Resultats de la cerca

Fou professor a les universitats Autònoma de Barcelona, de Lleida, de Manchester i de Tolosa, i és catedràtic de lingüística romànica a la Universitat de Girona La seva activitat acadèmica se centra en l’estudi de l’evolució fonètica de les llengües romàniques, i en els processos de planificació lingüística, àmbit a què corresponen les obres Teoria de la llengua literària segons Fabra 1984, juntament amb Josep Murgades, Català, occità, friülà llengües subordinades i planificació lingüística 1987 i Estandardització i establiment de les llengües 1994 D’altra banda, collaborà en la…

Ha publicat un Curs pràctic d’ortografia i elements de gramàtica catalana 1931, 1968, una Gramática elemental de la lengua árabe i el text llatí i àrab del llibre del Repartiment de Mallorca, amb un comentari erudit Ha recollit contes populars al Marroc i té inèdit un diccionari arabocastellà

Juntament amb l’enquesta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua del 2004 configuraren el primer estudi comparatiu realitzat simultàniament als territoris de llengua catalana

La tradició el situa a la cort de Vikramāditya Escriví un lèxic versificat, l' Amarakośa ‘Vocabulari d’Amara’, que ha tingut una gran importància per a l’estudi del sànscrit

Professor a la Universitat de Coïmbra 1940, organitzà per correspondència un Inquérito lingüístico 1942, que ha facilitat l’estudi dels dialectes portuguesos Fou el fundador de la Revista Portuguesa de Filologia 1947 i també el director

Professora de lingüística a la Universitat de Barcelona Amplià estudis a les universitats alemanyes de Marburg i Colònia i a la Universitat de Califòrnia, i s’especialitzà en lingüística africana es doctorà amb un estudi sobre les llengües bantús a la Universitat de Barcelona En aquest àmbit publicà obres com Les llengües d’Àfrica 1986, Estudis africans 1996 i La expansión bantú 1999 També és autora de diverses publicacions sobre temes de sociolingüística, com Les llengües del món Ecolingüística 1989, Vida i mort de les llengües 1992 o  Contra la planificació 1998, i com a…

A partir del 1810 professà teologia a Halle Fou el primer a aplicar criteris moderns a l’estudi de les llengües semítiques, en especial l’hebreu, i publicà el Hebraïsches Elementarbuch 1913 i el Thesaurus linguae hebraicae et chaldaicae 1829-58

Llicenciat en dret 1935 i en filologia romànica 1941 Professor a la Universitat de Barcelona en 1947-55, any en què emigrà a Cuba, on fou docent a la Universidad de Oriente, de Santiago de Cuba 1955-56 S’establí als EUA i exercí com a professor a la Universitat d’Indiana 1957-81, entre d’altres Remarcable promotor de l’ensenyament del català, fou cap de la secció de català i provençal de la Modern Language Association 1962-70 Promotor i primer president de la North American Catalan Society 1978 i, més tard, president honorífic, fou també fundador de Catalan Review , òrgan d’aquesta entitat El…

Hom hi incloïa el sumeri, l’elamita, el cassita, el hatti, el luvi, el lici, el lidi i el cari L’estudi, molt difícil, per l’escassesa o l’obscuritat dels documents, ha revelat l’artificiositat d’aquesta denominació, feta sobre una base merament geogràfica