Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
malikita
Islamisme
Dit de l’escola jurídica fundada per Mālik ibn Anas, una de les quatre considerades ortodoxes a l’islam.
Recull el dret consuetudinari de Medina i admet de recórrer a la tradició i als ḥadīt A partir del s VIII s’expandí a Al-Andalus i al Magrib Actualment és el predominant a l’Àfrica del nord, llevat d’Egipte
xafiïta
Islamisme
Dret
Dit de l’escola jurídica musulmana fundada per Abū "Abd Allāh Muḥammad al-Šafi"ī, una de les quatre escoles considerades ortodoxes per l’islam (xaria).
Intenta de mantenir l’equilibri entre la raó i la sunna, la qual fixà definitivament com a font del dret Actualment és seguida a Bahrain, els dos Ièmens, Insulíndia, Egipte, el Daguestan i una bona part de l’Àsia oriental i central
integrisme islàmic
Política
Islamisme
Moviment polític que considera que l’Alcorà ha de ser la base dels sistemes de govern musulmans.
Mitjançant la religió, l’integrisme fa una dura crítica a les classes dirigents i planteja un canvi social en profunditat Sorgí al final del segle XIX, i patí una forta expansió als anys vuitanta del segle XX Els integristes aconseguiren el poder d’alguns estats, com l’Iran i el Sudan, i formaren grups terroristes que desestabilitzaren altres països, com Algèria i Egipte
dervix
© Corel / Fototeca.cat
Islamisme
Individu, home o dona, que ha fet vot de pobresa.
Generalment, els dervixos formaven part d’una confraria religiosa i vivien en monestirs ribāt o ḫānqāh , molt abundants i rics, sobretot a l’Egipte de l’època dels mamelucs tanmateix, viatjaven també individualment com a monjos mendicants Actualment són majoria els exclaustrats, provinents de la classe baixa, i sovint es lliuren a actes exhibicionistes, possibles gràcies a l’estat hipnòtic, no sempre d’acord amb l’Alcorà
panislamisme
Història
Política
Islamisme
Moviment politicoreligiós que pretén unificar el món islàmic.
Propugna la unitat del poder polític i religiós en oposició a occident, contra el qual es dirigeix la seva lluita Sorgit a Egipte a la darreria del s XIX, els seus líders principals foren Gamal al-Dīn al Afġānī i el seu deixeble Muḥammad ‘Abdūh, ambdós exiliats 1879 i 1882, respectivament Fins a la Primera Guerra Mundial el soldà Abdülhamit II encoratjà la idea en un intent de convertir-se en l’únic cap possible dels països islàmics capaç de prescindir del món occidental Però, després del fracàs turc en aquella, el moviment anà replegant-se i perdent força i alhora guanyava…
bahaisme
Islamisme
Moviment religiós de l’islam iniciat per Mīrzā ‘Alī Muḥammad (babisme) i reformat per Mīrza ‘Alī Ḥusayn Nūrī, anomenat Bahā’ Allāh.
En morir Bahā’ Allāh 1892, el succeí el seu fill ‘Abbās, que prengué el nom d’'Abd al-Bahā’ ‘servent de Bahā’, el qual emprengué un viatge missioner de tres anys per Egipte, Europa i l’Amèrica del Nord i escriví El pla diví, una crida a tots els bahaistes a fi d’estendre les doctrines del seu pare Morí el 1921, i el succeí el seu net Sota el seu guiatge es desenvolupà als EUA un sistema d’administració i donà a la comunitat un govern democràtic per mitjà de “consells religiosos nacionals” en diversos països El bahaisme sosté la unitat de Déu, creu que la revelació divina és un…
salafisme
Islamisme
Moviment modernista i renovador de l’islam sorgit a Egipte al final del segle XIX sota l’impuls de Ǧamāl al-Dīn al-Afġanī i de Muḥammad "Abduh
.
Preconitzà la revaloració de l’Alcorà com a font de dret enfront de la rigidesa de les quatre escoles anomenades ortodoxes de l’islam, tot pretenent l’adequació del contingut del llibre sagrat a la vida moderna superació de la poligàmia, permissivitat d’efectuar imposicions bancàries amb interès, impuls dels estudis científics, etc El vertader aglutinador i principal difusor de la doctrina del salafisme fou Muḥammad Rašīd Ridà a través de la publicació de la revista Al-Manar del 1898 al 1935
islamisme
Política
Islamisme
Moviment per a l’hegemonia de la doctrina islàmica.
Nascut en el període postcolonial i estès pràcticament a tots els països musulmans, parteix de la identificació entre poder polític i poder religiós que domina la concepció tradicional de l’islam El seu objectiu és la creació d’un estat islàmic inspirat en l’edat d’or de l’islam, cosa que comporta el rebuig i l’enderrocament de l’estat modern, vist com a fruit del domini occidental Per tal de reislamitzar la societat, els moviments de renovació islàmica empren una doble estratègia política sovint violenta per a emparar-se de l’estat, i missional, destinada a reislamitzar els individus…
islam
© Fototeca.cat
Història
Islamisme
Conjunt de pobles, països i estats musulmans, tant des del punt de vista sociocultural i polític com religiós.
Els quatre primers califes successors de Mahoma representen la gran expansió de l’islam, amb predomini de l’element àrab Síria, Mesopotàmia, Egipte, Cirenaica, l’Àsia Menor i Armènia califat A més de propagar la fe, hom havia de garantir la seguretat dels creients ultra la possibilitat d’efectuar profitoses ràtzies Durant el califat omeia de Damasc l’imperi experimentà un nou impuls, que continuà en el califat abbàssida de Bagdad, després del qual s’inicià la seva desmembració política califats de Còrdova, fatimita i otomà, imperis seljúcida i mongol, etc Això no obstant, hom mantingué la…