Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
bé antifernal
Dret
En el dret romà, bé que el marit era obligat a donar a la muller, en quantitat proporcionada a la importància del dot aportat per ella al matrimoni.
En el dret català actual és una institució refosa en la de l'escreix
Adelaida de Carcassona
Història
Dret
Filla del comte Pere II i primera muller del comte Guillem Ramon I de Cerdanya, al qual transferí els seus discutits drets al comtat de Carcassona i Rasès.
L’any 1067, tanmateix, els vengueren a Ramon Berenguer I de Barcelona per 4 000 mancusos d’or
pacte d’igualtat de béns i guanys
Dret
Història del dret català
A l’antic bisbat de Girona, modalitat de règim econòmic conjugal, avui completament en desús, que solia practicar-se quan el dot aportat per la muller era quantiós, segons el qual els consorts o llurs hereus es partien, per meitat, en dissoldre’s el matrimoni, els fruits i les rendes del dot no consumits i els béns adquirits amb aquests estalvis.
matrimoni
Primera plana del tercer llibre de matrimonis de la parròquia Ciutadella (1690) que representa unes noces a la darreria del segle XVII
© Fototeca.cat
Religió
Sociologia
Dret
Unió entre dues persones, legitimada per la societat, per tal de formar un nucli social, gairebé sempre identificat amb la família.
La forma o manera d’aquesta unió configura la major part de vegades tota l’estructura de la societat, i d’aquí l’interès de molts investigadors antropòlegs, sociòlegs, etc per determinar les característiques del matrimoni La varietat de formes és molt gran, però les més esteses fins a temps molts recents es poden reduir a dues matrimoni entre una dona i un home monogàmia, entre un home i diverses dones poligàmia i, amb molta menys freqüència, una dona i diversos homes poliàndria En totes hi té una funció limitadora prioritària el tabú de l’ incest bé que no és entès de manera unívoca arreu A…
dret català
Dret
Ordenament jurídic que estigué plenament en vigor als Països Catalans fins els decrets de Nova Planta (1707-16).
L’abast d’aquest sistema jurídic comprèn els ordenaments jurídics següents en primer lloc, el dret català en sentit estricte, compost del dret general del Principat de Catalunya dret català 2 i dret local de les ciutats i les comarques del Principat que tenen dret propi, com Barcelona, Tortosa, Girona, el Camp de Tarragona, Lleida, la Vall d’Aran, el Rosselló, el Pallars Sobirà i la Conca de Tremp en segon lloc, el dret del País Valencià, tant en el seu sistema general, com en les particularitats de determinades comarques en tercer lloc, el dret de les Illes Balears…