Resultats de la cerca

Estudià dret a la Universitat de Nova York i tingué el seu propi bufet d’advocats Participà en diverses campanyes polítiques a favor del Partit Republicà a la ciutat de Nova York abans que McKinley el designés al capdavant de la Secretaria de Guerra 1899-1904 Al llarg d’aquests anys reorganitzà el departament de defensa, creà l’estat major general, l’escola militar i manà l’ampliació de West Point, entre d’altres Posteriorment fou secretari d’estat 1905-09 en el govern de Roosevelt i senador per l’estat de Nova York 1909-15 Formà part del Tribunal d’Arbitratge Permanent 1910, presidí la…

Fou fiscal a la ciutat de Rochester abans de ser escollit senador per Minnesota, càrrec que excercí entre en 1917-23 Fou delegat a la V Conferència Panamericana celebrada a Santiago de Xile 1923 i ambaixador a la Gran Bretanya 1923-24 Substituí Charles E Hughes com a secretari d’estat 1925-29 en el govern de Calvin Coolidge El seu èxit més important fou la redacció, juntament amb el ministre francès Aristide Briand, d’un pacte de renúncia a la guerra conegut com a Pacte Briand-Kellogg, i secundat per quinze nacions L’acord, signat a París el 1928, li valgué el premi Nobel de la pau l’any 1929…

Ocupà el càrrec de secretari d’estat a l’administració Truman 1949-53 Fou un dels promotors de l’UNRRA 1943 i del Pla Marshall 1948 intervingué en la creació de l’OTAN 1949-50 i en l’elaboració del tractat de pau amb el Japó 1951 Propugnà l’entesa entre els EUA, l’URSS i la Gran Bretanya i el desarmament L’any 1970 guanyà el premi Pulitzer d’història amb Present at the Creation

Fou governador de Califòrnia 1942-53 Nomenat president del tribunal suprem del EUA 1953-69, impulsà la integració racial a les escoles i presidí la comissió investigadora de l’assassinat del president Kennedy comissió Warren

El 1860 emigrà a Amèrica i s’establí a Buenos Aires, on es llicencià en dret i exercí diversos càrrecs al govern municipal Fou fundador de la Creu Roja argentina i director i fundador de la revista L’Aureneta 1876, on publicà unes Cartes catalanistes Fou un dels fundadors i president del Casal de Catalunya de Buenos Aires Regionalista federatiu, organitzà el lliurament de la bandera regalada pels catalans d’Amèrica a la Mancomunitat de Catalunya El 1917 li fou editat, a Barcelona, el recull d’articles Lluny de la terra El 1922, com a representant dels exiliats,…

Fill de mare cubana i del músic Joaquim Maria Vehils Cursà els estudis de dret a Barcelona, on es llicencià el 1909 Aviat es dedicà a l’activitat política, a la Lliga Regionalista, per a la qual fou diputat a les Corts Espanyoles els anys 1918, 1921 i 1923 Substituí Frederic Rahola com a president de la Casa d’Amèrica a Barcelona Arran d’aquesta primera experiència, féu un viatge d’estudis per l’Amèrica de parla castellana i exercí com a director de la revista Mercurio 1919-23 Dedicat a l’economia i al món empresarial, fou membre del Consell Superior d’Economia,…

Defensor dels ideals revolucionaris i de l’adopció de la Constitució, escriví Modern Chivalry ‘Cavalleria moderna’, 1815

Dirigí el partit nacionalista del seu país, antinord-americà, i propugnà el terrorisme Fou empresonat juliol del 1936 i condemnat a 10 anys El 1950 hom l’acusà de participació en el frustrat atemptat contra Truman Morí assassinat

Fill d’una família de la burgesia benestant alacantina, estudià el batxillerat al collegi de Sant Josep de la mateixa localitat, i el 1881 es traslladà a València, on cursà la carrera de dret 1886, entrà en contacte amb les idees krausistes i obtingué una sòlida formació Anà a Madrid, on es doctorà 1887 allà, la seva integració a la Institución Libre de Enseñanza, juntament amb el mestratge que exerciren sobre ell Gumersindo de Azcárate, Francisco Giner de los Ríos i Manuel Bartolomé Cossío, marcaren la seva trajectòria intellectual i vital Posteriorment, encara a Madrid, exercí d’advocat,…

Especialista en iconografia, genealogia i heràldica, fou membre de nombroses entitats culturals de Catalunya, Europa i Amèrica És autor de Le schéma généalogique circulaire 1958, Vicenç Falcó, escultor banyolí del barroc 1964, La création de noblesse patricienne par certains conseils municipaux de Catalogne 1968, La immigració francesa a Olot, els segles XVI-XVII 1970, Miscellània històrica d’Olot i comarca 1980 i Guillem Oliver, secretari de Pere el Cerimoniós, oriünd de Camprodon 1984