollo com a contrapartida rebé el caduceu i unes lliçons de l’art endevinatòria Zeus el nomenà el seu herald i el prengué al seu servei Fou considerat el déu del comerç, protector dels qui fan camí, i tingué moltes estàtues, on apareixia el seu bust sovint amb els…
Atena
© Fototeca.cat
Mitologia
Deessa grega de la saviesa i de la intel·ligència, de les arts i de les ciències, i, en general, dels dons de la civilització: ensenyà als homes l’art de navegar, de filar i de teixir.
Era també la deessa de la guerra i de les victòries militars i de la pau, per la qual cosa hom la representà amb casc i llança Filla de Zeus i de Metis, nasqué, ja armada, del cap de Zeus, que havia devorat Metis quan aquesta encara la duia al si Deessa verge, fou coneguda amb els noms de Pallas donzella i Partenos verge Fou protectora d’herois i patrona de ciutats i fortaleses gregues, sobretot d’Atenes, on cada quatre anys li eren dedicades les festes panatenees i el Partenó era el seu santuari principal Els romans la identificaren amb Minerva La deessa Atena fou representada com a deessa…