Resultats de la cerca

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exercí d’advocat fins a l’inici de la dècada dels noranta S’inicià molt jove en el moviment catalanista, vinculat al grup catòlic Torras i Bages, d’on passà als Catòlics Catalans En aquesta època es vinculà estretament a Jordi Pujol , del qual fou un dels principals collaboradors, i en la defensa del qual intervingué en el procés incoat contra ell 1960 per les autoritats franquistes Entre les activitats contra el règim que desenvolupà, cal esmentar també la creació de la Taula Rodona 1966, la campanya “Volem bisbes catalans” 1966, així com…

Mestra de professió, estigué vinculada a l’Institut Municipal d’Educació IME i treballà, entre altres institucions, a les escoles del Bosc i de Sant Gregori de Barcelona, fins a la jubilació 1988 Tingué una contribució molt destacada com a impulsora i organitzadora de les corals infantils a Catalunya El 1962, juntament amb M Dolors Bonal, Montserrat Solanic i Maria Teresa Giménez, fundà el cor infantil L’Esquitx, vinculat a la Coral Sant Jordi  i del qual fou directora durant molts anys El 1967, amb el propòsit de suplir la deficient, si no inexistent, formació musical a l’escola…

Setena llei espanyola de reforma de l’educació des del 1978, en fou el principal impulsor el ministre d’Educació José Ignacio Wert Entre els aspectes més rellevants que inclou cal esmentar l’establiment del castellà com a llengua vehicular d’escolarització en les comunitats autònomes amb llengua cooficial Preveu, a més, l’obligatorietat d’oferir educació exclusivament en castellà als alumnes dels pares que així ho desitgin, a càrrec de l’Administració dels governs autònoms L’assignatura de religió, bé que optativa, torna a puntuar en la nota mitjana S’introdueixen també proves úniques…

Llicenciat en història de l’art, posteriorment es diplomà en estètica i història de la cinematografia per la Universitat de Valladolid i en semiologia de la imatge audiovisual pel Centre Internacional de les Arts Escèniques i de la Comunicació Social de Roma L’any 1994 fundà l’ Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya  ESCAC, que dirigí des de la seva creació, institució adscrita a la Universitat de Barcelona dedicada a l’ensenyament i la difusió del cinema El 1999 creà la productora Escándalo Films, adscrita a l’ESCAC per fer de pont entre el món acadèmic i el món professional…

El nom prové del fet que, a diferència d’altres modalitats, no importa quants bots faci la pilota, que sol anar per terra i per tant s’ha de raspar el terra per poder colpejar-la El raspall i l’escala i corda són les úniques modalitats amb jugadors professionals Està molt arrelada a les comarques del sud del Xúquer, com la Safor, la Vall d’Albaida, la Marina Alta i la Marina Baixa Es pot jugar tant al carrer com a trinquets de raspall Normalment les partides solen ser entre equips de dos o tres jugadors, que miren que el rival no torni la pilota abans que traspassi la línia del darrere del…

 Es juga entre dos equips rivals de quatre o cinc persones cadascun, normalment en un carrer pla i llarg, i es tracta d’anar guanyant espai al camp rival fins que l’altre equip no pugui tornar la pilota Les partides són a deu jocs Cada joc té la puntuació següent 15, 30, val i joc Per guanyar el joc, cal que l’altre equip estigui com a màxim a 30 per tant, si els equips empaten a val canvien automàticament a empat a 30 Cada equip ha de fer el més petit possible el camp rival, que es marca amb unes telles, antigament ratlles a terra, on es para la pilota quan no es pot tornar després del…

Es juga en un carrer, sigui real o una construcció que simula un carrer, recte i pla Té similituds amb la modalitat d’escala i corda, però sense escala ni llotges Cal passar la pilota de vaqueta per sobre la corda de falta que divideix els dos camps La pilota no pot botar dos cops al mateix camp ni ser colpejada dos cops pel mateix equip La ferida treta d’inici es fa llençant la pilota amb la mà, no colpejant-la, i ha de caure a la zona del dau, un requadre marcat al terra, i passar per dalt de la corda de galotxa, situada al camp del rest Tant el dau com la corda de galotxa només intervenen…