Resultats de la cerca
Es mostren 5248 resultats
efecte Peltier
Electrònica i informàtica
Fenomen consistent en la producció o absorció de calor com a conseqüència del pas d’un corrent elèctric a través d’una junció de dos metalls, aliatges o semiconductors diferents.
El sentit del corrent determina el fet que hi hagi producció o absorció de calor L’efecte Peltier és l’invers del termoelèctric o efecte Seebeck
coeficient de Peltier
Electrònica i informàtica
En l’efecte Peltier, paràmetre característic de la soldadura de dos metalls determinats, que representa la calor que s’allibera en la soldadura per unitat de corrent, de superfície de contacte i de temps.
llei de Paschen
Electrònica i informàtica
Llei segons la qual, en una descàrrega elèctrica en un gas, la tensió disruptiva a una temperatura determinada és funció, només, del producte de la pressió del gas per la distància entre els elèctrodes, suposats plans i paral·lels.
teorema d’Ampère
teorema d’Ampère La circulació de la inducció magnètica B al llarg d’una corba tancada C és proporcional a la suma algèbrica de les intensitats que la travessen
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Teorema de l’electromagnetisme que permet determinar el valor del camp magnètic produït per un corrent elèctric.
L’enunciat diu la circulació de la inducció magnètica B , creada per la distribució de corrent qualsevol, al llarg d’una corba tancada C és proporcional a la suma algèbrica de les intensitats que travessen una superfície que tingui l’esmentada corba per contorn μ ο és la permeabilitat del buit Quan la distribució de corrent no és suficientment simètrica, el càlcul del camp magnètic es fa mitjançant la llei de Biot i Savart
regla de l’observador d’Ampère
La regla de l’observador d’Ampère permet recordar l’efecte d’un corrent elèctric sobre un imant
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Regla que permet de recordar el sentit del vector d’inducció magnètica B produïda en un punt prop d’un corrent que circula per un conductor rectilini i indefinit.
Pressuposa un observador imaginari tal que, travessat de peus a cap pel corrent, veu en el punt considerat el vector B en el sentit de dreta a esquerra
Albert Serratosa i Palet
Albert Serratosa i Palet
© Servei de comunicació de l'IEC / Jordi Pareto
Construcció i obres públiques
Enginyer de camins i urbanista.
Germà del químic Fèlix Serratosa , es graduà a l’Escola d’Enginyers de Camins de Madrid el 1956, i l’any següent inicià l’activitat professional a l’Ajuntament de Barcelona, on durant els anys seixanta emprengué la tasca de vertebrar l’ordenació del territori metropolità de Barcelona, centre del seu interès professional Formà part de l’equip encarregat de revisar el Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona del 1953 i del grup de treball del Pla Director de l’Àrea Metropolitana de Barcelona El 1968 fou nomenat director del Pla General d’Ordenació Urbana de Barcelona, al qual donà forma…
llei de Biot i Savart
Llei de Biot i Savart
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Llei que dóna la inducció magnètica dB en un punt qualsevol P de l’espai, produïda per un element de corrent Idl que circula per un conductor:
essent μ 0 la permeabilitat magnètica del buit, I la intensitat del corrent, r la distància de l’element de corrent a P i θ l’angle entre els vectors d l i r En forma vectorial s’expressa per El camp total, suma de les contribucions de tots els elements de corrent es calcula fent Si el conductor és rectilini, aquesta expressió dóna el resultat essent R la distància perpendicular entre el conductor i el punt P en qüestió Quan les condicions de simetria ho permeten el camp magnètic pot calcular-se mitjançant el teorema d’Ampère
transistor d’efecte de camp orgànic
Electrònica i informàtica
Transistor d’efecte de camp en què el canal de conducció està format per semiconductors orgànics.
innovació incremental
Construcció i obres públiques
Innovació tecnològica que comporta la millora de tecnologies ja establertes sense alterar significativament els segments de mercat.
transformació de Kauth-Thomas
Electrònica i informàtica
Transformació de diverses bandes espectrals en un nombre menor de bandes, generalment tres, per a destacar algunes característiques físiques de l’escena.
Originalment es plantejà per a disposar, a partir del sensor MSS, de tres bandes d'interès, anomenades brillantor, verdor i grogor