Resultats de la cerca

Jutge de la cort de Messina des del 1273, mestre portolà secret i procurador de la Sicília oriental, sota Pere el Gran el 1282 advocat del fisc a Palerm, el 1286 el rei Jaume, després de la seva coronació com a rei de Sicília, l’envià com a ambaixador al papa Honori IV, juntament amb Gilabert de Castellet Continuà a la cort fins el 1291 Escriví una història de Sicília, perduda, en hexàmetres, que comprenia des de les Vespres al 1293 n'ha estat conservada, però, una versió en prosa llatina Historia Sicula , feta per ell mateix, que comprèn del 1250 al 1293, des d’una òptica marcadament…

Fill del mercader Guerau Bruniquer i d’Eulàlia Riera d’Olzinelles, la família tenia els orígens a Cardedeu des del final del segle XI El 1260 la família es traslladà a Granollers i al segle XIV n’hi havia membres situats a Barcelona com a mercaders i notaris De la nissaga sobresortí el bisbe  Miquel de Ricomà Traslladat a Barcelona, estudià dret i exercí de notari públic a partir del 1591 Es casà amb Agna Calopa, filla del notari barceloní Pau Calopa El 1597 s’incorporà a l'administració municipal com a ajudant de l’escrivà de ració el 1603 passà a ocupar el càrrec d’escrivà i a partir del…

Doctor en dret, sergent major de la ciutat de Mallorca, comptador i enginyer general del regne de Mallorca Durant la guerra dels Segadors lluità al Principat amb Pere de Santacília i Pacs, amb qui mantingué una interessant correspondència per tal de tenir-lo al corrent dels esdeveniments a Mallorca El 1641 fou nomenat cronista general del regne Fou jurat de Mallorca 1646, 1650 i síndic del municipi prop del rei sobre la immunitat eclesiàstica 1651 Publicà el volum segon de la Historia del Reino de Mallorca 1650 reeditada i corregida el 1841, continuació de la de Dameto, que…

Estudià a la Universitat de Barcelona i a l’escola superior de paleografia i diplomàtica, de Madrid Ordenà els arxius municipal i capitular de Manresa i fou nomenat arxiver municipal 1882, diocesà i cronista oficial de la ciutat 1896, fins a la seva mort Adquirí una sòlida formació en la cultura clàssica des de molt jove i seguí els estudis d’arxivística, arqueologia i diplomàtica La seva vida professional l’exercí bàsicament en l’àmbit de la política, primer com a diputat a corts de la Lliga Regionalista 1899-1910 i posteriorment com a senador del regne 1910-23  La seva producció…

El seu pare es deia Miquel i la seva mare Elisabet Es casà el 1592 amb Elisabet, filla del doctor Bernat Roig, de Mataró, oïdor de la reial audiència de Barcelona en tingué vuit fills i en sobrevisqueren quatre, un dels quals, Bernat, tornà el 1626, després de cinc anys de servir el rei a Milà i la Valtellina, i jurà l’ofici d’advocat fiscal del comtat d’Empúries, i un altre, Dalmau, esdevingué monjo Vidu, es casà el 1607 amb Salvadora, filla de Miquel Montserrat Vanover, de qui tingué dues filles que sobrevisqueren, una de les quals, Maria Francesca, el 1626 prengué l’hàbit a Santa Clara de…